El mèrit no té gènere

«Aprofiteu per explicar-nos quin és el nivell d'exigència que hi ha darrere de cada esportista, home o dona, i què els ha dut a ser on són, quina vida hi ha abocada al darrere de cadascú»

| 16/08/2016 a les 00:03h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/08/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La celebració dels Jocs Olímpics permet que, cada quatre anys, les pantalles de les televisions i les pàgines dels diaris, tant els esportius com els generalistes, dediquin una extra a esports considerats minoritaris i a totes aquelles disciplines de les quals, normalment, en tenim notícies de passada. Si a sobre aquestes pràctiques donen medalles, encara que no ho permetin sota la nostra bandera, llavors l'Olimp del reconeixement, per uns dies, està assegurat.

Però potser perquè estem susceptibles –al final tindrà raó aquell director del Diari de Tarragona que encara no ha dimitit, que se sàpiga- la cobertura mediàtica d'aquests jocs ha estat acusada de masclista. Un mal que no és exclusivament peninsular, només cal fullejar o rellegir els reportatges que s'han fet arran de la publicació de l'estudi de la Universitat de Cambridge on es constata l'evidència que els mitjans de comunicació tracten de diferent forma la informació esportiva segons si el protagonista és l'home o la dona. L'obvietat se sustenta després d'analitzar 160 milions de paraules de diaris, blogs i xarxes socials en les quals els homes compten amb tres vegades més d'espai o temps d'informatius; o la diferència d'atributs per definir-los oscil·len en "edat", "embarassada", "mare", "soltera" per a elles i "ràpid", "fort", "fantàstic", "potent", per a ells.

Així en pocs dies hem hagut de saber que una de les atletes més belles de l'Olimp brasiler és la perxista nord-americana Allison Stokke de qui, l'únic mèrit, sembli la bellesa. Molts diaris, no sols espanyols, han hagut de córrer a fer rectificacions després de publicar rànquings, pòdiums i travesses sobre la llista de les esportistes més buenorras com El Mundo, que poc després de l'escarni a les xarxes, va substituir pel titular de "Las atletas olímpicamente atractivas" i va fer la llista també dels masculins. El Marca va posar a l'ull de mira a la portera de l'equip d'handbol d'Angola, Teresa Almeida, pel seu sobrepès i el barceloní Mundo Deportivo també va fer una enquesta sobre atributs extra esportius, on van guanyar tres esportistes femenines (concretament "Las deportistas olímpicas españolas que despiertan más pasiones").

O per gentilesa de l'ABC hem conegut que la medallista de bronze en halterofilia, Lidia Valentín, és una mena d'Hèrcules que sempre guanya amb el maquillatge posat i la primera dona a la història de la natació (espanyola) que guanya un or, la badalonina Mireia Belmonte, és molt "més simpàtica i més prima" al natural del que sembla a la tele, segons els comentaris (graciosos) del periodista Pedro Morata de la Cadena Ser. I, espera't, que encara falten competicions de natació sincronitzada, hoquei herba, bàsquet, waterpolo, i un llarg etcètera que donaran per molts més comentaris plens d'enginy i doble sentit.

És de justícia acceptar que aquest repertori d'esportistes d'elit que omplen els escenaris de les competicions olímpiques són una mena de semidéus i semideesses que han dut la conjugació de l'esforç, el rendiment i l'excel·lència i l'obstinació al màxim per comptar-se com els millors entre els millors. Però no banalitzem. Rere cada partit, cada cursa, cada combat, cada exhibició hi ha milers d'hores de dedicació, de sacrifici, de tenacitat i de superació. Si els waterpolistes o les waterpolistes es depilen amb cera o amb làser ens importa molt poc. Aprofiteu per explicar-nos quin és el nivell d'exigència que hi ha darrere de cada esportista, home o dona, i què els ha dut a ser on són, quina vida hi ha abocada al darrere de cadascú. Potser així ens passaran les ganes de frivolitzar. Només cal recuperar les paraules de Mireia Belmonte després de guanyar el 200m papallona: "és la recompensa a tota la meva vida".

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Please
Anònim, 16/08/2016 a les 04:05
+5
-1
Perdoni Sra. Pinyol, però despres de llegir el seu article agraiexo encara més el viure als Estats Units.
Si us plau aconsegui-ho la independència, fugiu, pel vostre bé. Integreu-vos al present i futur, deixe-ho el passat (no l'oblideu) però deixeu-lo ben enrera.
No som iguals. Si no ho tenim en compte farem barbarits.
Anònim, 16/08/2016 a les 08:05
+9
-3
Crec que tens part de raó, però també crec que una part és qüestió de temps i l'altra part és normal.

Qüestió de temps és el que el primar l'home esportista a la dona, es feia molt més abans, i es va reduint, reduint... i aviat serà història. Però les coses no canvien d'un dia per l'altra no cal fer-se més la víctima del compte.
Per altra part, hi ha moltes coses en joc. El nombre d'homes que fan esport de competició és molt més gran que el nombre de dones que ho fan (i a occident ho tria lliurement cada persona), i per tant el resultat és més brillant. Si ets aficionada al bàsquet o al fútbol, compara un partit d'homes i un de dones i sabràs el què dic.

Però un altre aspecte és la naturalesa humana. I amb aquest escrit t'hi estàs enfrontant. Un cop extret el masclisme de la societat, hi queden els instints que portem de "fàbrica" que no ens podem treure de sobre: als homes els hi agraden les dones. A alguns, minoria, els hi agraden els homes. A les dones els hi agraden els homes excepte a una minoria. A quasi tots ens agrada el sexe. Etc.
Però hi ha un detall que malgrat ser evident no es vol tenir en compte: al gènere mascle de l'espècie humana, la naturalesa l'ha fet de forma que se senti molt més atreta pel físic de l'espècie femella que a l'inrevés. O sigui si un mascle veu una femella amb poca roba es torna boig. Ei! no és cultura. Ens han fet així. Poca gent hi ha més racional que jo, però no hi puc fer res quan veig un especímen de femella del gènere humà que ensenyi corbes. En canvi les femelles no els posa a 100 veure un especímen de mascle amb poca roba. A algunes sí, hi ha de tot, però minoria. És com l'homosexualitat. La natura ens ha fet meravellosament diversa.
Per tant, hi ha dues possibilitats.
Possibilitat A) la sana. No passa res que els homes comentin més coses de la bellesa física de les dones (que per altra banda també elles cuiden més per instint), que al revés.
Possibilitat B) la imposidora i insana. Ignorar la diferència que tenim homes i dones i imposar als homes que es reprimeixin i facin una societat antinatural.

(i ho diu un que ha estat sempre obsessionat per la igualtat de gènere).
el mèrit no té gènere
Jep dels Estanys, 16/08/2016 a les 12:15
+8
-0
ben cert, en moltes ocasions, el mèrit només és una qüestió de clientelisme o, almenys, tenir carnet polític del govern de torn. Llavors... sí que tot és mèrit!!!

Igualtat vs. diferència
Miquel S., 16/08/2016 a les 15:22
+8
-2
Les paraules tenen gènere. Taxonomicament, els animals i sers vius (i també els humans), entre família i espècie, hi ha el gènere. Les persones tenim sexe i molts ser vius també, que és el que distingeix entre mascles i femelles o dones i homes. La resta són cursileries.

Esportivament. Si tant es vol el mateix tracte i igualtat, que es faci una sola categoria absoluta. Res de femenins i masculins. Individualment, si dominen elles, bé. Si ells, també. En equips, mixt.
Competicions unisex
Anònim, 16/08/2016 a les 19:28
+6
-0
Miquel, el què dius, en algunes coses pot no ser factible però en d'altres sí.

De mitjana, la dona te un 75-80% de la força d'un home. Per tant, en els esports on hi intervé la força elles no tindrien opcions.
Però hi ha molts esports que només és destresa i el factor força és quasi inexistent. En tots aquests esports es podria perfectament competir de forma mixta.

Exemples?

Tennis taula.
Llançament de javelina (no separar la competició per sexes però sí que la javelina per les dones hauria de ser una mica més lleugera)
Llançament de peses (idem que abans)
Golf
Etc...
en esports no olímpics hi ha els de motor: trial, carreres de motos, fòrmula 1, etc.
La fal·lacia de la igualtat
Anònim, 16/08/2016 a les 21:37
+5
-0
Res. Si volem ser iguals que ho siguem amb totes les conseqüències i si no ho acceptem i ens serà a tots més fàcil entendre què podem fer en la vida o en l'esport.

En escacs també.
Categories en un mon rosa
Anònim, 16/08/2016 a les 22:05
+4
-0
De mitjana una dona té un 75-80% més elasticitat que un home, Per lo tant en els esports que elles hi intervenen ells no tindrien cap possibilitat.

Que els negres dominin les proves de velocitat i els blancs les de natació no es privilègi perquè hi hagi categories separades per races.

El escacs sí. N'hi ha una d'absoluta i una altre per dones.
El mérit és mérit, i el genere és genere
Anònim, 16/08/2016 a les 23:14
+7
-0
A que ve ara ajuntar ambdós conceptes???
Però em temo que les olimpíades no és lloc per parlar de mèrits!!
Quin mèrit té el que es passa el puto dia i la puta vida entrenant per aconseguir una marca?''
Que s'ho facin mirar! Sigui del gènere que sigui!
Que pesades...
Anònim, 17/08/2016 a les 11:59
+9
-0
si és que quan un s'entesta a trobar qualsevol cosa arreu, l'acaba trobant o s'imagina que la troba.

Jo diria que, si més no al nostre país, s'ha parlat més d'esportistes femenines que han guanyat medalles que d'esportistes masculins. Per què s'ho mereixen, s'ho han guanyat a pols, independentment de què hi tinguin entre les cuixes.

La resta, menjades d'olla pseudo-progres i caça-fantasmes feminazis.

Intueixo que les articulistes de Nació Digital ja no saben sobre que escriure. I es que qui no té feina, el gat pentina.
Excel·lència sí, però humana i personal
Anònim, 19/08/2016 a les 16:36
+1
-0
És molt important l'excel'lència en qualsevol camp, però ambé importa que la pròpia personalitat no quedi diluïda, absorvida o menys encara identificada ni amb la funció que s'exerceix ni amb la disciplina esportiva que es realitza.
O sigui que no es converteixi en impersonalitzada i deshumanitzada.
Per sort encara hi ha molts casos on la pròpia humanitat personal destaca fins i tot enmig del mèrit i l'adeqüació extrema a un determinat tema.
En això les dones tenen avantatge, però en el món cada cop més impersonal i menys humà que ara és moda, sembla que també se'ls vulgui treure. Dient-les que és una millora, a sobre.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Laura Pinyol
Laura Pinyol (Terrassa, 1979), periodista. Col·labora en diversos mitjans, com la revista Vallesos, l'Ara Criatures o el Descobrir, i dirigeix una agència de comunicació. A can Twitter piula des de @laurapinyol.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Oriol Junqueras, arribant a l'Audiència Nacional | ACN
01/01/1970
La defensa del vicepresident argumenta que l'executiu ni es va reunir ni va prendre acords des de la seva destitució
Els Catarres, protagonistes del Cruïlla Primavera | ACN
01/01/1970
El nou àlbum serà "més ballable" i "elèctric", després d'un any i mig d'aturada | "No tenim previst que aquest sigui el nostre últim disc, però tampoc sabem si en farem més", afirma el grup
Carta de la DGT on s'adjunta l'etiqueta ambiental | Adrià Costa
01/01/1970
L'Ajuntament de Barcelona destina 48 patrulles de la Guàrdia Urbana per controlar que es respecta el veto als vehicles més contaminants els dies de més pol·lució
Els herois de la «Liga de la Justicia», darrer gran film de la factoria DC Comics
01/01/1970
Set claus per saber quin és el "supergrup" més prodigiós del cinema
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Mural a favor dels presos polítics | Adrià Costa
01/01/1970
L'entitat demana anar més enllà dels grans actes de carrer i proposa reivindicar l'alliberament dels líders sobiranistes en el dia a dia