El tren d'Europa

«Ha estat el Tribunal de Comptes Europeu qui ha posat de manifest, mitjançant un estudi recent, la deficient inversió al Corredor Mediterrani»

per Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall, 14 de juny de 2016 a les 19:48 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’eix de la Via Augusta romana, que unia les penínsules Ibèrica i Itàlica, va ser una ruta cabdal i molt important per al transport de persones i mercaderies de l’època i, sens dubte, va esdevenir un pilar fonamental en el desenvolupament econòmic, social i cultural de les regions del sud d’Europa a la zona mediterrània. De la mateixa manera, i coincidint geogràficament en una part del trajecte de la calçada romana, la línia ferroviària coneguda com el Corredor del Mediterrani és, en l’actualitat, un dels nou corredors estratègics dins la xarxa transeuropea de transport que té per objectiu facilitar l’entrada i sortida de mercaderies, en aquest cas del sud d’Europa, així com també la connexió de ports i aeroports de la costa mediterrània, com així va ser aprovat per la Comissió Europea el 19 d’octubre del 2011.

Des de la Unió Europea s’intenta mesurar regularment l’efectivitat de l’aplicació dels seus fons en els diferents programes, cofinançats amb els Estats membres, de l’estratègia Europa 2020, amb la missió de generar un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. En aquest context, la infraestructura ferroviària del Corredor del Mediterrani ha estat novament notícia, tant per l’endarreriment de les inversions planificades per part de l’Estat espanyol com per la gran diferència entre l´objectiu europeu de nombre de trens circulant-hi (8.665 trens al 2009, amb una projecció de 19.759 al 2019) o el tonatge de mercaderies transportades, que no arriba ni al 5%. L’estat espanyol és a la cua de les 5 regions analitzades, tot i que, en el marc financer plurianual europeu (2007-2013), va ser -juntament amb Polònia i la República Txeca- un dels estats membres que va rebre més finançament destinat al ferrocarril. La no implicació efectiva del Ministeri de Foment en aquesta infraestructura, reivindicada en múltiples ocasions per agents del territori afectats, suposa d’una banda frenar el creixement de la capacitat  productiva i comercial de les empreses. Per altra banda, afecta negativament un sector logístic que tot i això, ha crescut en importància els darrers anys i podria arribar a ser un dels sectors econòmics que ens ajudaria a impulsar un creixement diversificat de l’economia.


Ha estat el Tribunal de Comptes Europeu qui ha posat de manifest, mitjançant un estudi recent, la deficient inversió en aquesta infraestructura. Així ha estat reivindicat, també, per la Taula Estratègica del Corredor del Mediterrani que engloba partits polítics i agents socials catalans, així com universitats i cambres de comerç, en connivència amb la Generalitat valenciana.

En contraposició, ens trobem amb una xarxa espanyola de trens d’alta velocitat amb una infrautilització permanent i que ha estat dotada amb inversions més que suficients. La despreocupació dels governs espanyols pel Corredor del Mediterrani va més enllà de Catalunya, però no hi ha dubte que perjudica greument les expectatives econòmiques  del nostre país. Un greuge que va sumat a altres despropòsits com la pobra situació de les infraestructures ferroviàries de les rodalies catalanes, fet que pateixen milers de ciutadans i ciutadanes en la seva vida quotidiana; la falta d’un pla d’autoprotecció a l’estació de l’AVE de Girona que ha patit ja dues inundacions, per sort sense incidències de gravetat pel que fa a les persones; els punts negres de les carreteres catalanes en referència a la seva sinistralitat o bé la situació dels peatges a Catalunya, on les concessions ja amortitzades però no cancel·lades, no fan sinó produir una imposició indirecta més gran als ciutadans i a les empreses que  en fan ús.

Esperem que l’impuls i la unitat política i dels agents econòmics catalans en el període preelectoral no sigui un miratge i que no perdem les oportunitats que tenim per fer una Catalunya més competitiva i per tant, amb més capacitat de crear ocupació, creixement i que sigui més beneficiosa per als seus ciutadans i ciutadanes, així com per a les empreses que hi desenvolupen la seva activitat i les que potencialment s’hi instal·lessin en el futur. Cal saltar la paret de Madrid, també, per dotar el nostre país de les infraestructures que necessita per créixer i prosperar. No perdem el tren d’Europa!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall
Diputats al Parlament Europeu per ERC-MES
23/07/2016

La nova Unió dels Europeus

14/06/2016

El tren d'Europa

Participació