Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Llardons pel 26-J

«Els electors poden o no canviar el seu vot. Però el que sí que ha de canviar és la política de pactes de dilluns. Ni Podem (per descomptat), ni el PSOE, ni Ciutadans poden acceptar cap tipus de pacte de govern amb aquest PP»

per Xavi Bundó, 24 de juny de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Llardeja la política de l'estat aquest Sant Joan, a 2 dies per les eleccions espanyoles. El cas Fernández Díaz ha convertit un 26-J que arribava arrossegat, desfondat, avorrit, en una baralla al fang. Una guerra de pústules que posa en evidència l'aluminosi del sistema. El ministre de l'Interior des de fa 4 anys i mig va utilitzar totes les eines de l'Estat (la policia, els centres de dades, els treballadors públics, els fiscals, i ara sabem que també l'oficina antifrau) com a metralla contra els seus rivals polítics. Ho va fer a través dels despatxos i a través de la premsa. És un cas tan greu que justifica no només la caiguda del ministre sinó també el govern sencer. El PP actual (i l'anterior), és ja una organització fallida, que necessita no una regeneració, sinó una demolició i posterior refundació. El PP (o almenys la seva cúpula) entén que té un poder il·limitat per utilitzar totes les palanques del poder a benefici propi o en benefici de la seva idea política. Amb el cessament de Fernández Díaz i de Daniel De Alfonso no n'hi ha prou.

Amb tot, el que és més preocupant és la lenta i tèbia reacció tant dels mitjans de comunicació com dels rivals polítics del PP. No cal recordar la diferència de tractament que va rebre la notícia en les portades de dimecres comparades amb les de dijous. I igualment, va semblar que a Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias la informació els agafava a contrapeu. Han anat sent molt més durs a mida que passaven les hores. El silenci mediàtic i la incapacitat de reacció dels partits han fet suspendre el sistema democràtic espanyol en aquesta prova del cotó. Això té dues lectures. Una: els partits polítics tenen tan interioritzat que "això ho fa tothom" que no els sorprèn. En aquest cas, el que necessita una demolició no és el PP sinó el sistema sencer. La segona lectura és igual o més preocupant: els aparells dels partits, sobretot PSOE i Ciutadans, es debatien entre l'ètica i la unitat d'Espanya. Dit d'una altra manera: no estaven segurs de si dóna més vots defensar l'estat de dret o la lluita contra l'independentisme amb totes les armes. Aquesta segona hipòtesi encaixaria molt millor en la definició de "GAL mediàtic" que va fer Puigdemont.


Si algú creu, encara ara, que això és un problema entre el govern espanyol i el món independentista s'equivoca. Un ministre que no té la decència de dimitir en un escàndol d'aquestes proporcions i un govern que no l'obliga a plegar només poden voler dir una cosa: que ho troben normal. I per tant, ningú està protegit. Que la policia investigués Carme Forcadell i la seva família quan era una civil és la dinamitació de qualsevol dret individual en democràcia. Per tant, PSOE, C'S i Podem haurien de preguntar-se: si això es va fer de forma sistemàtica contra l'independentisme què impedeix Fernández Díaz haver executat la mateixa maniobra contra ells abans o després? No és un debat al voltant del procés. És un debat sobre la qualitat democràtica d'Espanya.

Dit això, és evident que la filtració de la informació és absolutament interessada i té raó el PP quan diu que és una maniobra pensada per canviar els resultats de diumenge. No parlo dels periodistes que la publiquen sinó la font que els l'ha fet arribar. Si això tindrà un efecte real sobre les eleccions és un misteri. Ara, el que em sembla més important no és el que passarà el 26-J sinó el 27. Els electors poden o no canviar el seu vot. Però el que sí que ha de canviar és la política de pactes de dilluns. Ni Podem (per descomptat), ni el PSOE, ni Ciutadans poden acceptar cap tipus de pacte de govern amb aquest PP. Vaja, això si es creuen el seu propi discurs: que Espanya s'ha de reformar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavi Bundó
Xavi Bundó (Sabadell, 1984). Periodista, llicenciat en Comunicació Audiovisual a la UAB i amant desmesurat de la ràdio. A RAC1 des de l'any 2007. Abans, a Catalunya Ràdio. Dirigeix el programa Via Lliure cada dissabte i diumenge. A Twitter: @xbundo.
04/07/2019

​Una torrada a la llengua

20/06/2019

La palla a l'ull aliè

09/05/2019

La Creu de Sant Jordi més merescuda

25/04/2019

​La mare de totes les batalles

24/04/2019

​Quines estructures d'estat?

28/03/2019

​Quines estructures d'estat?

13/03/2019

Militància en l’escola pública

13/02/2019

Manual de Resistència

30/01/2019

El judici

16/01/2019

Coincidències

Participació