Espècies exòtiques

«A Catalunya hi ha enregistrades entre mil cent i mil dues-centes espècies foranies, i algunes poden arribar a provocar perjudicis»

| 10/09/2016 a les 00:02h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/09/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des de ben antic els humans s’han desplaçat amb animals i plantes i, en instal·lar-se en nous territoris, s’hi han aclimatat. Així, introduccions antigues, les considerem pròpies. El castanyer, per exemple, originari de la Mediterrània oriental, va ser dut pels romans i és tan comú que es considera naturalitzat. El tomàquet és americà i va arribar el segle XVI. Avui, no hi ha res més habitual que un bon pa amb tomàquet o les castanyes a la tardor. Ara bé, un deu per cent de les espècies exòtiques deixen una empremta negativa en els ecosistemes, esdevenen invasores. El seu nombre ha augmentat vertiginosament, com també els impactes que generen.

Per tal què hi hagi una invasió cal una cadena d’esdeveniments. Primer, l’espècie ha de ser transportada, voluntàriament o involuntàriament, del territori propi a un altre que no ho és. Si s’hi reprodueix i també ho fan els seus descendents, es podrà considerar introduïda. Si s’hi estableix i hi viu còmodament, es podrà dir que és naturalitzada. Finalment, un deu per cent s’expandiran amb molta rapidesa i causaran impactes ambientals, sanitaris o sòcio-econòmics notables: és aleshores que esdevindran invasores, com el cargol poma al delta de l’Ebre.

Les darreres entrades d’espècies invasores han estat la vespa velutina i el coipú. La vespa velutina (o vespa asiàtica) és un depredador d’abelles i altres pol·linitzadors que va entrar accidentalment a Europa. A Catalunya hi nia des del 2010 i, any rere any, es detecta la seva expansió. El coipú és un rosegador d’origen americà, que ha entrat per cursos d’aigua naturals des de França (escapat de granges pelleteres), i s’ha naturalitzat. Menja una àmplia varietat de plantes de ribera, que pot fer desaparèixer, minvant la zona de posta i nidificació d’aus aquàtiques i peixos. Les invasions biològiques són, en fi, un greu problema per a la conservació dels espais naturals i la biodiversitat.

La canya mediterrània o el cargol bover, exemples d’espècies emprades pels humans, també són invasores. En jardineria s’ha perdut el control del creixement del plomall, d’origen sud-americà, que s’ha escampat i creix de pertot: només cal passejar pels boscos del Garraf per veure la seva capacitat d’invasió. La capacitat de creixement de l’ailant, planta d’origen japonès, es pot comprovar a Santa Maria de Vallvidrera. Pel que fa a les mascotes, les tortugues de Florida (que en realitat són californianes, a Florida són també plaga) es venien petitones, però en fer-se gran i voraces feien nosa a casa; van ser massivament abandonades a rius i estanys on provoquen la desaparició de vegetals, peixos i amfibis autòctons. I de l’escandalosa cotorreta de pit gris hi va haver una població estabilitzada a la Ciutadella, però en un procés exponencial es va estendre per tota la ciutat i va esdevenir un problema de convivència i una plaga als conreus del malmès delta del Llobregat.

L’activitat humana simplifica, homogeneïtza i banalitza els ecosistemes. En ecologia, el terme banalització fa referència a la desaparició del organismes propis i especialitzats, cosa que afavoreix l’aparició de plagues. Els sistemes biològics complexos són més estables que els transformats per a l’explotació. El problema augmenta amb la globalització de l’economia, l’intercanvi de persones i de mercaderies, el canvi climàtic i la progressiva artificialització del paisatge. Lluny de minvar, el problema de les invasions augmentarà de magnitud. Quants més exemplars d’una espècie s’introdueixen, més fàcil és que es torni invasora, perquè és més probable que una mutació torni resistent en una població i n’afavoreixi l’expansió descontrolada. Se’n diu efecte loteria: quanta més en compres, més probabilitats tens que et toqui.

Ens hem d’acostumar a les invasions perquè són una conseqüència de la nostra manera de viure, un indicador més de la globalització. Cal doncs prendre mesures per a minimitzar els perjudicis que se’n deriven. Des del CREAF es duu a terme Exocat, un projecte que estudia i analitza les espècies exòtiques i invasores de Catalunya, i que inclou una base de dades. L’eina, presentada aquesta setmana, recull testimonis fins ara dispersos. Demana també col·laboració ciutadana. L’estudi participatiu permet fer un seguiment estret i desenvolupar estratègies de prevenció i gestió cohesionades per a donar resposta al problema. Com passa amb el seguiment de l’expansió del mosquit tigre: l’aplicació mosquitoalert rep molta informació de naturalistes aficionats, cosa que fa que un problema de salut irreversible pugui ser més controlable. Atès que no podem mantenir el nostre entorn intacte, bé hem de sobreviure; i que el benestar i l’extracció de recursos són forces necessàries però contraposades, cal buscar una forma de vida sostenible que permeti de compaginar-les.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez