L'error de Sánchez

«El líder socialista es llança contra el dret d’autodeterminació, que el PSOE havia defensat en els inicis de la transició»

per Pep Martí i Vallverdú, 14 de juny de 2016 a les 00:34 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El debat televisiu a quatre entre els líders dels principals partits polítics espanyols va ser una bona mostra del que pot oferir la classe política de l’Estat. Ni una sola idea original, cap projecte que pogués atreure l’atenció de l’espectador, avorrit enmig de balls de xifres tan sols memoritzats, que no pas apresos. Fins al punt que fins al capítol final de l’encontre, quan es va entrar en el tema de la corrupció i la regeneració política, era Mariano Rajoy qui duia la veu cantant. Així que el nom de Bárcenas va començar a córrer pel plató, però, el rostre de Rajoy anava sent conquerit per les ganyes. A les acaballes del debat, el combat dialèctic semblava equilibrat. Però no precisament per cap xoc de talents.

El principal repte que afronta Espanya com a estat és el procés que planteja Catalunya. El tema va sortir molt al final del debat. Abans, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, va treure el tema d’una manera sorprenent, no pas per posar sobre la taula la reclamació catalana, sinó per intentar deixar en evidència Phablo Iglesias, el seu principal adversari en aquestes eleccions. Sánchez va referir-se al dret d’autodeterminació que segons ell, preconitza el líder de Podem a Catalunya, Galícia i Euskadi. No va dir referèndum, ni consulta. Va dir dret d’autodeterminació.


Quan Catalunya va ser exposat com a tema del debat pels moderadors, Sánchez va tornar-hi, citant iniciatives “engrescadores” com la reforma del Senat. I parlant de reconèixer les “singularidades”, tot un pas endavant si pensem en les “particularidades regionales” d’altres anys. Però va tornar a escometre contra el dret d’autodeterminació. Algú hauria d’explicar història al màxim dirigent d’un partit que, en el tardofranquisme i els inicis de la transició, advocava pel dret d’autodeterminació de les nacions d’Espanya. A l’hora d’acostar-se a les complexitats d’Ibèria, l’aproximació del secretari general del PSOE és menys que insuficient, és la pròpia de qui és incapaç d’entendre el paper històric que el seu partit hagués pogut jugar, amb més talent i menys baronies pel mig.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
17/10/2019

Els riscos de l'activisme

09/10/2019

La sentència, mirall d'Espanya

02/10/2019

Un 155 de tot a cent

25/09/2019

Ciutadans i el linxament de l'independentisme

19/09/2019

10-N: apuntalar el règim del 78

27/08/2019

La deriva matussera dels «liberals» espanyols

24/07/2019

Irresponsabilitat d'Estat

17/07/2019

L'esquerra espanyola i els penya-segats

10/07/2019

Rivera i el liberalisme segrestat

26/06/2019

Espanya, enrocada

Participació