Ha existit alguna coalició a Espanya?

«En la concepció espanyola de la política, compartir el poder de manera responsable és vist com una anomalia»

per Pep Martí i Vallverdú, 28 de juny de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des de l’inici de la transició, no hi ha hagut cap govern de coalició a Espanya. No cal dir que, abans, tampoc. Caldria remuntar-nos als anys de la República per contemplar acords entre diversos partits per formar un govern. I tot i així, no serien bons exemples de coalicions estables, sinó més aviat de pactes febles entre socis desconfiats, sempre a punt de la fallida.

La concepció del poder a Espanya continua sent autoritària i personalista. El partit que es fa amb els estris de l’Estat hi instaura la seva maquinària sense contemplacions. En temps de majories absolutes, com la que ara patim, això equival a un control total dels mecanismes de l’Estat. Si no hi ha majoria absoluta, és diferent, i la situació se sol resoldre amb algun acord de legislatura o pactes puntuals. Però coalició no n’hi ha hagut en l’Espanya postfranquista. És aquesta una anomalia amb pocs paral·lelismes amb les democràcies europees.


Crida l’atenció que després del 20-D es parlés de ”deixar governar” qui quedés primer. La idea d’uns acords estables, amb coresponsabilitat de diverses forces dins del poder executiu és vist com un experiment aliè. A Espanya, el poder no es comparteix. La patrimonialització de l’Estat per part del nucli dirigent és un tret molt propi del model espanyol de democràcia. Totes les branques institucionals se sotmeten al cabdill de torn i a un cercle molt reduït. El poder no és un mitjà per construir projectes, és sobretot una posició a ocupar. Aquí hi ha una de les claus que explica les enormes dificultats per superar un bloqueig polític com l’actual. A Catalunya també ha costat normalitzar les coalicions, però ja portem uns anys d’avantatge. També en això som més europeus.

Quan el general Franco va proposar a Joan Carles de Borbó com a successor, aquest va preguntar: ¿Y las Cortes lo aceptarán?”. Franco va somriure davant la candidesa, real o fingida, de l’hereu designat: “Alteza, el poder tiene recursos para todo”. A Espanya, malauradament, en la visió de l’Estat no han canviat gaire les coses.       
  
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
09/10/2019

La sentència, mirall d'Espanya

02/10/2019

Un 155 de tot a cent

25/09/2019

Ciutadans i el linxament de l'independentisme

19/09/2019

10-N: apuntalar el règim del 78

27/08/2019

La deriva matussera dels «liberals» espanyols

24/07/2019

Irresponsabilitat d'Estat

17/07/2019

L'esquerra espanyola i els penya-segats

10/07/2019

Rivera i el liberalisme segrestat

26/06/2019

Espanya, enrocada

12/06/2019

L'obediència civil, el problema d'Espanya

Participació