La voluntat no se suspèn

«Només hi ha una obediència possible: la de les urnes. I les urnes, ja van parlar»

per Laura Pinyol , 2 d'agost de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'agost de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Recorden aquella campanya d'un gos abandonat en una carretera amb el cap cot que deia Ell mai no ho faria? Que es posava en marxa abans de les vacances d'estiu per conscienciar de la responsabilitat de tenir una mascota? Doncs el Tribunal Constitucional funciona una mica com la veu de la consciència de tots els independentistes cansats que, a vigílies de les vacances, puguin tenir la temptació d'abaixar l'estendard de la reivindicació.

Per això, en la reunió d'ahir convocada d'urgència, dicta suspensió a la resolució del procés constituent del Parlament de Catalunya que es va votar la setmana passada. Per unanimitat dels 11 magistrats de llei, i 1 magistrada, tot molt normal. I advertir, advertir per dir-ho d'una manera, a la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el President de la Generalitat de responsabilitats penals si no respecten la suspensió o prenen alguna mesura que la contravingui.


Però resulta que els màxims representants institucionals de Catalunya són elegits per un Parlament democràticament escollit que impulsa un procés sobiranista. Per això van ser triats, per tirar endavant aquest procés constituent. I en la disjuntiva d'obeir o desobeir, només hi ha una via: l'obediència al Parlament de Catalunya. Què farà el TC? Suspendrà l'autonomia? Inhabilitarà els màxims representants?

D'idees no els en falten, com la del magnífic Albiol, que és una mica com la veu de la consciència d'abans, que recorda que ni tan sols Franco havia creat tanta inestabilitat institucional posant en risc l'autonomia i l'autogovern de Catalunya. No, és clar. Franco va aixecar-se contra un govern legítim i democràtic i va bombardejar-la durant tres anys, gràcies per fer memòria senyor Albiol, enguany que en commemorem els 80 anys.


Una resolució política és una voluntat de ser. I la voluntat no se suspèn. No es pot suspendre la determinació d'una majoria que s'alça per voler ser: un país més normal, més lliure, més pròsper. No defalleix, el TC, ni després de la suspensió del 9N ni de les declaracions de sobirania. En un nou pas de la judicialització de la política.

Espanya pot anar fent gala de la separació de poders amb un Tribunal subjugat a la voluntat del govern espanyol, però mentrestant Catalunya, i els seus representants polítics, tiren en una direcció, que és la de construir un Estat nou. Voler ser. Ser sobirans. Exercir, sense por, sense demanar permís. Només hi ha una obediència possible: la de les urnes. I les urnes, ja van parlar. I, si no, que no els tinguin tanta por i les tornem a posar en un referèndum vinculant.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Laura Pinyol
Laura Pinyol (Terrassa, 1979), periodista. Col·labora en diversos mitjans, com la revista Vallesos, l'Ara Criatures o el Descobrir, i dirigeix una agència de comunicació. A can Twitter piula des de @laurapinyol.
12/07/2020

PDECat, JxCat i la unitat de l’independentisme

14/06/2020

No és l'educació un dret essencial?

21/05/2020

Lluís Juste de Nin, la mort d’un vitalista

19/04/2020

Tornar a l’escola

22/03/2020

Quedem-nos a casa. Encara que sigui difícil

08/03/2020

​De les àvies, la revolta

23/02/2020

​Del «sit and talk» a la negociació

09/02/2020

...potser sí que està una mica preocupat, el rei

26/01/2020

522 morts en silenci

12/01/2020

Blanquejant la teocràcia

Participació