Ara, a regenerar Espanya

«No tenen ni la més remota idea de l'Estat que es proposen regenerar, o bé estan intentant enganyar el seu electorat. En qualsevol dels casos, no se m'acudeix una pitjor forma de començar a regenerar res»

per Arturo Puente, 27 de juny de 2016 a les 00:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Al mapa de vot que ens ha deixat aquest 26-J, que en línies generals s'assembla al que ja vàrem veure el 20-D passat, torna a ser protagonista l'anomenat "vot dual". El mateix any pot guanyar, al Parlament, una candidatura inequívocament independentista, quasi sense cap altre punt programàtic que fer la independència, mentre que, al Congrés, en pot guanyar una que proposa la regeneració de l'estat espanyol.

A Catalunya, el vot dual no és cap novetat. A més, en l'eix nacional clàssic, concebut com una escala de més a menys descentralització, En Comú Podem i Junts pel Sí estan propers. Ara bé, si pensem en l'eix nacional de forma una mica menys actual, quan una part important dels catalans ja és obertament independentista, les propostes d'aquestes dues candidatures no estan tan a prop, més aviat estan lluny. Regenerar l'Estat, és a dir, tornar a assentar les bases d'un estat espanyol on Catalunya hi jugui un paper, és quasi el contrari a marxar-ne. És per coses com aquesta que no deixo d'admirar com de complexa nacionalment és Catalunya.


Hi ha encara una dada més sorprenent, aquesta sortida de les enquestes. El vot dual no es produeix per l'abstenció d'un vot o un altre en segons quines eleccions. Sembla que hi ha una bossa important de votants que el 27-S van votar Junts pel Sí i tant el 20-D com el 26-J voten ECP. Hem de comptar aquesta gent, suposo, com un vot de canvi, de ruptura potser, però també com un vot que mostra dubtes sobre quina és la millor forma de dur a terme aquest canvi. No només tinc un enorme respecte per aquest vot sinó que, personalment, de vegades m'he trobat amb els mateixos dubtes interns.

Però aquesta darrera setmana ha passat un fet que explica per què sóc cada vegada més pessimista sobre la via de la regeneració espanyola. Durant tota la setmana hem estat coneixent les converses entre el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director d'Antifrau, Daniel de Alfonso, on queda clara una conspiració per a fabricar casos de corrupció contra polítics independentistes. Això, si bé no era conegut, era fàcilment suposable.

A partir d'aquí, tant els partits independentistes com En Comú Podem han dut a terme una batalla pel relat, intentant portar l'aigua al seu molí. Per a tots ells, el cas confirmava els seus arguments. Especialment conflictiva va ser la reacció a la campanya dels comuns i, sobretot, per part dels seus cercles informatius afins. En Comú i Podem van introduir ràpidament l'escàndol dins el seu argumentari de campanya per afirmar que demostrava que feia falta fer fora el PP del govern. És a dir, que el problema de la guerra bruta contra els independentistes no és l'Estat i les seves estructures de poder, com ara la policia o els jutges, sinó només el partit que hi ha al govern.

S'entén ràpidament la raó per la qual van dir això. En primer lloc, perquè el seu objectiu és, com ja va dir Pablo Iglesias, guanyar l'independentisme, raó per la qual no poden dir que l'estat espanyol té greus problemes democràtics, argument àmpliament fet servir pels independentistes. Tampoc no poden dir que, quan ha governat el PSOE, l'actuació de l'Estat respecte a l'independentisme ha estat igual i pitjor, ja que el PSOE és el soci que volen arrossegar a que sigui la seva crossa al govern. Després d'haver ocupat la posició on és avui Podem, l'únic que es pot dir és "la culpa és del PP, fem fora el PP perquè això, com tot el que no ens agrada, canviï".


Hi ha dos problemes, aquí. El primer, l'escopinada que aquest discurs llança a la memòria històrica del país que diu voler regenerar. Dècades de judicis trucats, presó, tortures, diaris tancats, assassinats, repressió política i cultural, amén de discursos supremacistes i aplaudiments quasi generals de l'electorat espanyol contra l'independentisme, la major part amb governs del PSOE, no es poden ventilar amb un trist "fem fora el PP". Si més no, ni que sigui per vergonya. Ni que sigui per assumir les necessàries i comprensibles contradiccions de la política d'una forma mínimament honesta.

Segon problema. Aquest és el diagnòstic del país que es vol regenerar? Que la culpa de tot allò dolent que li ha passat és del PP? Que tot acabarà quan el PP deixi de governar? Un Estat hereu del franquisme, amb unes estructures totalment rígides, amb un sistema polític podrit i corrupte, amb uns aparells de l'Estat que tenen les seves pròpies raons i no dubten en actuar a la seva… Amb tot això, fins quan és sostenible la idea que tot acabarà fent fora al PP? Em fa l'efecte que, o bé no tenen ni la més remota idea de l'Estat que es proposen regenerar, o bé estan intentant enganyar el seu electorat. En qualsevol dels casos, no se m'acudeix una pitjor forma de començar a regenerar res.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arturo Puente
Comptem-ho per anys. Vaig néixer fa 27 a la frontera, la de Bascònia amb les terres castellanes, que en té mil. 23 anys després vaig arribar a Barcelona. Formo part de la Fundació Periodisme Plural des d'en fa dos, col·laboro amb eldiario.es, Gara, Diagonal i un altre seguit de projectes que no em paguen prou perquè posi aquí el seu nom. Aquí m'han demanat que escrigui la meva opinió, que suposo que és com el que faig a Twitter (@apuente) però una mica més llarg i sense fotos de gatets.
11/02/2018

L'independentisme després de la DUI

21/01/2018

La tarifació social de l'escola bressol val una legislatura

07/01/2018

L'anti-sobiranisme no és cap suflé

24/12/2017

Un nou independentisme urbà

10/12/2017

Carreró belga per a la justícia espanyola

26/11/2017

La nova asimetria inflexible d'Espanya

12/11/2017

El primer error de càlcul d'Iceta

29/10/2017

21 de desembre: eleccions legítimes

15/10/2017

Mentides pietoses sobre l'etapa que ve

01/10/2017

Violència contra Catalunya

Participació