Júpiter i Juno

«Mirant al cel en direcció oest durant el crepuscle, podrem veure Júpiter. Es distingeix perquè és un punt brillant blanc, que destaca dels altres»

| 16/07/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/07/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa poc més de quatre-cents anys, observant Júpiter amb el seu telescopi casolà, Galileu Galilei va descobrir-hi quatre satèl·lits: Ganimedes, Calisto, Europa i Io. La troballa no només va constatar la teoria heliocèntrica, que va permetre comprendre el funcionament del Sistema Solar; sinó que va fer de Galileu un dels primers científics experimentals en l'inici de la Revolució Científica. Això si, va desplaçar els humans del centre de l'Univers, cosa que li va generar conflictes amb la Santa Inquisició.

Júpiter pot ser de nou protagonista en explicar l'origen del Sistema Solar. El proppassat cinc de juliol, la sonda Juno va entrar en òrbita de Júpiter. La NASA la va enlairar el cinc d'agost del 2011 i en aquest viatge de gairebé cinc anys ha recorregut uns 2.800 milions de quilòmetres. En l'inici del trajecte va fer una òrbita entorn la Terra per a prendre fotografies. En acostar-se al planeta, accelerada per l'immens camp gravitatori, va assolir una velocitat de 265.540 km/h, és a dir, el 0,02% de la velocitat de la llum. En desactivar un motor per entrar en òrbita, va frenar fins als 1.951 km/h. Ara, Juno estarà uns mesos girant entorn Júpiter dibuixant una òrbita el·líptica d'entre quatre mil i vuit milions de quilòmetres, que trigarà cinquanta-tres dies a recórrer.

Juno es converteix en la segona nau en orbitar Júpiter, després la sonda Galileu. Hi és més a prop i en situació polar, i és la primera que fa servir panells solars a tanta distància del Sol. Mentre els seus aparells es disposen per a l'estudi, després dels sotracs de l'enlairament, el viatge i l'entrada en òrbita, estarà en "fase enginyeria". En aquest temps descriurà dues òrbites idèntiques durant les quals anirà enviant fotografies (de fet ja n'han arribat), i cap a finals d'agost, aprofitant que tornarà a ser molt prop de Júpiter, s'espera que en faci arribar moltes més. Es preveu que el dinou d'octubre s'acosti més al planeta i redueixi el temps d'òrbita de cinquanta-tres a catorze dies; entrarà aleshores en "fase ciència", quan enviarà dades d'observació directa des d'una distància gairebé vuitanta vegades inferior a la de la Terra a la Lluna. S'ha programat que el febrer de 2018 acabi la missió i la sonda caigui al planeta; Juno no ha estat esterilitzada i es vol evitar el risc que contamini amb microorganismes terrestres algun dels satèl·lits amb els que pugui xocar.

Júpiter és el planeta més gran que gira entorn el Sol. La seva massa és tres-centes vegades superior a la de la Terra i més del doble que tots els altres planetes junts. Per ser tan massiu, es creu que va condicionar la mesura dels altres cossos del Sistema Solar. Segons la hipòtesi actual, fa entorn cinc mil milions d'anys, una estrella de la nostra galàxia va explotar i el núvol de pols i gas que va generar va formar un disc que girava. En el centre es va concentrar la matèria que donaria lloc al nostre Sol, els altres residus van fa formar els planetes i altres cossos. Júpiter, massiu i central, va tenir molta influència en la història del Sistema Solar.

En donar la composició de Júpiter, Juno revelarà l'origen i evolució del Sistema Solar. Les mesures del camp magnètic i gravitatori permetran de confirmar o desmentir si té un nucli sòlid de roques i gel, la hipòtesi actual. Des dels dins els núvols, que poden ser moguts per vents superiors als 600 km/h, calcularà la quantitat d'aigua i amoni de l'atmosfera, cosa que permetrà de comprendre la seva formació. Es podrà deduir si el planeta es va formar ràpidament o va ser fruit d'un procés relativament lent; si va néixer on és ara o ha estat desplaçat per la gravetat. Ens explicarà els cinc mil milions d'anys d'història del Sistema Solar. A partir d'ara, en mirar amunt a la nit observarem Júpiter d'una altra manera.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

por fin
Anònim, 16/07/2016 a les 14:27
+4
-3
Por fin un artículo interesante en ND. Las primeras imágenes de Juno son apasionantes, lastima que vivamos tan poco tiempo y no tener la oportunidad de conocer más y mejor el universo.. Algunos estamos hartos de mirarnos el ombligo.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 7 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D