Ciutadans, trilingüisme i aritmètica

«Unes terceres eleccions potser servirien per conèixer fins on poden caure els principis de Ciutadans. Mentrestant, ens obsequien amb un dels seus hits més celebrats»

per Laura Pinyol , 30 d'agost de 2016 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'agost de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ciutadans va debutar a les eleccions espanyoles del passat 20 de desembre amb aquella aurèola  de partit nou, fresc, compromès amb la unitat d’Espanya i ferm defensor de la lluita contra la corrupció que aspirava a trencar el bipartidisme i ser una aposta liberal entre dreta i esquerra. El partit de l’Ibex, se’n va dir, i Albert Rivera semblava ser cridat a ser el nou Adolfo Suárez de la política espanyola. Però els resultats, molt per sota del que les enquestes pronosticaven, va donar-los 40 diputats –la quarta posició a l’Estat- lluny de ser cap alternativa ni al PP ni al PSOE. La lectura d’aquell primer fracàs es va atribuir a la llei electoral.

Rivera, llavors, bragat amb tantes hores de rodatge en platós televisius, va obsequiar als ciutadans amb l’escenificació d’un pacte amb el PSOE que sumava 130 diputats dels 176 que necessitava Pedro Sánchez per ser escollit president, mentre esgrimia raons per vetar el pacte a tres bandes amb Podemos, l'única combinatòria, a banda del pacte d’Estat volgut per Rajoy (PP-PSOE-C’s), que hauria sumat. Va fracassar Sánchez i, de retruc, Rivera. A aquella exhibició de política teatral, no hi va faltar Pablo Iglesias atribuint-se càrrecs en les pseudonegociacions per, excloure’s, ell mateix, a última hora, si amb això feia possible l’acord. Rajoy s’ho mirava tot tranquil.


Les eleccions del passat 26 de juny van deixar un escenari pràcticament igual d’enverinat, amb un PSOE més fluix, amb Podemos havent guanyat dos diputats que van tenir més gust a derrota que no a victòria pel l’escàs impacte de la suma amb IU i un PP lleugerament enfortit (Rajoy va guanyar 14 diputats, un dels quals a Catalunya i, això, pocs dies després de conèixer-se les des de clavegueram del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, contra les institucions catalanes). Però Rivera va seguir desenganyant i va perdre 8 diputats més (32).

En resum, que Ciutadans s’ha dedicat aquests mesos a fer gala d’aquella indefinició que va presentar des del seu naixement: ni dretes, ni esquerres. Perquè, tots i els resultats pèssims, ha redoblat esforços per semblar més del que és: una crossa inútil tant pel PP com pel PSOE. En definitiva, en el debat d’investidura al qual es presenta Rajoy, la suma de PP i Ciutadans assoleix 170 diputats. Segons l’aritmètica parlamentària, en falten sis per la majoria absoluta. D’aquí que els populars, l’aparell mesetari dels poders fàctics i els factòtums de la vella guàrdia socialista invoquin una sana abstenció que faci possible un govern a Espanya i eviti el ridícul internacional d’unes terceres eleccions.


Però, mira, unes terceres eleccions potser servirien per conèixer fins on poden caure els principis de Ciutadans. Mentrestant, ens obsequien amb un dels seus hits més celebrats: carregar-se la immersió lingüística, la gènesi fundacional de la seva creació a Catalunya. Perquè aquesta és una de les 150 mesures del pacte amb el PP, que airegen davant del PSOE per espigolar alguna abstenció, la unitat d’Espanya, el blindatge de la Constitució (per evitar, de totes totes la celebració d’un referèndum) i l’aplicació del trilingüisme a les escoles que acabaria amb la LEC de Catalunya.  

Tants escarafalls amb les llengües i, al final, els mals del sistema educatiu comencen quan no se sap ni sumar ni restar. I, a dia d’avui, PP i Ciutadans segueixen sent una majoria insuficient per investir cap president, formar govern i evitar unes noves eleccions. En política, també, dos i dos, sumen quatre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Laura Pinyol
Laura Pinyol (Terrassa, 1979), periodista. Col·labora en diversos mitjans, com la revista Vallesos, l'Ara Criatures o el Descobrir, i dirigeix una agència de comunicació. A can Twitter piula des de @laurapinyol.
06/09/2020

La devaluació de la Presidència

09/08/2020

Una Catalunya republicana sense República

12/07/2020

PDECat, JxCat i la unitat de l’independentisme

14/06/2020

No és l'educació un dret essencial?

21/05/2020

Lluís Juste de Nin, la mort d’un vitalista

19/04/2020

Tornar a l’escola

22/03/2020

Quedem-nos a casa. Encara que sigui difícil

08/03/2020

​De les àvies, la revolta

23/02/2020

​Del «sit and talk» a la negociació

09/02/2020

...potser sí que està una mica preocupat, el rei

Participació