La nació efímera

«Una derrota del full de ruta de JxSi i la CUP impediria la consumació institucional però potser fins i tot reforçaria l'esperit nacional, en haver-la patit junts»

per Jordi Mercader , 14 d'agost de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'agost de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'estiu abans de la desconnexió reclama lectures adients. Per posar-se en situació, és molt recomanable donar unes voltes sobre la nació, un concepte apassionant, si fem l'esforç de saltar-nos els prolegòmens més clàssics dels vells nacionalistes, aquells que només sabien veure la mà de Déu en la creació dels pobles elegits. Tots ho eren d'elegits si haguéssim de fer cas a Torras i Bages, Péguy, Fichte o els italians del Risorgimiento. Gràcies a Déu, des la formulació de la voluntat de viure junts, ésser una nació es va convertir només en cosa dels homes i les dones.

Malgrat tot, voler viure junts no sembla suficient per obtenir el reconeixement dels altres. D'altra banda, la nació segueix essent per a molts teòrics l'enigma dels enigmes. Tal com pinten les coses a Catalunya, amb una majoria parlamentària disposada a seguir la singular via de la desobediència creadora de la desconnexió fundadora d'un estat, o sigui, el perfeccionament definitiu de la nació, és molt possible que ens hàgim d'encomanar a De Gaulle. En la seva "idea determinada de França", el general considerava que el patiment heroic contribuïa indiscutiblement a formar una nació. El "voler viure junts" i "l'haver patit junts" del gaullisme de la segona meitat del segle XX sembla una fórmula pensada pels catalans independentistes del primer terç del segle XXI.


Hi haurà patiment, el que no sabem si serà heroic, ni si serà físic, econòmic o només polític i sentimental. També és difícil intuir el resultat del pla anunciat, hi ha alguns dubtes entre independentistes de pedra picada, com Pere Pugès, un dels pares fundadors de l'ANC, que han expressat els seus dubtes sobre la idoneïtat de l'estratègia. De fet, la victòria no és imprescindible per reafirmar la nació, només per guanyar l'estat. Una derrota del full de ruta de JxS i la CUP impediria la consumació institucional però potser fins i tot reforçaria l'esperit nacional, en haver-la patit junts. 

Realment emocionant. Per si de cas, sempre ens quedarà François Mitterrand i una de les seves cèlebres frases: la història és lenta. Sense sortir de França, Jean Daniel, el que fóra prestigiós director del Nouvel Observateur, definia la nació de forma precisa i preciosa: "la nació constitueix un moment efímer i ideal entre la nostàlgia d'una pàtria simple i la temptació nacionalista". Preparats, doncs, per viure aquest instant ideal.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Mercader
He treballat al Punt Diari, l'Avui i El País; a la Diputació de Barcelona, Ediciones Primera Plana, Presidència de la Generalitat i RBA. Vaig ser conseller del CAC, he escrit Mil dies amb PM i Un blanc a la nació culer. Col·laboro a El Periódico, BTV, 8TV, La Xarxa, Catalunya Ràdio i ara també aquí, entre estelades.
06/01/2018

Al límit

23/12/2017

La clau la té Puigdemont

14/10/2017

No perdem l'oremus

02/09/2017

La senyera desapareguda

24/06/2017

El valor del «no»

10/06/2017

L'atracció pels «comuns»

10/12/2016

La rellevància política

26/11/2016

​La llegenda Tarradellas

12/11/2016

​Contra la judicialització

15/10/2016

​La voluntat del poble

Participació