Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Espècies exòtiques

«A Catalunya hi ha enregistrades entre mil cent i mil dues-centes espècies foranies, i algunes poden arribar a provocar perjudicis»

per Cristina Junyent, 10 de setembre de 2016 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de setembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des de ben antic els humans s’han desplaçat amb animals i plantes i, en instal·lar-se en nous territoris, s’hi han aclimatat. Així, introduccions antigues, les considerem pròpies. El castanyer, per exemple, originari de la Mediterrània oriental, va ser dut pels romans i és tan comú que es considera naturalitzat. El tomàquet és americà i va arribar el segle XVI. Avui, no hi ha res més habitual que un bon pa amb tomàquet o les castanyes a la tardor. Ara bé, un deu per cent de les espècies exòtiques deixen una empremta negativa en els ecosistemes, esdevenen invasores. El seu nombre ha augmentat vertiginosament, com també els impactes que generen.

Per tal què hi hagi una invasió cal una cadena d’esdeveniments. Primer, l’espècie ha de ser transportada, voluntàriament o involuntàriament, del territori propi a un altre que no ho és. Si s’hi reprodueix i també ho fan els seus descendents, es podrà considerar introduïda. Si s’hi estableix i hi viu còmodament, es podrà dir que és naturalitzada. Finalment, un deu per cent s’expandiran amb molta rapidesa i causaran impactes ambientals, sanitaris o sòcio-econòmics notables: és aleshores que esdevindran invasores, com el cargol poma al delta de l’Ebre.


Les darreres entrades d’espècies invasores han estat la vespa velutina i el coipú. La vespa velutina (o vespa asiàtica) és un depredador d’abelles i altres pol·linitzadors que va entrar accidentalment a Europa. A Catalunya hi nia des del 2010 i, any rere any, es detecta la seva expansió. El coipú és un rosegador d’origen americà, que ha entrat per cursos d’aigua naturals des de França (escapat de granges pelleteres), i s’ha naturalitzat. Menja una àmplia varietat de plantes de ribera, que pot fer desaparèixer, minvant la zona de posta i nidificació d’aus aquàtiques i peixos. Les invasions biològiques són, en fi, un greu problema per a la conservació dels espais naturals i la biodiversitat.

La canya mediterrània o el cargol bover, exemples d’espècies emprades pels humans, també són invasores. En jardineria s’ha perdut el control del creixement del plomall, d’origen sud-americà, que s’ha escampat i creix de pertot: només cal passejar pels boscos del Garraf per veure la seva capacitat d’invasió. La capacitat de creixement de l’ailant, planta d’origen japonès, es pot comprovar a Santa Maria de Vallvidrera. Pel que fa a les mascotes, les tortugues de Florida (que en realitat són californianes, a Florida són també plaga) es venien petitones, però en fer-se gran i voraces feien nosa a casa; van ser massivament abandonades a rius i estanys on provoquen la desaparició de vegetals, peixos i amfibis autòctons. I de l’escandalosa cotorreta de pit gris hi va haver una població estabilitzada a la Ciutadella, però en un procés exponencial es va estendre per tota la ciutat i va esdevenir un problema de convivència i una plaga als conreus del malmès delta del Llobregat.

L’activitat humana simplifica, homogeneïtza i banalitza els ecosistemes. En ecologia, el terme banalització fa referència a la desaparició del organismes propis i especialitzats, cosa que afavoreix l’aparició de plagues. Els sistemes biològics complexos són més estables que els transformats per a l’explotació. El problema augmenta amb la globalització de l’economia, l’intercanvi de persones i de mercaderies, el canvi climàtic i la progressiva artificialització del paisatge. Lluny de minvar, el problema de les invasions augmentarà de magnitud. Quants més exemplars d’una espècie s’introdueixen, més fàcil és que es torni invasora, perquè és més probable que una mutació torni resistent en una població i n’afavoreixi l’expansió descontrolada. Se’n diu efecte loteria: quanta més en compres, més probabilitats tens que et toqui.

Ens hem d’acostumar a les invasions perquè són una conseqüència de la nostra manera de viure, un indicador més de la globalització. Cal doncs prendre mesures per a minimitzar els perjudicis que se’n deriven. Des del CREAF es duu a terme Exocat, un projecte que estudia i analitza les espècies exòtiques i invasores de Catalunya, i que inclou una base de dades. L’eina, presentada aquesta setmana, recull testimonis fins ara dispersos. Demana també col·laboració ciutadana. L’estudi participatiu permet fer un seguiment estret i desenvolupar estratègies de prevenció i gestió cohesionades per a donar resposta al problema. Com passa amb el seguiment de l’expansió del mosquit tigre: l’aplicació mosquitoalert rep molta informació de naturalistes aficionats, cosa que fa que un problema de salut irreversible pugui ser més controlable. Atès que no podem mantenir el nostre entorn intacte, bé hem de sobreviure; i que el benestar i l’extracció de recursos són forces necessàries però contraposades, cal buscar una forma de vida sostenible que permeti de compaginar-les.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
22/11/2016

L'èxit evolutiu dels animals

08/11/2016

Els detalls de les superllunes

25/10/2016

La Barcelona de 2050

11/10/2016

Un Nobel que no ha estat

24/09/2016

Les tardors

10/09/2016

Espècies exòtiques

27/08/2016

S'ajorna l'esperança d'eradicar la poliomielitis

13/08/2016

Més ràpid, més alt, més fort

30/07/2016

Un nou avantpassat

16/07/2016

Júpiter i Juno

Participació