Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


​Els hem destrossat...

«Avui és impossible amagar un escàndol. Les xarxes socials fan que els fets s'escapin de sota la catifa»

per Karma Peiró, 26 de juny de 2016 a les 00:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa només quinze dies semblava que entràvem en una campanya més, marcada per la comèdia electoral i predefinida pel 20-D. Uns candidats avesats que repeteixen eslògans que entren bé, i una ciutadania poc exigent que posa fàcil el joc als aspirants. Els debats televisius són el circ, i el guanyador és el que més aixeca la veu.

Malauradament, la mort de l'eurodiputada Jo Cox; el pols mantingut fins a l'últim dia pel referèndum del Brexit amb un resultat tan inesperat; i la publicació de les converses entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso ha enterbolit la calma de la campanya. 


Els catalans hem quedat horroritzats en comprovar el llenguatge barroer i el cinisme dels màxims responsables del govern espanyol. La frase de De Alfonso: "Els hem destrossat el sistema sanitari...", passarà a la història. I la resposta d'un president en funcions que s'escapoleix amb una rèplica inútil, també: "No tenia coneixement de què existís l'Oficina Antifrau". La conspiració i la manca d'escrúpols que vam poder sentir de les gravacions difoses pel diari Público és, segons Pep Martí, pròpia del cas Watergate. Ara caldria fer-li a Mariano Rajoy la pregunta que va provocar la dimissió del president dels Estats Units, Richard Nixon: "Què sabia el president, i quan ho va saber?".

Divendres, David Cameron va donar una lliçó de democràcia en renunciar del seu càrrec després dels resultats del Brexit. Com bé argumentava ahir, Esteve Plantada: "Quan parlem de polítics de veritat, la dignitat del càrrec i el tarannà democràtic van per damunt de la misèria partidista". Però a Espanya, ningú dimiteix: poca dignitat i menys tarannà democràtic.

El debat generat fora de Catalunya ha estat menor i, probablement, els àudios de les converses no faran canviar els resultats previstos per avui.  Interessant que hagi estat un mitjà de Madrid, i online, l'encarregat de destapar la vergonya. Significatiu, que bona part de la premsa espanyola trigués hores en publicar la notícia, sent conscient del seu ressò. Penós, que els directius de TVE creguessin que podrien ocultar l'escàndol simplement no difonent-lo.

Al segle XXI les xarxes socials fan imparable que els fets corrin i s'escapin de sota la catifa. I qui encara no ho hagi entès, no viu en aquest planeta. Internet i tot el seu arsenal comunicatiu– webs informatives, Facebook, Twitter o Whatsapp– han donat les exclusives i actualitzacions dels fets molt abans que els mitjans convencionals. Però també han acumulat quantitats ingents de soroll, distorsionant i impedint la reacció d'una ciutadania passiva. Si l'11-M ens vam mobilitzar a través dels SMS... Abusos democràtics com el d'aquesta setmana no són suficients per organitzar-nos i exigir responsabilitats al govern espanyol? Tenim a les nostres mans l'eina comunicativa més poderosa de la història, però sembla que encara no hem après a explotar el seu potencial.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació