O endavant o endarrere

«La realitat espanyola vota que tot segueixi igual i per aconseguir-ho tot s'hi val i totes les institucions (polítiques, judicials, policials i mitjans de comunicació) es mobilitzen per tal que res canviï»

| 30/09/2016 a les 12:09h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/09/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Avui dia podem identificar dues actituds polítiques molt clares: els moviments polítics que busquen un canvi i els que treballen per la conservar les coses tal com estan. De forma transversal aquestes actituds impregnen el partits. Veiem-ho:

Les eleccions basques i gallegues han donat continuïtat als partits que ja hi governaven, PNB i PP, dues forces de caire conservador, cap de les quals proposa pels seus respectius territoris res que no sigui continuar tal com estan. Conservadurisme polític i social.

També podem observar els resultats de les eleccions espanyoles: guanya la continuïtat del PP en primer terme i quan es repeteixen eleccions torna a guanyar i encara amb un major marge. Altre cop venç l’actitud conservadora.

Podem enquadrar en aquestes actituds també els diferents partits: ningú dubta que PP i PNB són conservadors, també ho era l’extinta UDC i en bona mesura ho és el PSOE i a redós seu el PSC.

A l’altra banda podem identificar partits amb voluntat de canvi. Començaré pel més enganyós: Ciudadanos. Que ningú s’espanti, els canvis poden ser endavant o endarrere i en el seu cas és un canvi, una regressió en ferm cap a un sistema polític espanyol a l’antiga, creat per fracturar Catalunya i per negar l’existència del nostre poble. Ni tan sols el PP s’havia atrevit a abanderar la derogació del sistema d’immersió lingüístic català i ells sí. Ningú s’havia atrevit a demanar la derogació del concert econòmic basc i ells sí.

Ciudadanos per tant és un partit que demana canvis cap endarrere. N’hi ha d’altres que demanen canvis cap endavant. Aquí tenim a la CUP, ERC i PDC en l’àmbit català i a Podemos a nivell espanyol, també Bildu o el BNG, fins i tot podríem també incloure Compromís al País Valencià, si més no fins fa un poc temps.

Podemos i les seves derivades territorials representen un esforç de canvi a la ultraconservadora vida política espanyola. S’ha de reconèixer. El seu compromís amb la necessitat d’un referèndum a Catalunya demostra sòlidament que ja no entenen Espanya com “una grande y libre”, com si que defensen des de Rajoy a Miquel Iceta. Només això ja acredita una decidida voluntat de canvi i de reconeixement democràtic de la pluralitat.

I a Catalunya ens trobem davant d’un autèntic moviment de canvi, representat políticament per la CUP, ERC i el PDC. Un moviment de canvi tan profund que ha descol·locat la marca catalana de Podemos fins a tal punt que aquí a Catalunya, cosa que no passa enlloc més, Podemos és més conservador que aquests partits independentistes. D’aquí la seva desorientació, d’aquí la seva incoherència en molts dels seus posicionaments: votar en contra dels últims pressupostos, lloar el PNB, negar el dret a la unilateralitat i a l’inici d’un procés constituent o altres exemples constants.

El reformisme o fins i tot el punt revolucionari de Podemos a Espanya està tan mal adaptat a la realitat de Catalunya d’avui dia, que cada intervenció dels Franco Rabell, Coscubiela o Fachín resulta incomprensible a la gran majoria dels catalans. Com el PSC quan defensa el PSOE a Catalunya, els Comuns/Podemos catalans no representen aquí cap canvi, sinó ben al contrari, són una realitat desenfocada que no vol entendre el que necessita Catalunya. I no la volen entendre perquè el que cerquen no és fer, és estar. Estar als òrgans de poder, com l’Ajuntament de Barcelona, on cada dia que passa es veu més com són gesticulació i bones paraules i poca cosa més. I voldran estar al Govern de la Generalitat, no per fer un país més lliure, més just i més pròsper, sinó per dir-nos que hi són i fer-nos creure que així tot anirà millor, quan sotmesos a Espanya tots sabem que simplement tot anirà igual que ara.

La realitat catalana crida canvi i vota canvi i es mobilitza i ho fa des de l’extrema esquerra fins a la dreta de sempre. La realitat espanyola vota que tot segueixi igual i per aconseguir-ho tot s'hi val i totes les institucions (polítiques, judicials, policials i mitjans de comunicació) es mobilitzen per tal que res canviï. Costa d’entendre que els Comuns/Podemos de Catalunya s’equivoquin tant a l’hora de triar la seva opció.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Perfecte
Joan Horta, 02/10/2016 a les 00:01
+9
-0
Fotografia perfecta de la realitat.
Vostè si que representa canvi a pitjor...
Gianfontini, 03/10/2016 a les 17:33
+0
-7
i junt amb vostè tota la tropa de pseudo-independentistes de pà sucat amb oli amb vocació de pastors de lemmings. Quin projecte tenen, més enllà de declaracions genèriques d'aspiracions? Buff, quina mandra feu ja tots plegats...

Iep! Que els de Madrid no valen gran cosa, però tots vostès, com he dit, encara són pitjors! Tots plegats tenen un cum laude en política raquítica.

@17:33 canvi a pitjor?...
Mje, 04/10/2016 a les 10:14
+1
-0
Com et cou la realitat, doncs es el que hi ha, t'aguantes. Quin projecte tenim dius? Un projecte molt clar, sortir d'una Espanya pseudodemocratica, on no es respecta la separació de poders, on segueix tant viu el franquisme que encara governa, on no només s'ens escanya econòmicament, si no que no paren de ficar pals a les rodes del nostre desenvolupament (rodalies, Barajas, corredor meditarrani...), on es persegueix la nostra llengua (lapao...)., on es segueix votant als partits mes corruptes PP/Psoe amb una clara demostració de que no volen pas canviar. En fi, tenim el projecte de tenir un estat propi, no per caprici, perquè ens va la nostra supervivència.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Ignasi Planas
Advocat i exjutge. Llicenciat en Dret per la UAB i Postgrau en Ciències Polítiques per la UB. President de la Federació Catalana de Rugbi. President de Reagrupament.
Cadira reservada per a Oriol Junqueras, en la primera fila del míting central d'ERC. | Adrià Costa
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
El partit celebrarà en els propers mesos un conclave obert a tots els militants i els espais propers per debatre com eixamplar la base social i implementar la República | La formació ajorna fins al març la confecció de candidatures per a les municipals per analitzar primer l'estratègia a impulsar a nivell territorial
01/01/1970
El jutjat d'Igualada cita a declarar una cinquantena de persones per les mobilitzacions del 3 d'octubre i del 8 de novembre
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent
Joan Tapia | Adrià Costa
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
L'exdirector de "La Vanguardia" opina que "l'actuació de Felip VI davant el procés pot complicar el seu paper arbitral en el futur" | Segons el periodista i analista polític, "Mas ha preferit marxar dos dies abans que dos dies després de la sentència del cas Palau"
Rajoy aquest dilluns davant la junta directiva del seu partit. | @ppopular
Pep Martí
01/01/1970
L'aprovació dels comptes públics requereix del suport dels nacionalistes bascos, molt difícil mentre bategui el 155, mentre que Rajoy s'esforça per preservar la cohesió d'un partit molt inquiet després del 21-D