Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Fem-ho senzill, sisplau

«Som capaços de lluitar per l'acompliment d'una il·lusió comuna des d'ideologies diferents?»

per Esteve Plantada , 18 de juny de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En aquesta agitació permanent on viu instal·lat el procés independentista, només faltava una nova cabriola de la CUP, el partit més agitat, més agitador i més simptomàticament viu –amb tot el que comporta de desgavell i de manca de refinament en les formes i en la presa de decisions– del país. Dimiteixen sis membres del secretariat nacional, en bloc. Els dimitits denuncien "l'augment d’actituds sectàries i maquiavèl·liques" d'una part de l'organització i l'organització lamenta les dimissions i diu que les decisions s'han pres amb "totes les garanties democràtiques". Un nou terrabastall on tothom acaba tenint la raó.
 

Un cop produït el cisma, ara toca que s'obri el recurrent torn de linxament. La CUP com a ase del cops, però a còpia de no deixar de carregar de raons els qui la voldrien enterrar per sempre. Alguns no sabran entendre el per què de la carta i de la dimissió ("els cal fer aquest gest estètic i donar carnassa als mitjans?"), d'altres se'n faran creus de l'èxode massiu del sector declarat com a independentista del secretariat ("ho veus com ja t'ho deia, que la CUP no vol la independència?") i els de més enllà tornaran a fer elucubracions dignes d'un capítol tronat d'Expedient X ("en realitat, són infiltrats del CNI i el que volen és rebentar el procés").

Alhora, mentre els dimitits volen "emprendre urgentment un canvi de rumb" de l'organització, s'obre un horitzó de preguntes: Som capaços d'agitar sense trencar? De lluitar per l'acompliment d'una il·lusió comuna des d'ideologies diferents? De posar per davant el valor d'un moment únic i ser conscients que la independència és a tocar? De treballar amb fermesa i coherència sense fer-ne un espectacle televisiu, sense traïcions a cara descoberta o sense judicis morals qüestionables? D'evitar, entre tots els que van preferir ser a la banda del "Sí", que la decepció segueixi arrelant en una població que ja comença a estar massa desencantada?


Fem-ho senzill, sisplau. La realitat, els tribunals, la justícia, els grans imperis de la desinformació i l'autoritat centralista d'un estat estràbic ja s'entesten a ensenyar-nos, dia sí i dia també, que tot això és força complex. Com a mínim, és a les nostres mans no complicar-ho encara més.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Esteve Plantada
Cap de Cultura de NacióDigital
Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diferents diaris i mitjans de comunicació. Col·labora en mitjans com El Temps, La Xarxa o el programa Àrtic de Betevé. A Twitter: @eplantada
26/07/2018

Casado i el pitjor del PP

16/07/2018

Els presos reclamen més que gestos

09/07/2018

El diàleg només és el mitjà

05/07/2018

Setge al feixisme

28/06/2018

Els volem a casa

25/06/2018

Dialogar des de la renúncia?

20/06/2018

Què tenim per negociar?

14/06/2018

La negociació comença amb l'alliberament

07/06/2018

Decideixi's, senyor Sánchez

30/05/2018

La ferida que no tanca

Participació