Feixisme i homofòbia, una parella enamorada

«Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, ha estat objecte de diversos atacs verbals de caràcter homòfob arran d'haver substituït el nom del carrer de Salvador Gros pel de Font de la Noguera»

per Víctor Alexandre, 19 d'agost de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 d'agost de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquestes dies, el senyor Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, ha estat objecte de diversos atacs verbals de caràcter homòfob, per la seva condició d'homosexual, arran d'haver substituït el nom del carrer de Salvador Gros pel de Font de la Noguera. El canvi de nom era pertinent, ja que Salvador Gros va ser un feixista terrassenc que es va apuntar voluntari a la División Azul, i que, pel fet d'haver mort en combat, va ser homenatjat pel franquisme local dedicant-li un carrer. Aquest canvi, però, no ha agradat gens als hereus ideològics del franquisme, que, en no tenir arguments intel·lectuals per oposar-hi, han recorregut a l'amenaça, a l'insult i a la desqualificació personal. Això, però, no és pas nou, ja que l'any 2014, molt abans, doncs, de canviar el nom del carrer esmentat, el senyor Ballart ja havia rebut un seguit d'atacs a les xarxes socials pel sol fet d'haver explicat que era homosexual. És a dir, que no tots els atacs rebuts per aquesta raó provenen de feixistes manifestos, sinó de ciutadans pretesament demòcrates que es vanten de ser-ne.

Com veiem, aquí es barregen dues qüestions que no tenen res a veure: una, el canvi de nom d'un carrer; i l'altra, la condició sexual de l'autoritat que fa aquest canvi de nom. Amb relació a la primera, només dir que l'únic retret que jo faria al senyor Ballart és que el seu partit, el Partit Socialista, hagi necessitat més de trenta anys de govern municipal per esborrar aquesta simbologia feixista de la ciutat. Ja sé que es podria dir el mateix d'altres viles i ciutats, i jo ja ho he dit, però ara parlem de Terrassa. El feixisme és un càncer per a la humanitat, i glossar-lo significa, entre moltes altres coses, glossar un règim sota el jou del qual les persones homosexuals, com el senyor Ballart, es veurien estigmatitzades, perseguides o agredides, i els escriptors antifeixistes, com jo, seríem agredits, empresonats o assassinats.


Pel que fa a l'homofòbia, cal dir que és una de les xacres més repugnants de la cultura patriarcal. Són tants segles de culte al mascle, tants segles de supremacisme masclista, que hi ha homes que necessiten satanitzar l'orientació sexual d'altres homes per defugir les seves pròpies inseguretats o per sentir-se "més homes", cosa que s'agreuja amb la ideologia feixista. Feixisme i homofòbia formen una parella molt ben avinguda. Tanmateix, ves per on, és entre els feixistes on, si hi aprofundíssim una mica, trobaríem un elevat percentatge d'individus que, per tal de compensar el pànic que senten a "descobrir-se" sexualment, es dediquen a baladrejar, a insultar o a amenaçar els homosexuals. Això sí, a les xarxes socials ho fan de manera covarda, és a dir, de manera anònima, amagant la seva identitat. No s'adonen que, d'acord amb els "valors" de la cultura masclista que tant veneren, la valentia, la gallardia, el coratge... són atributs mascles dels quals ells n'estan mancats. Haurien de reflexionar-hi, perquè, sempre segons la seva bíblia masclista, això d'amagar-se només ho fan els "faldilletes".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Víctor Alexandre
És escriptor i periodista i treballa en assaig, conte, novel·la i dramatúrgia. En dramatúrgia ha estrenat: Èric i l’Exèrcit del Fènix, Teatre Borràs de Barcelona (2007); Trifulkes de la Katalana Tribu, Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (2012); Onze.Nou.CATorze (1714), Born i Festival Grec (2013-2014); i Taula rodona, o la joia de ser catalans (coautor amb Pere Calders), Casal de Cultura de Valldoreix (2013). En conte i novel·la ha publicat: El somriure de Burt Lancaster, Set dones i un home sol (Premi Mercè Rodoreda), Una història immoral i Cor de brau. I en assaig: Jo no sóc espanyol, Despullant Espanya, Despullats (amb Joel Joan), Senyor President, El cas Carod, La paraula contra el mur (Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? i Nosaltres, els catalans. Els seus darrers llibres són La independència explicada al meu fill (2014) i les obres teatrals La joia de ser catalans (2015) i Abans que pugi el teló (2016).

A Twitter: @valex_cat.
Fa 73 setmanes

Les declaracions de Mercè Conesa

Fa 77 setmanes

Apallissar demòcrates, delicte impune a l'estat espanyol

Fa 81 setmanes

El nacionalisme espanyol d'Àngel Ros

Fa 87 setmanes

La Fiscalia espanyola contra la llibertat d'expressió

Fa 91 setmanes

Feixisme i homofòbia, una parella enamorada

Fa 95 setmanes

L'augment de la catalanofòbia

Fa 99 setmanes

Petit recull de sentències espanyolistes frustrades

Fa 103 setmanes

Per a Batet, el GAL no era terrorisme

Fa 107 setmanes

El Sant Jordi de Ciudadanos i PP

Fa 111 setmanes

El franquisme i el seu monument de Tortosa

Participació