Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


«La calle es mía»

«El fet de viure al redós del poder ha fet creure a alguns polítics com Fernández Díaz que les seves praxis podien superar els límits de la democràcia sense que ningú les posés en dubte, perquè n’hi ha molts que s’han cregut intocables»

per Àlvar Llobet, 22 de juny de 2016 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les conspiracions del ministre Jorge Fernández Díaz amb el director de l’Oficina Antifrau per fabricar escàndols contra ERC i CDC no només ha trencat la campanya electoral del PP a Catalunya, sinó que posa en evidència tota una classe política que s’ha cregut que la gestió de la cosa pública permetia utilitzar els instruments d’Estat per al seu propi benefici. Fa anys que ho veiem, i cada cas nou ajuda a corroborar les sospites.

El fet d’haver estat molt sovint al redós del poder ha fet creure a alguns que les seves praxis governamentals podien arribar a superar els límits de la democràcia sense que ningú les posés en dubte, perquè n’hi ha hagut que s’han cregut intocables i que han tractat el país com una mena de finca particular. Aquella famosa frase de Fraga Iribarne, “La calle es mía”, mai ha marxat del pensament d’alguns polítics que encara cuegen per les institucions. (per cert, a Catalunya també se’n podrien explicar casos).


Vistos els escàndols, la pregunta que cal fer-se és de quina manera es pot acabar amb les falles d’aquest sistema democràtic espanyol que va eclosionar després de la dictadura, que mai s’ha renovat i que s’ha anat podrint per culpa d’una politització creixent. La resposta és incerta. Demanar dimissions està molt bé per fer un titular, però el problema és més profund i, per tant, de més complicada solució. Perquè Fernández Díaz podria dimitir (ho hauria de fer si tingués dignitat, i se li ha d’exigir), però les maniobres fosques de les clavegueres continuarien existint i m’atreveixo a dir que ho continuaran fent si el tremp independentista segueix viu.

El procés sobiranista de Catalunya ha tingut molts problemes, però un èxit sí que se li ha de reconèixer; ha sabut posar en evidència l’Estat espanyol i els seus governants “demòcrates” que al seu dia deien que sense armes es podia parlar de tot i que més darrerament afirmaven que l’independentisme era una cortina de fum per tapar les corrupteles. Curiós.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació