L'evolució dels comptes

«En animals més evolucionats s’han trobat capacitats molt més espectaculars. Els lloros saben sumar petites quantitats i donar el resultat parlant»

| 02/07/2016 a les 00:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/07/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els humans necessitem uns quatre anys en dominar un procés relativament senzill com comptar. I no som els únics que ho fem en el regne animal, hi ha hagut una evolució en la capacitat numèrica. Encara de que vegades falli.

Els humans disposem de dos sistemes innats de representació numèrica que emergeixen abans que aprenguem a parlar. El que apareix primer, cap als sis mesos d’edat, és el sistema aproximat de nombre gràcies al qual tenim la noció de quantitat: en comparar dos conjunts sabem quin té més elements sense comptar-los. El segon és el sistema exacte de nombre que apareix entre els nou i els dotze mesos. Permet els nens de discriminar fins a quatre objectes sense comptar i, en fer-nos grans, fins a set, encara que només els hàgim vist durant dècimes de segon. Si voleu fer la prova, mostreu molt breument a una altra persona algunes forquilles o llapis (el que tingueu a mà), reconeixerà la quantitat a cop d’ull.

Naixem, doncs, amb un sentit intuïtiu dels nombres. Altres animals, també el tenen i el tradueixen en pautes de comportament. Els ximpanzés, per exemple, viuen en grups de vint a cent-cinquanta individus, que estan en contínua competència pels recursos. De vegades hi ha guerres tan intenses que poden conduir a la mort intencionada d’alguns animals. Ara bé, un grup de ximpanzés només entra en combat si supera àmpliament en número el grup rival. Tampoc les lleones no atacaran les d’un altre grup si pels rugits senten que són més. Empren el sistema aproximat de nombre.

Els insectes també tenen noció de quantitat. S’ha provat que els escarabats reconeixen les fonts de recursos més abundoses. Les abelles són capaces de calcular la distància a la font de nèctar i de transmetre la informació a les seves companyes de rusc, sempre i quan no hagin de superar més de quatre grans obstacles; com si els funcionés el sistema exacte de nombre dels nens.

En animals més evolucionats s’han trobat capacitats molt més espectaculars. Els lloros saben sumar petites quantitats i donar el resultat parlant. Els coloms aprenen abans que els humans que és més rendible rectificar una decisió presa en el joc de portes, on només en una hi ha un premi: és a dir, que tenen més èxit que els jugadors d’un concurs de televisió de fa vint anys, l’Un, dos, tres.

Els ximpanzés aprenen fàcilment l’ordre numèric fins al número dinou, tenen una major capacitat d’abstracció. Són capaços d’indicar l’ordre correcte d’una seqüència que veuen només una dècima de segon; i, en confrontació amb estudiants d’universitat, els guanyen sense discussió. Macacos entrenats durant tres anys són capaços de fer sumes aproximades. Tot plegat mostra que en algun moment de la història de la vida va aparèixer una nova capacitat per a conèixer el món, va ser exitosa i va esdevenir un potencial d’intel·ligència complexa.

Operacions matemàtiques més difícils com ara el càlcul d’una divisió o d’una arrel quadrada només poden ser realitzades per la ment educada d’un ésser humà, ja que intervenen conceptes molt més abstractes que depenen d’habilitats simbòliques exclusives de la nostra espècie. Fins ara es creia que el llenguatge era indispensable per a les matemàtiques, i que sense llenguatge no hi podia haver concepte de nombre. Però s’ha trobat que no és així.

En estudiar el cervell d’un grup de matemàtics i el d’un altre grup de professionals del mateix nivell s’ha vist que les àrees del cervell que s’activen en comptar no són les mateixes que les del llenguatge, sinó que ho fan les relacionades amb el coneixement innat de nombres i de reconeixement de l’espai. I quan se’ls mostren "equacions boniques" s’activen zones del cervell relacionades amb l’observació d’una obra d’art. De manera que no es pot relegar la bellesa només a l’estudi de l’art i deixar de banda la de la ciència. Si voleu conjuminar bellesa i matemàtiques suggereixo de visitar el Museu de les Matemàtiques de Catalunya. Us ho agrairan diverses vies neurològiques!

També us pot interessar

 

COMENTARIS

SI ELS POLITICS SABESSIN COMPTAR!
Anònim, 02/07/2016 a les 12:13
+5
-0
Quantes eleccions, quants referèndums, quantes consultes, quants... no es perdrien
Molt bona lliçó de matemàtiques-polítiques, Cristina!
Increíble
Anònim:, 15/07/2016 a les 07:20
+0
-0
Excelente artículo. No conocía estas capacidades de los animales.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez