OPINIÓ

Els privilegis del senyor Morán

«Per molt que li pesi al senyor Morán i malgrat tot el que ha treballat en direcció contrària, avui cada vegada menys gent troba que ser homosexual o independentista sigui una desqualificació»

per Arturo Puente , 2 d'octubre de 2016 a les 22:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El senyor Gregorio Morán ens va obsequiar aquest dissabte des de les pàgines de La Vanguardia amb una dissertació sobre el pregó de La Mercè. El de la Mercè de l'any 2016, sí, encara que hagin passat 10 dies. En realitat el pregó de Pérez Andújar era només l'excusa per fer el que Morán sol fer a les pàgines del diari de Godó, almenys des que jo el llegeixo: llançar atacs inclements contra nacionalistes catalans i independentistes, més que contra el nacionalisme o l'independentisme.

Des d'aquestes mateixes pàgines Morán ha qualificat a l'ANC i Òmnium Cultural de racistes i feixistes; a Carme Forcadell de "monja tornera" de qui a més ha dit que "le pone"; de l'Oriol Junqueras en va dir que era un "payés espabilado" i que semblava un "mosén abotargado" que li produïa "fàstic". Amb David Fernàndez va usar el seu insult preferit, el de "charnego agradecido", i uns números després es va permetre assegurar, suposo que entre grans riallades, que a Carles Puigdemont li diuen "el Mocho" pel seu aspecte. Ja veuen quin és el nivell.


Morán és un senyor que gaudeix del privilegi que ningú no li digui res. Després d'anys i anys atacant, dins del panorama mediàtic català sembla que gaudeixi d'algun tipus de butlla per la qual ningú li replica els seus insults sobre el físic, les seves mitges insinuacions o els seus jocs de paraules que li permeten llançar dards frontals contra els seus adversaris sense haver-los de raonar.

Podria descriure al senyor Morán com a articulista i escriptor, a més de membre destacat d'aquesta esquerra purista que de pur amor per l'estrella de cinc puntes va acabar apuntant-se a tots els cinc estrelles. Jo també podria fer-ho –ho veuen?– per demostrar com de fàcil és tirar la pedra contra una persona mitjançant algun ocurrent joc de paraules, que no acusa però suggereix reforçant el prejudici del lector. Seria senzill, però en realitat no en tinc ni idea de si Morán freqüenta els hotels de cinc estrelles, ni si ha sentit mai amor per l'estrella de cinc puntes, ni tan sols si segueix sent d'esquerres. És irrellevant, el que interessa és el seu argumentari.


Sí que sé, en canvi, que demostra ser un home coherent. Dispara valentament contra tot el que es mou, preferiblement si, el que es mou, es mou de forma incòmoda per al poder, o s'ha convertit en una joguina trencada, o directament és mort. Critica la falta de judici de la Catalunya actual amb intel·ligents atacs que es valen de l'aspecte físic o l'origen de l'injuriat. O critica els subvencionats i assenyala als feixistes des de la tribuna de La Vanguardia que més se celebra a la pàgina de Facebook de Societat Civil Catalana.

Però sobretot té el privilegi d'estar sempre perfectament alineat amb el corrent hegemònic. Això i no una altra cosa és bàsicament l'únic que defensa el senyor Morán des de la seva pàgina cada setmana, almenys des que el llegeixo. Fixar la realitat perquè res canviï sota els seus peus, no fos cas que alguna cosa remogui la terra a hores d'ara. Si cal, continuar parlant de xarnegos; seguir analitzant Catalunya com si el pujolisme no hagués mort fa gairebé un quart de segle; o seguir fent-se la víctima de la traïció que van inflingir a l'esquerra les seves pròpies elits fa 40 anys -encara que ell hagi sabut amortitzar-ho molt bé-, doncs es fa.


De vegades arribes a sentir empatia per ell en el seu paper d'antiheroi, sobretot quan se li nota una desesperació sincera, com un home que intentarà taponar l'esquerda d'una presa per on ja comença a escolar-se l'aigua. Perquè les coses canvien malgrat la sacrificada tasca de Morán.

Aquest dissabte Morán es va retratar com un home profundament desesperat quan va fer servir tots els privilegis que li dóna no haver estat mai reprimit per l'homofòbia per explicar al lector de La Vanguardia l'orientació sexual i estat sentimental d'un acadèmic amb el qual ha tingut picabaralles en el passat. El va qualificar de "gai confés" i es va atrevir a opinar sobre la seva vida sentimental, de manera totalment gratuïta, amb l'objectiu d'exposar-lo públicament, desqualificar-lo professionalment i de traçar un paral·lelisme entre la sortida de l'armari homosexual i la "sortida de l'armari" independentista.

No sé pas si alguna de les dues coses és certa, ni la condició sexual ni la preferència nacional de la persona de la qual parla. Tampoc m'importa. Però, per molt que li pesi al senyor Morán i malgrat tot el que ha treballat en direcció contrària, avui cada vegada menys gent troba que ser homosexual o independentista sigui una desqualificació. Algú que li tingui algun tipus de respecte intel·lectual hauria de dir al senyor Morán que, per fortuna, el seu món ha quedat negat sota l'aigua que no va poder aturar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arturo Puente
Comptem-ho per anys. Vaig néixer fa 27 a la frontera, la de Bascònia amb les terres castellanes, que en té mil. 23 anys després vaig arribar a Barcelona. Formo part de la Fundació Periodisme Plural des d'en fa dos, col·laboro amb eldiario.es, Gara, Diagonal i un altre seguit de projectes que no em paguen prou perquè posi aquí el seu nom. Aquí m'han demanat que escrigui la meva opinió, que suposo que és com el que faig a Twitter (@apuente) però una mica més llarg i sense fotos de gatets.
11/02/2018

L'independentisme després de la DUI

21/01/2018

La tarifació social de l'escola bressol val una legislatura

07/01/2018

L'anti-sobiranisme no és cap suflé

24/12/2017

Un nou independentisme urbà

10/12/2017

Carreró belga per a la justícia espanyola

26/11/2017

La nova asimetria inflexible d'Espanya

12/11/2017

El primer error de càlcul d'Iceta

29/10/2017

21 de desembre: eleccions legítimes

15/10/2017

Mentides pietoses sobre l'etapa que ve

01/10/2017

Violència contra Catalunya

Participació