Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Corruptes i ingenus

«El fet que Daniel de Alfonso proposés tombar Artur Mas demostra la miopia i ingenuïtat d’aquells unionistes que es creien que si feien caure el convergent s’acabaria el procés d’independència»

per Àlvar Llobet, 24 de juny de 2016 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La compareixença del director de l’Oficina Antifrau a la comissió d’Afers Institucionals d’aquest dijous ha servit per confirmar, almenys, quatre coses.

Trànsit a les clavegueres. L’escàndol de les gravacions de les converses amb el ministre de l’Interior demostra com de bé funciona el clavegueram de l’Estat, un submón on sembla fàcil teixir aliances per beneficis propis. Aquest cas va més enllà de les evidents corrupteles entre Danie de Alfonso i Jorge Fernández Díaz, i permet entreveure que en aquest costat fosc de la democràcia (que a totes existeix en menor o major mesura) hi ha un notable trànsit de polítics amb voluntat de maniobrar per ferir i anar guanyant punts. Albert Rivera i Germà Gordó ja han quedat esquitxats a les primeres de canvi. Algú s’imagina què hi deu haver sota totes les catifes de les institucions?


La Generalitat les veu passar. És poc probable que s’acabi sabent tot el que amaguen aquestes clavegueres, i això és així perquè la Generalitat no té un servei d’intel·ligència per interceptar els potents moviments que s’hi registren al seu subsòl. En un moment on la guerra contra Catalunya és demostra dia a dia i on es parla de la construcció d’estructures d’estat, es troba a faltar una proposta d’aquest estil.  

Mas era el procés. El fet que Daniel de Alfonso proposés tombar Artur Mas demostra la miopia i ingenuïtat d’aquells unionistes que es creien que si feien caure el convergent s’acabaria el procés d’independència. L’obsessió per descavalcar-lo de la presidència ha impedit a molts, durant anys, fer un diagnòstic real de la qüestió catalana, i han anat errant el tir un cop rere l’altre. Que el president liderés el procés no volia dir que sense ell no pogués tirar endavant. Això que sembla tan evident ( cada any han sortit centenars de milers de persones al carrer demanant independència) n’hi ha molts a Espanya que no ho han sabut veure. Catalunya podrà no assolir l’estat propi, però si això passa no serà per l’absència de Mas.

L'estratègia de la víctima.  Les declaracions xulesques i prepotents del director d’Antifrau s’emmarquen en una estratègia utilitzada també per altres polítics que consisteix en capgirar la història per presentar-se davant la societat com una víctima dels interessos partidistes. Aquest costum comença a estendre’s. Si t’ataquen, ataca. Això és el que ha fet de Alfonso i també Fernández Díaz, un ministre que s’encarrega de la seguretat dels ciutadans però que és tan innocent que el van gravar al seu propi despatx mentre conspirava. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació