Doncs jo també m'ofereixo com a prostitut al grup del 52% clientes. Ara bé, res de a la meitat de preu, sinó per un preu igual. El que no estic segur es que pugui arribar a treballar el mateix temps diari

Veig a l'article que hi posa: "Només quan totes les persones tinguin els mateixos drets, podrem saber que estem en una societat lliure i democràtica". Està insinuant que les dones tenen menys drets que els homes? Digui'm alguna llei que perjudiqui a la dona!!! Potser la que diu que si la dona li arrenca un ull o li talla una ma a l'home te menys pena perquè és dona? (no rigueu. És cert. La llei considera les dones menys responsables dels actes al marit que al revés. Aquesta llei la va fer el PP). Potser la llei que diu que de facto en qualsevol separació la dona es quedarà la custòdia de les criatures? Potser la llei que diu que tot i que treballen tan homes com dones, pràcticament només son els homes els que han de passar la pensió per manutenció de les criatures? Potser la llei que dona quotes a les activitats on hi ha poques dones i en canvi no dóna quotes a les que hi ha pocs homes? Potser les actituds que fan que si a un home, la dona el maltracte psicològicament o físicament i ho denuncia l'únic que aconsegueixi és que se li enriguin? Potser la llei, feta per un masclista, que diu que la dona pot denunciar de maltractes al marit, i aquest automàticament és culpable fins que no pugui demostrar el contrari?(altrament dit llei de la venjança de la dona abandonada). M'ho hauria d'aclarir.

A molts oficis i a militàncies no s'hi apunten pas les dones. 52% de dones treballant a la construcció? Es lliure i no es obligatori nenes!. Càrrecs polítics? paritat sí, militància no. Educació i Sanitat. Tot són dones. Si hi ha primeres ministre i presidentes és perquè valen. No pel 52%. Com a prostituto ja m'hi ofereixo jo a la meitat de preu al 52% de clientes.

Jo no crec pas que les dones surtin afavorides en cap comparativa amb els homes, però penso que la manera de defensar la igualtat, de fa anys, està equivocada. Un càrrec superior l'ha de tenir la persona més qualificada per aquest lloc, sigui home o dona. No he vist cap feina en la que es digui: No volem cap dona, en canvi sí que he vist grups teatrals, petites empreses de disseny o equips de cinema que la directora o productora diu: Vull un equip de dones. Això és igualtat?. Us feu mal i em sap greu. Ah! Sóc un home que ha treballat molt per la igualtat entres sexes.

Si bé es cert el masclisme inherent a la societat espanyola (el típic "macho iberico" ) no es menys cert que la majoria d'aquests borinots a casa no manen res. M'he fartat de veure homes/nois que, rodejats de membres del seu sexe, es comporten com veritables cromanyons i quan després els veus amb la parella veus com els estoven psicològicament. Com diu l'acudit "jo a casa sempre tinc l'última paraula: 'si amor' "

Això del 52% és per posar-se una mena de raó de la vostra part, però se n'està burlant dels molts homes que no han arribat a vells perquè han treballat en treballs perillosos, perquè han anat a guerres, perquè són, potser, més febles físicament. En el cas de Catalunya pot veure l'enquesta oficial: http://www.idescat.cat/pub/?id=pmh&n=446 que signifiquen el 49,15% d'homes i el 50,8% de dones. Si busca per edat, entre els que estan en edat de treballar i tenir càrrecs hi ha més homes que dones, ja que les dones son molt més nombroses en edats avançades. En edat laboral, de 15 a 64 anys, els homes son el 50,4% (http://www.idescat.cat/pub/?id=pmh&n=446).

És una evolució interessant que reconegueu que les dones no son millors governants que els homes. Els casos comencen a ser massa evidents. Merkel, Thatcher, Rita Barberà, Espe Aguirre, Anna Gabriel, etc. És interessant que es comenci a veure que això de la "feminització de la política" és un invent, que les dones son iguals d'agressives políticament, igual de radicals, igual de genocides. Però, li diria una cosa. No cal fer-se la víctima. Homes i dones no son al 100% iguals. Per molt que alguns moralistes ens diuen que el raonament ens ha tret els instints, no és cert. Tenim instint tribal que fa que ens identifiquem en una comunitat (el nostre cas Catalunya), instint sexual, que no podem reprimir (els capellans ho intenten amb un èxit dubtós) i uns gustos i tendències que son lleugerament diferents, com ho son els costums dels lleons envers les lleones. Això explica, per exemple, que tan en països on encara hi ha més masclisme com en països on quasi no n'hi ha, el nombre de dones que volen ser mestres o infermeres (i ara metgesses) és molt més gran que el d'homes i que en enginyeria hi ha molts més homes que dones, independentment del grau d'alliberament de la dona de cada país. En el cas de la política, ningú priva a les dones militar en partits, però elles s'hi interessen en una proporció inferior als homes. Son al voltant del 15-25% dels militants. Per tant, la solució que proposeu de posar artificialment el 50% de dones als càrrecs polítics, és absolutament injust i molt perillós, ja que està apareixent una classe de dones que es fiquen als partits només perquè saben que tindran poder, tot i no tenir capacitat psíquica i/o intel·lectual. S'està notant a molts ajuntaments i al sector radical dels dirigents de la CUP (majoritàriament dones). Si es considera que les dones les han de posar al poder artificialment, encara que elles no s'hi interessin tant, també hem d'obligar a quotes a l'ensenyament de la nostra quitxalla, ja que podem considerar que no pot ser que el 95% de qui ensenya a la quitxalla del què és la vida, sigui només dones. Estic en contra de les quotes. És denigrant per la dona el ser una quota i no una que te els mèrits, però si posem quotes ja podem començar a fer-ho pels dos costats, començant per l'ensenyament, i seguint per sanitat, per... Una pregunta: quines revistes llegiu, que hi surti el tema dels vestits de la Merkel? jo no ho he vist mai enlloc. Però si hi ha algun lloc que en parlen, diria que és més fàcil que parlin dels vestits de les mandatàries que dels mandataris perquè son elles mateixes que vesteixen amb vestits variats i a vegades atrevits. Ells, en quasi un 100% traje i corbata. No dóna per gaires comentaris... Bé sí!. Si un president de govern no es posa una simple i inútil peça com és la corbata, surt a portada de tots els mitjans.

Hi ha gent que hem lluitat tota la vida per la igualtat i hi ha gent que només usa un victimisme que fa que només vulguin avantatges per les dones. Una cosa així com el bilingüisme de Ciudadanos: "on domina el català, bilingüisme... de moment, on domina el castellà, ja està bé". Dieu: "avui dia es produeixen casaments d’homes adults amb nenes petites, amb el consentiment de l’estat, a països molt propers al nostre". Perdoneu, però el nombre important de casaments contra la voluntat es fa entre nens-nois i nenes-noies, que els/les casen els pares sense consultar-los a ells/elles. I quan fan això contra una nena/noia, també hi ha al darrere, exactament igual un nen/noi. I em perdonarà, il·lustre senyora Milan, que encara que el masclisme cregui que la nena-dona és més feble emocionalment, la ciència diu que no, que probablement és lleugerament més forta. Per tant, probablement és més dur per al nen/noi casar-lo contra la seva voluntat. Però vostè només ens parla, per dissimular, quan el nen és un noi, amb més de 18 anys, i la nena/noia no arriba als 18. De fet em fa sentir delinqüent, ja que de la meva parella em vaig enamorar que ella tenia 17 anys i jo ja havia passat els 18. I com que vam tenir sexe, usant la demagògia podria dir-me pervertidor de menors. Com li diria, sra. Milan... Enllacins a llocs on hi posin estadístiques que puguin ser comprovables i fiables (estalviïs enllaços a les masclistes webs de feministes), en la que hi posin els nombres de parelles forçades a casar-se en contra la voluntat, i la proporció on el home és molt més gran que la dona, sent ella menor. Em sembla que això és més història de pel·lícula que real.

I tambe hi hauria d'haver un 52% de dones fent de miners del carbo, de treballadors de pous de petroli al desert o en alta mar o de pescadors d'altura que nomes tornen a casa un cop cada 6 mesos?. O aixo ja no?. Perque aqui, en els treballs de pic i pala, si que hi ha un sostre de vidre, pero del que ningu no en parla.

La veritat, la comèdia ja fa prou temps que dura. Ni els homes som com a gènere uns discriminadors patològics, ni les dones unes pobres víctimes innocents i indefenses. Podeu anar repetint les consignes del poder feminazi una vegada i una altra, però sortosament cada cop hi ha més gent que us veu el plomall. Al nostre entorn més proper, malgrat tot el que digueu, és molt més dur ser home que ser dona social i legalment, les diferències salarials a igualtat de feines són invencions ficticies. Mentiu miserablement, per interessos espuris i personals, i el pitjor és que perjudiqueu el que hauria de ser l'ideal, la plena igualtat de sexes. Vosaltres ho confoneu amb la submissió de l'home a la dona i això, tard o d'hora, no pot beneficiar a ningú.