Sixena, Sijena, Sigena

«La propietat aragonesa de les obres i el seu dipòsit a museus catalans podria ser el punt de trobada si la polèmica no arribés malejada per tantes interpretacions interessades i tanta història comuna»

per Jordi Mercader, 17 de juliol de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de juliol de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La culpa de tot plegat és de Jaume I. Si el rei no hagués deixat dit a la seva mort que la frontera entre Aragó i Catalunya passés del riu Cinca al Segre, segurament la polèmica de l'art sacre resultaria més fàcil de solucionar, atès que costaria ben poc defensar que el monestir de Sixena/Sijena/Sigena estaria en terra fronterera. Però no és així per una decisió sobirana d'un monarca de la Casa Real d'Aragó i Comtal de Barcelona. En conseqüència, haver inscrit els fragments de retaules del monestir en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català va ser excessivament agosarat, malgrat haver estat salvats de la seva destrucció per un museu català i formar part, des de la guerra civil, d'una col·lecció la unitat de la qual s'ha de preservar per damunt de cap altra consideració, segons els especialistes museístics.

La relació de Catalunya amb Aragó està marcada, negativament, per la història comuna. Norman Davies, un historiador anglès que ha estudiat els regnes desapareguts d'Europa, entre ells el regne-comtat d'Aragó i Catalunya, no amaga la seva sorpresa en descriure el mal viatge que ha tingut pel temps el record dels sis segles viscuts en una mena de confederació per aragonesos i catalans. Les raons deuen ser múltiples però n'hi ha dues d'especial rellevància: un desenvolupament econòmic i social ben diferenciat i la força del catalanisme polític que amb la seva influència en tots els àmbits ha aconseguit imposar una determinada versió de la història. La més significativa, el mateix nom de la cosa, convertint la Corona d'Aragó (que mai es va dir així fins al 1908, segons explica en els seus llibres un dels més destacats medievalista catalans, Salvador Claramunt) en la corona catalanoaragonesa o l'imperi català. Amb aquests antecedents, no ens hauria de sorprendre que els nostres veïns es mirin tot el que ve de Catalunya amb certa suspicàcia.


La propietat aragonesa de les obres i el seu dipòsit a museus catalans podria ser el punt de trobada si la polèmica no arribés malejada per tantes interpretacions interessades i tanta història comuna. Ni els arguments d'una suposada actitud prepotent dels catalans ni la sospita d'un hipotètic prejudici anticatalà dels aragonesos (actuant diferent amb les obres exposades a Catalunya i les existents a d'altres indrets d'Espanya) ajudaran gens ni mica a trobar una sortida raonable. Les autoritats catalanes poden defensar perfectament la bona intenció existent en el trasllat i la conservació del retaule, incorporat en una magnífica col·lecció romànica. De la mateixa manera que els responsables de patrimoni del monestir poden justificar una actitud legal diferent a l'hora de recuperar les obres venudes abans o després de 1923, data de la declaració de Santa Maria de Sixena com a monument nacional d'Aragó i patrimoni protegit.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Mercader
He treballat al Punt Diari, l'Avui i El País; a la Diputació de Barcelona, Ediciones Primera Plana, Presidència de la Generalitat i RBA. Vaig ser conseller del CAC, he escrit Mil dies amb PM i Un blanc a la nació culer. Col·laboro a El Periódico, BTV, 8TV, La Xarxa, Catalunya Ràdio i ara també aquí, entre estelades.
09/12/2017

Puigdemont, o jo o la il·legitimitat

25/11/2017

Sant Tornem-hi?

11/11/2017

Un disbarat

28/10/2017

Una nova partida, amb cartes mal repartides

30/09/2017

I, finalment, l'1-O

16/09/2017

​Un forat negre a l'estat de dret

19/08/2017

Unitat contra el terror i debat polític

05/08/2017

​La força de l'«statu quo»

22/07/2017

La moda de la por

08/07/2017

«Pressing» Colau

Participació