Coses inimaginables

«Perquè ha de saber un català que al País Valencià les misses en català són una excepció. Escasses. Ahir diumenge, com cada diumenge, no se'n va fer cap a la ciutat de València»

per Vicent Sanchis , 8 d'agost de 2016 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 d'agost de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Ni us en burleu, ni em menystingueu, ni em compadiu. Sóc com vosaltres i vinc del futur". És la frase que podria dir un valencià a un català. Perquè el futur del català a Catalunya podria ser el present del català al País Valencià. I sent així, encara s'entén menys la indiferència, la displicència, de vegades el desinterès o fins i tot l'hostilitat amb què molts catalans viuen el present del seu idioma al País Valencià. Sense entendre que els ha de ser cosa pròpia. Sense vincular-s'hi per compartir entre tots una defensa que resulta ben lògica en altres llengües i terres.

Ha de saber un català, un català de Catalunya, que l'Església valenciana ha estat històricament el principal baluard de la castellanització del país. Com ha de saber, igualment, que hi ha hagut digníssimes excepcions. Clergues o capellans que han fet la litúrgia en valencià, que l'han reivindicat, que l'han escrit i que l'han cultivat literàriament. Pocs, però.


Ara en són 152, que han subscrit una carta conjunta al cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe de València. Un document que clama justícia i que denuncia la "la greu anomalia que la santíssima Eucaristia encara no puga ser degudament celebrada pels i per als valencianoparlants en la llengua pròpia, amb textos litúrgics oficialment aprovats i dignament aprovats".

Perquè ha de saber un català que al País Valencià les misses en català són una excepció. Escasses. Ahir diumenge, com cada diumenge, no se'n va fer cap a la ciutat de València. I encara als pocs llocs on se'n fan, se celebren sense textos litúrgics oficials, "amb els de 1974 [El Llibre del Poble de Déu, una iniciativa solitària i valenta de Pere Riutort Mestre, que per poder-lo editar el 1975 es va haver de vendre part del seu patrimoni] i altres adaptats o traduïts privadament, o fent servir fotocòpies i fulls solts".

Per això aquests 152 clergues, que exerceixen arreu del país, s'han dirigit una vegada més al seu arquebisbe demanant-li que resolgui una situació anòmala des del Concili Vaticà II. El cardenal Cañizares, però, com han fet tots els seus predecessors, o encara més, perquè ell no té cap estima per una llengua que considera problemàtica o un instrument "de divisió", no se sentirà al·ludit. I allargarà una situació anòmala i injusta.

La iniciativa dels 152 clergues ha alterat l'anticatalanisme, sempre rescalfat al País Valencià quan el PP no mana a tot arreu. I ha fet que el president de l'absurda i secessionista societat Lo Rat Penat, Enric Esteve, dirigent també actiu del PP, hagi publicat una carta pública on proclama: "La meua sorpresa ve acompanyada de la més fonda indignació quan puc comprovar que al pecat de rebelia hi ha que afegir ad estos sacerdots el de vanitat per la manipulació que fan de les conciències dels feligresos i la presència política, encara que ells ho neguen, oblidant la seua autèntica labor pastoral per convertir-se en instruments d'uns partits polítics catalanistes". El senyor Esteve escriu en un català domèstic carregat de faltes i idioteses. Un català que es pretén secessionista en el qual, per cert, no es fa cap missa al País Valencià. Ni ara i mai. Perquè els pocs que el perpetren no el fan servir mai per res important.


Un valencià pot venir del futur. Però també el futur pot canviar. Per millorar-lo cal que els catalans facin costat al rector de Montesa, Joan Albelda, o al de Sant Josep Obrer d'Alcoi, Josep Lluís Aracil, o al vicari de la Mare de Déu dels Dolors de València, Vicent Bataller. Són 152. El 12'5 del clergat valencià. Però han de tenir al darrere milers d'ànimes que els acompanyin perquè el futur dels catalans sigui millor. Perquè el present dels valencians sigui més digne.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa quasi quatre dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui, aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme a Blanquerna i col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet també televisió quan l'han deixat –referència explícita a Sandro Rosell- i ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster i Carles Rahola. Aspira a viure una miqueta més per guanyar-ne algun altre...
29/01/2017

Un problema de temps

22/01/2017

La traca

15/01/2017

Quant treball destruït?

08/01/2017

​La pasqua militar

01/01/2017

Permetrà Rajoy el referèndum?

25/12/2016

Evitar frustracions

18/12/2016

Els funcionaris, els mossos, la gent

11/12/2016

Només es mou una part

04/12/2016

República andalusa

27/11/2016

Per què «comandante» i no dictador?

Participació