Un nou avantpassat

«Per primera vegada es prediu l'existència d'un grup arcaic d'humans amb un estudi genètic. El grup, no descrit fins ara, hauria d'haver viscut al sud-est asiàtic fa més de cent mil anys»

| 30/07/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/07/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"En biologia res no té sentit si no és a la llum de l'evolució". L'axioma va ser establert per Theodosius Dobszhansky, un dels fundadors de la biologia sintètica, disciplina que en la dècada de 1940 va relacionar el darwinisme amb les lleis de la genètica: les mutacions dels gens ofereixen variació i l'entorn, selecciona. Amb aquesta síntesi, el coneixement sobre el funcionament dels organismes va créixer de manera espectacular i es va obrir una porta per a esbrinar el nostre passat.

Fins fa poc, el passat de la nostra espècie era desvetllat per paleoantropòlegs estudiant fòssils, i arqueòlegs, altres restes materials. Ara, la història de les poblacions humanes es pot traçar segons la distribució geogràfica dels nostres gens. La "història i geografia dels nostres gens" es va poder desenvolupar, com tota la genòmica, per les noves tècniques de seqüenciació i els potents ordinadors que les comparen.

Les semblances i diferències entre les seqüències genètiques de dues poblacions permeten saber quant fa que es van separar, ja que es coneix el temps que necessita una variació genètica per establir-se. S'ha determinat així que l'origen dels humans moderns va tenir lloc fa uns cent mil anys a Àfrica (en aquest continent és on hi ha més diversitat), que els nostres ancestres van sortir probablement cap al Pròxim Orient fa uns vuitanta mil anys i que els europeus ens vam separar dels asiàtics fa uns seixanta mil.

En comparar fòssils humans amb poblacions actuals s'ha detectat que el genoma humà conté traces d'informació d'avantpassats extingits, com ara neandertals o denissovars. La seqüencia genètica d'aquests dos grups va ser determinada a partir de l'anàlisi de restes fòssils. Ara, des de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), s'ha publicat un estudi fet sobre poblacions asiàtiques actuals en el qual es prediu l'existència d'un grup arcaic d'humans del sud-est asiàtic que fins ara no havia estat descrit. Anem a pams.

A les illes Andaman, al golf de Bengala, s'hi va desenvolupar una població de baixa estatura, pell fosca, i cabells negres i arrissats. Per això, a finals del segle XIX s'havia especulat que podien ser descendents, com els negritos de Filipines i els primers pobladors d'Austràlia i Papua, d'un grup de pigmeus que haguessin sortit d'Àfrica en una primera onada en direcció Àsia. Però això s'ha descartat: els andamanesos pertanyen a la mateixa branca que indis, australians, papuans i pobladors de l'est d'Àsia. Entre ells s'assemblen molt més que als europeus.

Hi ha, però, una diferència entre andamanesos, indis, papuans i australians, d'una banda; i els pobladors de l'est d'Àsia, de l'altra. I aquesta diferència només es pot explicar acceptant l'existència d'un grup arcaic d'humans que n'era portador. Sense cròniques històriques ni restes fòssils, des de la genètica dels canaris actuals podríem deduir l'existència dels guanxes. És aquesta mateixa situació: com no s'han pogut atribuir a cap altre grup, les seqüències genètiques compartides entre andamanesos, indis, papuans i australians permeten predir l'existència d'una població arcaica asiàtica (i molt anterior a la guanxe).

La talla menuda dels andamanesos cal atribuir-la al fet de desenvolupar-se en les illes i no que els primers pobladors fossin menuts: és fruit de la selecció natural. En aquell entorn selvàtic i aïllat, els individus més petits van ser afavorits i van tenir més èxit reproductiu; així, els seus descendents eren cada cop més menuts. En les illes, on hi ha menys diversitat animal i hi solen faltar depredadors, és comuna la variació de la mesura.  Pensem en miotragus, la petita cabreta mallorquina, o en l'elefant nan de Sicília, ambdós extingits. O en casos de gegantisme, com el dodo a Maurici, les tortugues a Galápagos i Seychelles, o els llangardaixos gegants de Canàries. Per a desvetllar més informació sobre aquest nou avantpassat conegut, caldrà identificar les restes fòssils a partir de les quals se'n podrà, potser, seqüenciar el genoma complet.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Temeritats
JRRiudoms, 31/07/2016 a les 12:50
+3
-10
És molt temerari afirmar "En biologia res no té sentit si no és a la llum de l'evolució". Més que res perquè hi han biolegs (doctors en biología) que creuen -amb arguments, algún d'ells dintre la ortodoxia científica- en la Creació tal i com la Bíblia diu (en sis dies, i no fa més d'uns set mil anys).

Atentament, i bona setmana
L'amor humà fos a mare o pare o fill .. no pot ser ' amor animal ' i tururut viola!
Narcís1, 31/07/2016 a les 18:57
+1
-2
Que som a món físic, n'és obvi, fos només perquè el reconeixem físicament o amb sentits físics .. però fora d'això què sabem el que som o ' consciència ' amb tot allò que va implícit com per aturà'ns-e tan sols en qüestions materials? PD: a més, quelcom no quadra .. massa milions d'animals hi té el món com per di'ns-e que l'ésser humà n'és, simplement, un de més!
Resposta a "Temeritats"
Chalmers, 01/08/2016 a les 16:03
+3
-0
Precisament degut a que la biologia és una ciència i segueix el mètode científic es pot afirmar "res no té sentit si no és a la llum de l'evolució". Com a ciència segueix uns axiomes i postulats clars, objectius, consensuats i universals. Les creences subjectives, sigu ide qui siguin, sempre han de quedar a nivell de l'àmbit personal i íntim.

Per cert, "temerari" és aquell qui s'enfronta a allò que no coneix...

Un altre bon article de la Cristina Junyent. Més divulgació, gràcies!
Resposta a: "Resposta a 'Temeritats'"
JRRiudoms, 02/08/2016 a les 02:33
+0
-3
Pel que vostè escriu, vostè també és temerari (de ben segur que no conèix cap dels científics que són "partidaris" del concepte creacionista o del Disseny Intel·ligent).

Això de que "les creences subjectives, sigui de qui siguin, sempre han de quedar a nivell de l'àmbit personal i íntim" és un axioma que transpúa molt de totalitarisme; ja que, qui és qui diu si una creença és o no subjectiva? Per a mi, la teoría de la evolució darwinista requereix una fe més gran que no pas la d'aquells que creiem en la Creació.

Atentament

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 7 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D