Euskadi treballa en el bon camí

«I el que més es destaca és l’alineament entre els diversos agents implicats: empreses i sectors empresarials, govern basc, governs forals, universitats i centres tecnològics»

per Josep M. Vilalta, 26 de juny de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Euskadi és un país veí i proper, però també de vegades força desconegut. Ens és propera la seva realitat política per raons òbvies, però sovint ens queden lluny les seves prioritats i la realitat socioeconòmica.
 

El fet que cal destacar és que Euskadi ha sabut orientar al llarg de les darreres dècades determinades polítiques de país i amb un alt consens, no tan sols polític sinó també social i amb el teixit econòmic. En aquesta línia, unes inversions a llarg termini ben orientades i sostingudes estan mostrant uns resultats més que òptims. A tall d’exemple, mostrem algunes dades: la taxa d’atur és pràcticament la més baixa de l’Estat (16,6% a Euskadi, per un 19,9% a Catalunya i una mitjana espanyola del 23,7%); la taxa d’abandonament escolar és la més baixa de l’Estat (9,4%, enfront el 21,9% al conjunt de l’Estat); la despesa per habitant en serveis públics fonamentals (incloent l’educació) és també pràcticament la més alta d’Espanya; finalment, la inversió en R+D és la més alta de tot l’Estat (2.09% del PIB, enfront l’1,50 de Catalunya i el 1,24 de mitjana espanyola).
 
Sens dubte el concert econòmic basc ha permès apuntalar a les darreres dècades un serveis públics de qualitat, així com desplegar polítiques públiques al servei de les necessitats i les demandes dels ciutadans. Però és igualment cert que els diversos governs a Euskadi han sabut orientar adequadament les grans prioritats col·lectives, amb constància i amb un alt consens a l’entorn d’un model social i econòmic que vol esdevenir avançat i competitiu. Per exemple, l’aposta per l’educació i la formació com a base imprescindible de progrés personal i col·lectiu n’és una bona mostra. Amb un reconeixement directe a la formació professional qualificada i orientada a donar resposta als reptes de l’economia i la indústria del país.
 

L’economia basca, com és sabut, ha estat històricament molt basada en l’àmbit industrial. Ho segueix sent a dia d’avui. S’estima que la indústria aporta al voltant del 22% del PIB d’Euskadi (major que la mitjana europea), representa aproximadament el 22% dels llocs de treball, el 41 % del total d’inversió en I+D i més del 90% de les exportacions. Es calcula, a més, que cada lloc de treball en el sector industrial genera entre 2 i 5 nous llocs de treball en d’altres sectors de l’economia. De fet, Euskadi ha sabut reconvertir una indústria pesada tradicional mitjançant la política de clústers de les darreres dècades. 
 
Doncs bé, el govern i la indústria basca, perfectament coneixedors dels reptes econòmics i tecnològics a escala europea i global, estan desenvolupant tot un seguit d’estratègies conjuntes per consolidar uns sectors industrials competitius i sostenibles. I el que més es destaca és l’alineament entre els diversos agents implicats: empreses i sectors empresarials, govern basc, governs forals, universitats i centres tecnològics. El que s’anomena “quàdruple hèlix” funciona i està molt interconnectada, compartint objectius conjunts i remant de forma sostinguda en la mateixa direcció. De fet, Euskadi ha portat a terme seu el repte europeu d’avançar cap a sistemes d’especialització intel·ligent (RIS3) i està desplegant iniciatives interessants en àmbits com la formació i el capital humà, el suport a indústries tradicionals i emergents i la orientació estratègica per a la innovació i el foment de l’R+D.
 
Un actor destacat en tot aquest entramat és el Consell Basc de Ciència, Tecnologia i Innovació. L’integren el govern basc, les diputacions forals, les universitats, els centres tecnològics i les empreses. El mateix Consell reconeix que la inversió en recerca científica és la millor garantia de futur per a garantir llocs de treball de qualitat i per a la millora del benestar i la qualitat de vida de la societat basca. I es prioritzen quatre línies: impulsar l’estratègia d’especialització intel·ligent, enfortir el lideratge industrial mitjançant la col·laboració públic-privat, elevar l’excel·lència del sistema de ciència, tecnologia i innovació basc, i garantir el desenvolupament del capital humà en ciència, tecnologia i innovació. Amb tres grans prioritats: fabricació avançada i indústria 4.0, energia i biosalut. I es visualitzen diversos àmbits d’oportunitat: alimentació, hàbitat urbà, ecosistemes i indústries culturals i creatives. Com a base indispensable de tot aquest edifici, una vegada més, un sistema educatiu i de formació de qualitat.
 
Així, doncs, tres aspectes clau que mostren com Euskadi treballa en la bona direcció: 1) recursos públics suficients i sostinguts gràcies al concert econòmic; 2) polítiques estratègiques ben orientades i estables a les darreres dècades: educació i formació, inversió en R+D i innovació, aposta per la indústria competitiva i sostenible i per un mercat de treball de major qualificació; 3) establiment de grans acords estratègics (construcció d’una visió conjunta compartida) entre els governs i el teixit econòmic i social, alineant esforços mitjançant instruments sòlids: estratègia d’especialització intel·ligent, Consell Basc de Ciència, Tecnologia i Innovació, Pla d’R+D+i 2020, policy mix coherent.
 
Cal estar amatents a la seva evolució en els propers anys però, a dia d’avui i des de fa dècades, Euskadi treballa en el bon camí.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Josep M. Vilalta
Nascut a Barcelona el 1965, és un apassionat del món de les polítiques públiques des de ben jove. Professionalment en l’àmbit de l’educació, la política universitària i la gestió de la recerca, on ha exercit diverses responsabilitats a les universitats, a la Generalitat de Catalunya i també col·laborant amb organismes internacionals i d’altres països. Llibres, capítols de llibres i articles sobre aquests temes, alguns dels quals podeu trobar a www.jmvilalta.com. Col·labora habitualment als diaris Ara i La Vanguardia. Defensor de la democràcia i l’estat del benestar, segons ell les millors expressions de la nostra civilització que ara tenim en perill. Treballa sense descans i mira de generar complicitats arreu perquè l’educació, les universitats i la recerca siguin pilars del nou país. A Twitter: @JosepMVilalta.
24/07/2016

Menys soroll, més polítiques

10/07/2016

Un Estat col·lapsat

26/06/2016

Euskadi treballa en el bon camí

12/06/2016

33 casos innovadors per desfer tòpics

29/05/2016

Un dèficit polític que ens hauria de preocupar

15/05/2016

Diplomàcia cultural i acadèmica

29/04/2016

Volem països diferents (?)

17/04/2016

800 milions de persones

03/04/2016

Sense infància ni joventut no hi ha futur

21/03/2016

L’Agenda mundial (i catalana?) 2030

Participació