Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

L'hora de les dones

«Percentualment tocaria un 52% de llocs de comandament en el món, i un 52% de fotografies als diaris, i un 52% d’opinadores als mitjans, i un 48% d’esclaus del sexe a les carreteres»

per Trina Milan, 13 de juliol de 2016 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de juliol de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Vull creure que el títol d’aquest article, serà veritat finalment. El 52% de la població mundial pateix encara totes les dificultats i més per a aconseguir els seus objectius, quan no, per sobreviure. Aquests dies s’estan succeint diversos fets que així ho corroboren. Denúncies d’assetjament i violació als Sanfermines; fotos icòniques de dones davant els antiavalots de Baton Rouge o de manifestacions feixistes a Suècia. Mentre, es nomena una nova primera ministra a Gran Bretanya, Theresa May, i Hillary Clinton es prepara per ser elegida presidenta dels EUA. Semblaria, doncs, que les dones estan arribant als llocs de poder, de forma normalitzada, després d’haver fet una carrera meteòrica en un sol segle, des que ens vam guanyar el dret a votar.

El camí, però, és dur i feixuc. El dia a dia encara és un degoteig de discriminació, el famós “sostre de vidre” segueix dur com un diamant. I això no és qüestió de força bruta, fa uns dies un estudi d’una universitat americana declarava que el sexe feble és el masculí, segons dades de salut i esperança de vida. La qüestió doncs, és de poder, de control del poder.


Des de que els humans vam començar a tenir capacitat de producció d’excedent, i a partir d’aquí, de propietat privada i de diners; les dones hem sofert primer el control de la procreació (haig d’estar segur de que li deixo la meva herència a un fill meu…) i després, de la persona, en tant que esclava i moneda de canvi. De tal manera que, controlant a la meitat de la població mundial, ja hi ha qui té la feina feta.

I no cal remuntar-se a èpoques llunyanes, avui dia es produeixen casaments d’homes adults amb nenes petites, amb el consentiment de l’estat, a països molt propers al nostre. Una barbàrie consentida, com la dels assassinats de dones a casa nostra, i la imatge constant a les nostres carreteres de les esclaves sexuals. Una ofensa a totes les dones del món, incloses les primeres ministres o les presidentes.

La revolució que representa tenir com a primera ministra a Angela Merkel o a Theresa May, es veu acompanyada per un allau de comentaris masclistes sobre la seva presència; sobre el seu estil de vestimenta, o sobre la “pobre” família que ha deixat enrere. Qui hagués pogut imaginar-se una foto de Sarkozy, nu, en una platja, publicada per tots els mitjans, tal i com ha passat amb la Merkel? Segurament els propis editors, homes en la majoria dels mitjans, no deixarien que passés.

No sóc innocent de pensar que, amb dones al poder, tot serà millor i més fàcil, senzillament el que penso és que cal que totes tinguin la mateixa oportunitat que ells, d’arribar i d’intentar-ho, sense entrebancs. Percentualment tocaria un 52% de llocs de comandament en el món, i un 52% de fotografies als diaris, i un 52% d’opinadores als mitjans, i un 48% d’esclaus del sexe a les carreteres. Bé, això darrer ens ho podríem estalviar. Només quan totes les persones tinguin els mateixos drets, podrem saber que estem en una societat lliure i democràtica, i potser llavors, algunes coses canviaran, seran millors, o, si més no, s’haurà intentat. Ja sabem que el 48%, que fins ara n’ha estat al càrrec, no se n’ha sortit. És l’hora de les dones.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Trina Milan
Antropòloga a la xarxa. Observant la realitat, virtual o no, des del filtre d'internet. Gestiono equips, a la recerca de la innovació; investigo videojocs, escric a Twitter, penjo fotos a Instagram, faig classes virtuals i no virtuals. M'agrada perdre'm pel món, i llegeixo pantalles per veure cinema, novel·les i música.
22/08/2017

Terror individual

25/07/2017

Fer un Shakira

27/06/2017

A la recerca de l'urna perduda

30/05/2017

Un partit per al líder

02/05/2017

Postveritat

18/04/2017

Decidim digitalment

04/04/2017

Netflix, el grafè de la cultura

07/03/2017

Dona

07/02/2017

Revolució, quina revolució?

24/01/2017

El bar

Participació