L'evolució dels comptes

«En animals més evolucionats s’han trobat capacitats molt més espectaculars. Els lloros saben sumar petites quantitats i donar el resultat parlant»

per Cristina Junyent, 2 de juliol de 2016 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de juliol de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els humans necessitem uns quatre anys en dominar un procés relativament senzill com comptar. I no som els únics que ho fem en el regne animal, hi ha hagut una evolució en la capacitat numèrica. Encara de que vegades falli.

Els humans disposem de dos sistemes innats de representació numèrica que emergeixen abans que aprenguem a parlar. El que apareix primer, cap als sis mesos d’edat, és el sistema aproximat de nombre gràcies al qual tenim la noció de quantitat: en comparar dos conjunts sabem quin té més elements sense comptar-los. El segon és el sistema exacte de nombre que apareix entre els nou i els dotze mesos. Permet els nens de discriminar fins a quatre objectes sense comptar i, en fer-nos grans, fins a set, encara que només els hàgim vist durant dècimes de segon. Si voleu fer la prova, mostreu molt breument a una altra persona algunes forquilles o llapis (el que tingueu a mà), reconeixerà la quantitat a cop d’ull.


Naixem, doncs, amb un sentit intuïtiu dels nombres. Altres animals, també el tenen i el tradueixen en pautes de comportament. Els ximpanzés, per exemple, viuen en grups de vint a cent-cinquanta individus, que estan en contínua competència pels recursos. De vegades hi ha guerres tan intenses que poden conduir a la mort intencionada d’alguns animals. Ara bé, un grup de ximpanzés només entra en combat si supera àmpliament en número el grup rival. Tampoc les lleones no atacaran les d’un altre grup si pels rugits senten que són més. Empren el sistema aproximat de nombre.

Els insectes també tenen noció de quantitat. S’ha provat que els escarabats reconeixen les fonts de recursos més abundoses. Les abelles són capaces de calcular la distància a la font de nèctar i de transmetre la informació a les seves companyes de rusc, sempre i quan no hagin de superar més de quatre grans obstacles; com si els funcionés el sistema exacte de nombre dels nens.

En animals més evolucionats s’han trobat capacitats molt més espectaculars. Els lloros saben sumar petites quantitats i donar el resultat parlant. Els coloms aprenen abans que els humans que és més rendible rectificar una decisió presa en el joc de portes, on només en una hi ha un premi: és a dir, que tenen més èxit que els jugadors d’un concurs de televisió de fa vint anys, l’Un, dos, tres.

Els ximpanzés aprenen fàcilment l’ordre numèric fins al número dinou, tenen una major capacitat d’abstracció. Són capaços d’indicar l’ordre correcte d’una seqüència que veuen només una dècima de segon; i, en confrontació amb estudiants d’universitat, els guanyen sense discussió. Macacos entrenats durant tres anys són capaços de fer sumes aproximades. Tot plegat mostra que en algun moment de la història de la vida va aparèixer una nova capacitat per a conèixer el món, va ser exitosa i va esdevenir un potencial d’intel·ligència complexa.


Operacions matemàtiques més difícils com ara el càlcul d’una divisió o d’una arrel quadrada només poden ser realitzades per la ment educada d’un ésser humà, ja que intervenen conceptes molt més abstractes que depenen d’habilitats simbòliques exclusives de la nostra espècie. Fins ara es creia que el llenguatge era indispensable per a les matemàtiques, i que sense llenguatge no hi podia haver concepte de nombre. Però s’ha trobat que no és així.

En estudiar el cervell d’un grup de matemàtics i el d’un altre grup de professionals del mateix nivell s’ha vist que les àrees del cervell que s’activen en comptar no són les mateixes que les del llenguatge, sinó que ho fan les relacionades amb el coneixement innat de nombres i de reconeixement de l’espai. I quan se’ls mostren "equacions boniques" s’activen zones del cervell relacionades amb l’observació d’una obra d’art. De manera que no es pot relegar la bellesa només a l’estudi de l’art i deixar de banda la de la ciència. Si voleu conjuminar bellesa i matemàtiques suggereixo de visitar el Museu de les Matemàtiques de Catalunya. Us ho agrairan diverses vies neurològiques!

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
22/11/2016

L'èxit evolutiu dels animals

08/11/2016

Els detalls de les superllunes

25/10/2016

La Barcelona de 2050

11/10/2016

Un Nobel que no ha estat

24/09/2016

Les tardors

10/09/2016

Espècies exòtiques

27/08/2016

S'ajorna l'esperança d'eradicar la poliomielitis

13/08/2016

Més ràpid, més alt, més fort

30/07/2016

Un nou avantpassat

16/07/2016

Júpiter i Juno

Participació