Espanya té solució?

«De fa més de mig any, doncs, Espanya és com era Bèlgica. Un Estat absurd, devorat per la insolvència.»

per Vicent Sanchis , 18 de juliol de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de juliol de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si sumem el 47 per cent corresponents als votants de Junts pel Sí i la CUP més només un 4'5 per cent dels votants de Catalunya Sí Que Es Pot (la gent de Catalunya Sí Que Es Pot és inclassificable, però bé està repartir-se'ls entre els uns i els altres), arribem a la conclusió que la majoria de catalans representats al Parlament consideren que amb Espanya no hi ha res a fer. A partir d'aquesta constatació, les magrors i les debilitats són cosa pròpia i els déus proveiran.

Però, més enllà del que facin o deixin de fer la majoria dels catalans, Espanya és i va fent a la seva. I Espanya té un govern "en funcions" des del 20 de desembre de l'any passat. Un govern arrogant però estèril que no se sotmet a control parlamentari. I un parlament que no pot decidir res. Que cobra el sou i encara és capaç de passar dietes per taxis, hotels i àpats. De fa més de mig any, doncs, Espanya és com era Bèlgica. Un Estat absurd, devorat per la insolvència. Enhorabona, els espanyols s'han retrobat amb la història que els ha fet ser com són!


En un país normal d'aquesta part del món, encara que cada vegada sigui més difícil, trobar-ne un, l'atzucac seria provisional. Si el laberint espanyol no fos permanent, en aquests moments, el Partit Popular i Ciutadans ja estarien definint les condicions d'un acord que permetria abstenir-se en la investidura del nou president Del PSOE. Un pacte que concretaria un govern en qüestió de setmanes.

Però Espanya és com és i no té solució. Mariano Rajoy és incapaç de baixar del rossí de la seva arrogància. Albert Rivera no el suporta, se sent menyspreat i n'ha fet una qüestió personal. Pedro Sánchez només cedirà al final si Rajoy és capaç de sortir-se'n amb una majoria que faci inevitable l'abstenció parcial dels socialistes. El PP, Ciutadans i el PSOE són com els seus líders. I els partits són com els seus votants.

Els catalans, si volguessin i tinguessin el mínim d'audàcia necessari, podrien anar-se'n, però els espanyols no poden anar-se'n d'ells mateixos. Fa segles que es van dividir en dos i només han sabut resoldre els litigis habituals en qualsevol social preindustrial amb odi i violència. Ara han evolucionat. Ara ja no estan dividits en dos: estan dividits en quatre. Gran poble.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa quasi quatre dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui, aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme a Blanquerna i col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet també televisió quan l'han deixat –referència explícita a Sandro Rosell- i ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster i Carles Rahola. Aspira a viure una miqueta més per guanyar-ne algun altre...
29/01/2017

Un problema de temps

22/01/2017

La traca

15/01/2017

Quant treball destruït?

08/01/2017

​La pasqua militar

01/01/2017

Permetrà Rajoy el referèndum?

25/12/2016

Evitar frustracions

18/12/2016

Els funcionaris, els mossos, la gent

11/12/2016

Només es mou una part

04/12/2016

República andalusa

27/11/2016

Per què «comandante» i no dictador?

Participació