Més música de l'Univers

«Un altre grinyol, tant llunyà en el temps com en l'espai, ha confirmat que a través del so podrem conèixer la història de l'Univers»

| 18/06/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/06/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després de viatjar durant mil quatre-cents milions d'anys a través de l'espai, el vint-i-sis de desembre es va detectar una segona turbulència d'ones gravitatòries. Era un grinyol que durava un segon, i que havia estat generat per la col·lisió i fusió de dos forats negres. La notícia es va fer pública el proppassat dimecres quinze de juny, coincidint amb la publicació a la revista Physical Review Letters. La primera detecció d'ones gravitatòries generades per la col·lisió de dos forats negres va tenir lloc el setembre i es va fer pública el febrer. Aleshores es va dir que la importància raïa en dos factors: en la confirmació de la teoria de la relativitat general d'Einstein i en què s'havia trobat un nou sentit per estudiar l'Univers.

La teoria de la relativitat general d'Einstein defensa que la força de la gravetat no existeix: no hi ha cap força que atregui masses com existeix atracció en un camp electromagnètic. Einstein va atribuir l'atracció gravitatòria a una deformació de l'espaitemps, en una nova concepció de l'espai en quatre dimensions. Segons ell, l'Univers està format per una mena de teixit corbat i rígid però elàstic, i no, com propugnava Newton, rígid i pla. En ell, qualsevol moviment de masses genera una deformació que provoca un desplaçament gravitatori. Imaginem una síndria en un llit elàstic; una bala de vidre que s'afegeixi no gaire lluny s'acostarà a la fruita "com si" hagués estat atreta, quan en realitat el que succeeix és que la deformació provocada per la síndria empeny la bala de vidre irremeiablement cap a ella. Aquest llit elàstic imaginari seria l'espaitemps de la teoria de la relativitat general.


La traducció d'ones gravitatòries a so ofereix un nou sentit per estudiar l'Univers. El mateix nom de forat negre ja indica que no emet llum, i la seva col·lisió tampoc no n'emet. Calia, doncs, trobar una nova forma de detectar les vibracions de l'Univers. I per això es van construir dos observatoris a tres mil quilòmetres de distància, un a Hanford (Washington) i l'altre a Livingston (Louisiana), justament a la distància que la llum triga un mil·lisegon a recórrer. Els detectors bessons de l'observatori LIGO (Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory), al setembre i al desembre van detectar petites sacsejades. Un cop netejat de possibles interferències sísmiques, el senyal de les d'ones gravitatòries es va convertir en un grinyol.

El grinyol detectat el desembre tornava a ser fort i indubtable tot i que era més feble i més agut que el del setembre. Així, segons el senyal rebut el desembre, els dos forats negres que van col·lisionar fa 1,4 milions d'anys, tindrien una massa d'entre vuit i catorze vegades la del nostre Sol; un dels dos girava com una baldufa abans de la col·lisió i probablement va ser engolit per l'altre alliberant una quantitat d'energia equivalent a la massa del Sol. El to més fort detectat al setembre fa pensar que els forats negres que van participar en la col·lisió tenien entre vint-i-nou i trenta-sis vegades la massa del Sol, és a dir, eren gairebé tres vegades més grans, i també eren més a prop, a un milió d'anys llum de distància.

La freqüència en què s'han detectat aquests dos senyals indica que podria haver-hi més forats negres binaris dels proposats anteriorment. Atès que els forats negres binaris es poden formar de diverses maneres, com ara de dues estrelles massives nascudes alhora i que van evolucionar fins a convertir-se en un parell de forats negres al final de les seves vides, la seva detecció, fins ara oculta als nostres sentits, podria explicar la història de l'Univers. A la Festa de la Ciència, que aquest cap de setmana celebra la seva desena edició al Parc de la Ciutadella, tenim l'oportunitat d'aprendre sobre forats negres, cosmologia i molta altra recerca de frontera. Serà oberta dissabte 18 matí, tarda i nit –d'11 a 24h-, i diumenge 19 al matí –d'11 a 15h.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Que no és música!!!!
Anònim, 18/06/2016 a les 06:01
+5
-2
Quina mania en antropformitzar-ho i/o poetitzar-ho tot!!! NO SOM TANT IMPORTANTS. Tinguem una mica més en compte a Sagan i Drake, sisplau.
Antropomorfització
Anònim, 18/06/2016 a les 12:13
+4
-2
Anònim,

És cert que la criatura humana tenim la tendència d’antropomorfitzar quasi tot i no som tant importants, però també és bo donar un toc d'humanitat o de poesia quan expressem un argument científic. ¿Perquè ha de ser tot tant rígid?.

Disculpa si m’he inmiscuit en el teu argument. Ho he fet de bon rollo
No, i ara, si tè raó
Anònim, 18/06/2016 a les 22:20
+3
-0
El que passa és que m'ha semblat com una mena d'"etnocentrisme galàctic", per això deia que no som tan importants. Bé, ja ho veuran més endavant si hi ha contacte...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
01/01/1970
La formació sosté que "és inacceptable en una democràcia"
Un milicià posa amb la seva arma als afores de Sidi Ifni, any 1958 | EFE/ Museu Etnològic
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
Es compleixen 60 anys del conflicte d'Ifni entre Espanya i el Marroc, i els soldats morts romanen enterrats a les Canàries, lluny de casa
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»