Més ràpid, més alt, més fort

«En els darrers cent anys, els atletes olímpics han aplicat molt bé el lema citius, altius, fortius. I, a mesura que les marques milloraven, la seva fesomia divergia. Què hi ha rere aquesta evolució atlètica?»

| 13/08/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/08/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El guanyador de la marató olímpica de 2012, l'ugandès Stephen Kiprotich, va trigar dues hores i vuit minuts. Si hagués corregut amb Thomas Hicks, vencedor de la insòlita marató olímpica de 1904 a Saint Louis, l'hagués hagut d'esperar gairebé una hora i mitja. El 1936, Jesse Owens va baixar el rècord mundial dels cent metres llisos a 10,3 segons; el rècord mundial actual a 9,58 segons és d'Usain Bolt. Owens, però, no corria en les mateixes condicions que Bolt: les actuals pistes d'atletisme sintètiques ofereixen molt menys fregament, i les sabates són més lleugeres i ergonòmiques.

A Rio, Katie Ledecky ha batut el seu rècord de 400 m lliures de fa dos anys: de 3min:58:37 a 3min:56:46. Ara, les baixades més espectaculars de les marques en natació van ser afavorides per tres innovacions. El 1956 va canviar la manera de girar en arribar al final de la piscina: d'aturar-se i empènyer-se es va passar a fer una tombarella sota l'aigua tot impulsant-se en la paret. El 1976, les piscines es van voltar de canals per on l'aigua s'escola, evitant així les turbulències que perjudicaven els nedadors durant la competició. I la tercera, van ser els vestits de bany fets amb materials de baixa fricció, comuns des del 2008.

El 1972, Eddy Merckx va fixar el rècord de l'hora de ciclisme en 49,431 km. El 1996 es va establir en 56,375 km; gairebé set quilòmetres més. Però l'any 2000, la Unió Ciclista Internacional va decretar que qualsevol ciclista que volgués mantenir el rècord ho hauria de fer amb l'equip d'Eddy Merckx. En aquestes condicions, el rècord actual és de 49,700 km, només 269 m més del que va recórrer Merckx fa més de quatre dècades. Ara bé, la tecnologia no és l'únic factor que impulsa els atletes.

Si ens fixem en la fesomia dels esportistes de competició veurem que ha seguit una explosió divergent. En la primera meitat del segle XX, els entrenadors consideraven que estatura i pes mitjans eren òptims per a excel·lir en qualsevol esport. Així, en la dècada de 1920, l'aspecte dels saltadors i els llançadors de bales era similar. Però, a mesura que els incentius econòmics i la pressió mediàtica pels atletes d'elit es van disparar, aquesta idea va desaparèixer, i es van buscar cossos adequats a les diferents especialitats esportives.

En halterofília els atletes poden aixecar fins a quatre vegades el que pesen: el rècord actual en dones és de 262 kg (assolit a Rio per la xinesa Deng Wei de 62 kg); mentre que el 1896 la medalla d'or d'Atenes es va concedir al danès Viggo Jensen per aixecar 115,5 kg. El rècord mundial actual de llançament de bala és de 23,12 m i el té Randy Barnes des del 1990; mentre que el 1896 Robert Garrett va arribar als 11,22 m. Quant als salts atlètics, Ellery Clark va saltar 1,81 m d'alçada i 6;35 m de longitud a Atenes; mentre que el rècord del món d'alçada és 2,45 m (des del 1993 del cubà Javier Sotomayor), i de longitud és de 8,95 m (aconseguit per Mike Powell a Tokio el 1991).

Els resultats són fruit d'una mena de "selecció" de cossos. En els esports on cal que el centre de gravetat del cos estigui més a prop del terra per mantenir millor l'equilibri, els atletes són menuts: les gimnastes d'elit no mesuren 1,60 m com fa trenta anys (Nadia Comaneci: 1,62 m), sinó 1,45 m (com Simone Biles). En els esports on l'alçada és un avantatge, els atletes són més alts. Els llançadors de bales són, de mitjana, 6,3 cm més alts i pesen gairebé 59 kg més que el saltadors. Els jugadors de bàsquet són molt més alts que el 1983; avui, un de cada deu jugadors de la NBA arriba als 2,13 m, alçada molt poc freqüent entre la població general.

També s'ha perdut la proporcionalitat de l'home de Vitrubi. No només els jugadors de la NBA que mesuren 2,13 m d'alçada i fan 2 m de llargada de braços; sinó que s'accentua en els esports en què la desproporció és un avantatge. L'avantbraç d'un jugador de waterpolo és més llarg, ja que té més potència per llançar la pilota. Els nedadors tenen cames proporcionalment més curtes i cossos més llargs. Els corredors, al contrari: tenen cames llargues i cossos curts. Michael Phelps, el millor nedador de la història, és 18 cm més alt que Hicham El Guerrouj, posseïdor del rècord mundial de la milla; però les seves cames mesuren gairebé el mateix.

Els kenyans per naturalesa són grans corredors de resistència, especialment els kalenjin, que, tot i ser més del 12% de la població de Kenya, són majoria entre els corredors d'elit del país. La seva fisiologia que ho afavoreix. Els seus avantpassats van viure a una latitud molt baixa en un clima molt càlid i sec, i van desenvolupar extremitats òptimes per a refredar el cos: com més llarga i prima sigui a la punta, la cama (que és com un pèndol) perdrà més calor.

Els grups humans canvien d'un segle a un altre; però, en el camp de l'esport, els canvis han estat molt acusats. Les causes han estat diverses. Hem vist els fenòmens biològics de selecció de cossos i de mentalitat, per acostumar-se a assolir el límit. També els canvis de tecnologia i innovació, com ara noves superfícies o noves tècniques més eficients. I, entre els fenòmens socials i ambientals, cal destacar la globalització de l'esport, tornejos cada cop més qualificats, millors incentius financers i forta pressió mediàtica. Tot plegat fa els atletes més ràpids, més alts i més forts. Ho seguirem veient a Rio.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

SI ABANS EREN ELS FACTORS AMBIENTALS
Anònim, 13/08/2016 a les 00:31
+6
-1
ara son els factors que demana l'esport corresponent.
O l'esport com enèsima enganyifa humana!
RES A VEURE
Anònim, 13/08/2016 a les 00:58
+5
-1
amb les mides humanes de Vitruvi o da Vinci
i encara menys amb les condicions de l'Arquitectura: firmitas, utilitas, venustas
EL MÉS I MÉS I MËS DELS ESPORTS
Anònim, 13/08/2016 a les 21:53
+3
-1
Res a veure amb la fermesa, utilitat i bellesa d'una arquitectura.
Per sort !!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez