Catalunya va fent uns certs deures, com pot

«El més sorprenent dels processos electorals que estan tenint lloc a Espanya és la constatació que els vicis estan enquistats»

per Xavier Roig , 9 d'agost de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'agost de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El més sorprenent dels processos electorals que estan tenint lloc a Espanya és la constatació que els vicis estan enquistats. Hi ha un bocí d'espanyols que han decidit renovar el mapa polític. Però defrauda comprovar com l'immobilisme és la tònica. La majoria d'espanyols han manifestat ja dos cops que desitgen que els vicis continuïn. És, l'espanyola, una societat certament conservadora, reaccionària. De fet, no acceptar el repte català és més conseqüència de no voler canviar l'estatus que no pas altra cosa.

Quan va guanyar la senyora Colau a Barcelona vaig escriure en un altre mitjà que em semblava un triomf lògic. Ella encapçalava unes idees i uns projectes que algú havia de tirar endavant. Jo no sóc votant de la senyora Colau, la meva ideologia està llunyana de la seva. Però com a bon lliberal que intento ser -encara que a voltes no ho aconsegueixi- estic convençut que hi ha coses que la nostra societat necessita i que només gent com la senyora Colau pot dur a terme. Per què? Pel simple fet que ningú altre les executarà -encara que seria obligació de tots que determinades idees s'implantessin.


Catalunya, en certa manera, va avançant. Va executant una certa renovació. Als països avançats les innovacions les duen a terme els partits existents que, de mica en mica, es van renovant -penso que el sistema electoral hi té molt a veure-. Aquí no. Aquí els avenços van a trompades. En lloc de ser una corba ascendent, anem fent esglaons. Manen uns que, passats uns anys, queden aturats (esdevenen immobilistes). Aleshores han de venir uns altres que provoquen un cert terrabastall desorganitzat. Fins que, també, es tornen immobilistes. Etc. Moltes de les actuacions que l'equip Colau està portant a terme a Barcelona (alguns d'ells tocats per la desorganització i el caos), són política comú de les dretes a determinades ciutats europees. Allí es ventilen els ajuntaments cada dia una mica, aquí periòdicament s'han de desmuntar les finestres i canviar la moqueta perquè la pudor a reclòs (sovint a podrit) ha esdevingut insuportable.

Pel que fa als partits en general, podem observar que, a Catalunya, la renovació està sent profunda. Els lliberals ens sentim orfes, per ara -encara que, de fet, ja ho estàvem abans-. Pràcticament, no queda cap partit dels vells. Només ERC es manté perquè la gent ha comprovat que mai han estat corruptes de manera organitzada. Per contra, els que van participar d'aquesta mena de festa de la Transició que ha durat massa (trenta-cinc anys!) podem dir que desapareixeran.


No serà així a Espanya. S'han encaparrat en sostenir que la corrupció social de baixa intensitat és el modus vivendi. És lògic en un país que s'ha acostumat a viure de la subvenció: uns interna (entre comunitats autònomes), altres, tots, externa (la Unió Europea). Aquesta situació general (immobilisme a Espanya, regeneració a Catalunya) empitjorarà la situació. La massa amalgamadora d'un futur govern a Espanya passarà per l'anticatalanisme. El xoc està garantit.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
14/03/2020

Xerrar de la pandèmia? Millor fem altres coses

29/02/2020

Enemic de la mala gent i de la justícia corrupta

15/02/2020

Jo també soc l’Anna Erra. I ni em disculpo ni me’n desdic

01/02/2020

Quan la JEC té raó

18/01/2020

Més precisió i gosadia periodístiques

04/01/2020

​La decisió de la JEC, un bé de Déu

21/12/2019

​La davallada de Catalunya i la falta de coratge

07/12/2019

El cofoisme també té un final

02/12/2019

Informació local: emplenar el forat amb el farcit necessari

30/11/2019

Gerro xinès o cubell d’escombraries?

Participació