Menys soroll, més polítiques

«Res a veure amb els missatges ocurrents i les solucions màgiques que determinada política vol fer-nos comprar»

per Josep M. Vilalta, 24 de juliol de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de juliol de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Octubre del 2010. L'amic Isidre Obregón i jo escrivíem al diari AVUI un article d'opinió sota el títol de "Menys política, més polítiques". Ho fèiem en qualitat de membres de la Junta i fundadors de l'Associació Catalana de Gestió Pública. Manifestàvem que, tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat, observàvem una preeminència del debat polític general sobre el debat profund i específic de les polítiques públiques i les seves finalitats, el seu abast, els instruments per a dur-les a terme, les programacions concretes. Per exemple, en matèria de salut, en educació, en política d'infraestructures o en tants d'altres àmbits politico-públics. Dèiem que no es tractava de convertir els organismes públics en institucions tecnocràtiques, sinó de posar la gestió al servei d'unes polítiques públiques sòlides, consistents, sustentades en anàlisis i estudis que les facin viables tècnicament i socialment rellevants i consensuades. I finalitzàvem afirmant que aprofundir en les polítiques públiques és fer-ho en la vitalitat democràtica d'un país avançat i en el debat públic i la lluita contra la desafecció política que tant ens hauria de preocupar.

Sis anys després podem concloure que tot allò que ens preocupava segueix sent plenament vigent, fins i tot augmentat. La mal anomenada política, molt sovint de curta mirada i abast immediat, sembla que s'hagi apoderat de molts espais del debat públic. Sovint missatges buits de contingut. Propostes i declaracions electorals que s'obliden l'endemà de les eleccions, o simplement executant tot el contrari. Moltes gesticulacions, tacticismes sense cap mena de futur mínimament sòlid. Pugnes entre la mateixa classe política que res tenen a fer amb les necessitats i demandes ciutadanes.


Tot això amplificat en el circ mediàtic de les tertúlies i shows televisius de tot tipus, les xarxes socials, les frases ocurrents o, directament, les desqualificacions més barroeres. I, el que finalment acaba sent més greu, amb una dedicació d'energies i temps que ens distreu a tots, polítics i ciutadans, d'atendre els problemes reals i els projectes col·lectius que hauríem de desenvolupar.

Per descomptat que, malgrat tot el que manifesto, també trobem debats racionals, anàlisis polítiques orientades, polítiques públiques sòlides i partits i polítics que fan la feina amb determinació, compromís i valors col·lectius pel bé públic. Però també crec que convindrem que malgrat aquest fet, sembla que la política-espectacle, la política-ficció i els populismes han anat guanyant terreny enfront del compromís polític ferm i l'anàlisi racional dels problemes i el seu abordatge mitjançant programes públics a mitjà i llarg termini. I això val pel nostre país però també malauradament per a molts països europeus, per l'Amèrica de Donald Trump i d'altres.


El filòsof Daniel Innerarity, en el seu magnífic llibre La democracia del conocimiento. Por una sociedad inteligente, afirma que els problemes als quals s'enfronta actualment la humanitat requereixen una gran mobilització de coneixement. Per a ell, la complexitat de les nostres societats, les interdependències o la vulnerabilitat compartida fan que cada cop sigui més necessari que la nostra organització social i política sigui intel·ligent. És a dir, a problemes complexos hem de poder respondre amb aproximacions que molt sovint seran igualment complexes, interdependents i multidimensionals. Res a veure amb els missatges ocurrents i les solucions màgiques que determinada política vol fer-nos comprar. Res a veure amb el circ mediàtic de la política-espectacle que ens distreu però que no ens apropa, amb solidesa, als reptes complexos que com a societat tenim davant. Menys soroll i més polítiques!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep M. Vilalta
Nascut a Barcelona el 1965, és un apassionat del món de les polítiques públiques des de ben jove. Professionalment en l’àmbit de l’educació, la política universitària i la gestió de la recerca, on ha exercit diverses responsabilitats a les universitats, a la Generalitat de Catalunya i també col·laborant amb organismes internacionals i d’altres països. Llibres, capítols de llibres i articles sobre aquests temes, alguns dels quals podeu trobar a www.jmvilalta.com. Col·labora habitualment als diaris Ara i La Vanguardia. Defensor de la democràcia i l’estat del benestar, segons ell les millors expressions de la nostra civilització que ara tenim en perill. Treballa sense descans i mira de generar complicitats arreu perquè l’educació, les universitats i la recerca siguin pilars del nou país. A Twitter: @JosepMVilalta.
24/07/2016

Menys soroll, més polítiques

10/07/2016

Un Estat col·lapsat

26/06/2016

Euskadi treballa en el bon camí

12/06/2016

33 casos innovadors per desfer tòpics

29/05/2016

Un dèficit polític que ens hauria de preocupar

15/05/2016

Diplomàcia cultural i acadèmica

29/04/2016

Volem països diferents (?)

17/04/2016

800 milions de persones

03/04/2016

Sense infància ni joventut no hi ha futur

21/03/2016

L’Agenda mundial (i catalana?) 2030

Participació