Sense paraula

«Sense paraula i sense compromís no hi ha pressupost però sobretot no hi ha procés»

per Roc Fernàndez , 13 de juny de 2016 a les 12:21 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
S’ha comentat molt aquest dies el trencament del pacte entre Junts pel Sí i la CUP arran de la negativa de la CUP a retirar l’esmena a la totalitat als pressupostos. Ara, els membres de la CUP pretenen restar importància al gest, com si el que han fet es volés sobredimensionar. Però cal dir que el fet, i com ho han fet des del punt de vista parlamentari denota una clara voluntat de trencament de l’acord deliberadament.

Fins i tot, suposant que es volgués mantenir l’estratègia de fer una esmena a la totalitat als pressupostos s’hauria pogut fer presentant una esmena amb contingut –es clar que aquesta opció porta feina-. D’aquesta forma la resta de grups de l’oposició s’hi haurien hagut de posicionar i difícilment hauríem vist la insòlita imatge de veure com la CUP vota al costat del PP i Ciutadans per tombar uns pressupostos al primer govern de la Generalitat independentista. La fórmula buscada té doncs tota la intencionalitat per més que ara es vulgui rebaixar els efectes davant de la immensa ficada de pota.


Tant greu com les formes ho és el fons, ens trobàvem davant dels primers pressupostos expansius en cinc anys. Durant cinc anys i degut a la intensa crisi econòmica, el premeditat ofec financer de la Generalitat per part de l’estat i els problemes de liquidat, el pressupost de la Generalitat ha estat restrictiu. Per primera vegada la despesa pública del Govern creixia 874 milions d’euros que es destinaven a despesa social. I per tant eren els pressupostos més socials que s’han fet mai amb un 73% del total de despesa de dedicada a despesa social. La maniobra de la CUP perjudicarà clarament als més desafavorits a qui diuen defensar.

I per últim, l’esmena a la totalitat dels pressupostos és un incompliment el pacte de Junts pel Sí i la CUP que va dur a fer el president Mas un pas al costat i escollir l’actual president Carles Puigdemont. És un incompliment del pacte, clar i rotund en només cinc mesos però no és el primer, però aquest és més explícit perquè dins el pacte el pressupost estava explicitat. I a més, contrasta i molt amb la facilitat i nul·les contrapartides que la CUP ha demanat per aprovar el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona de la Colau.


Sense paraula i compromís no hi ha pressupost però sobretot no hi ha procés. El sobiranisme a Catalunya és ample i requereix tothom, els de la CUP però també els altres. Tothom ha de saber trobar el punt mig i arribar a acords, renunciar a algunes coses a canvi de guanyar-ho tot. La decisió de la CUP ha fet mal per l’incompliment però també perquè té el mèrit de canviar la revolució dels somriures pel desencís i el desencontre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Roc Fernàndez
Vaig néixer a Terrassa el 1972 però visc a Sant Feliu de Codines, el meu poble. Vaig estudiar ciències empresarials i diversos postgraus sobre comunicació i política, dues vessants que sempre m’han agradat. De ben jove vaig entrar a la JNC, on vaig ser secretari general adjunt entre altres responsabilitats. Actualment sóc Conseller Nacional de CDC i President Local a Sant Feliu de Codines. També formo part de la Sectorial de Noves Tecnologies. M'agrada viatjar i tot el que té xips. Sóc nacionalista, inquiet, curiós, directe, tossut, perfeccionista i amic dels meus amics.
26/09/2016

Aquell fet diferencial català anomenat Ciutadans

28/06/2016

Franquisme sociològic

13/06/2016

Sense paraula

07/04/2016

Gràcies, La Pinya

20/02/2016

El Tiramilles

10/09/2015

Váyase... Senyor González

17/06/2015

Torna el tripartit... radical

29/04/2015

L’art de recuperar Eugeni Xammar

10/04/2015

Platocràcia és nova política?

08/02/2015

Sol com un mussol

Participació