Referèndum Unilateral d'Independència (RUI), segona part

«Tant convocat per la Generalitat com convocat pel nou govern espanyol, el referèndum ha de ser vinculant, ha de ser clar, ha de ser amb una pregunta clara i ha de ser sobre la independència»

per Arturo Puente, 13 de juny de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Antecedents. Al novembre de 2015 vaig escriure un article a NacióDigital en el qual defensava el referèndum unilateral d'independència (RUI) com una possible sortida a explorar pels partits sobiranistes catalans. No era una idea nova. Persones com ara Elisenda Paluzie, Jordi Graupera o Jordi Muñoz, entre d'altres, havien parlat abans sobre la possibilitat d'un RUI i jo només vaig agafar una idea que s'hi començava a estendre. Tanmateix, la nit del 27-S, jo mateix vaig parlar d'un referèndum com una cosa "irrenunciable" i que havia de ser convocat "de manera unilateral pel Govern". Després que hagin corregut rius de tinta sobre el ja famós RUI, aquest sembla haver emergit com una possibilitat real, al qual s'han mostrat disposats alguns partits independentistes i sobre el qual l'ANC consultarà a les seves bases.

Deixo a continuació unes quantes reflexions una mica desordenades sobre allò que opino del RUI nou mesos després.


Autoesmena. El RUI mai hauria d'haver estat descrit com a "RUI". És un error, trobo. El concepte mateix de referèndum fuig de la unilateralitat. No hi ha res d'unilateral, o no hauria d'haver res d'unilateral, per ser validat, en un referèndum convocat per la Generalitat de Catalunya i que compta amb uns partidaris del "sí" i altres del "no" i, per tant, amb dos costats, ambdós democràtics, tots dos en igualtat de condicions i tots dos interlocutors en la negociació sobre com ha de ser aquest referèndum. El convocant, a més, hauria de mantenir-se neutral. Les sigles "RUI" han fet fortuna, però el concepte no és afortunat.

Per què el referèndum i quan el referèndum. La idea d'un referèndum d'independència convocat per la Generalitat ve de la impossibilitat manifesta durant els últims anys per celebrar un referèndum acordat amb l'Estat. Entendre això és central. Com també és central entendre que aquesta situació, que s'ha donat fins ara i durant dècades, podria canviar demà.

Els partidaris del referèndum han d'acceptar que les forces que es manifesten interessades en què el referèndum se celebri puguin usar totes les vies que creguin convenients per a aconseguir-ho, i tenir temps per explorar aquestes vies. Si algú considera que en els pròxims mesos a l'Estat pot haver-hi un canvi de majories que permeti pactar un referèndum, no només és legítim que ho intentin sinó que hi haurien de donar suport en aquesta aspiració la resta de sobiranistes. Donar suport no vol dir combregar acríticament o no mostrar escepticisme. Donar suport vol dir fer pinya perquè aquest canvi de majories es produeixi i no tancar-se a una possible negociació si s'acaba produint, sempre que s'hi posi el referèndum al mig.

De la mateixa manera, si aquest canvi de majories no s'acaba produint i es forma un govern a Espanya sense compromís amb el referèndum, tots els partidaris que aquest es produeixi haurien de donar suport a la via de la convocatòria des de la Generalitat.


Per a què ha de servir el referèndum i per a què no. Comencem pel segon. El referèndum no ha de servir perquè a cap defensor del referèndum "li caigui la careta", com ja s'ha començat a llegir per part d'alguns. Això pot acabar passant, és obvi, però no pot ser l'objectiu de la via del referèndum convocat des de Catalunya. Més aviat al contrari: el sobiranisme ha de tractar d'aconseguir que la fórmula escollida per celebrar el referèndum expulsi el mínim de sobiranistes possible.

Per tant, ¿per què és el referèndum? Finalment, per decidir sobre la independència de Catalunya. Obvi. Però el referèndum sobretot comporta un procés previ, que ha de servir per replegar a les forces sobiranistes en un objectiu comú que tots entenen com a necessari i, des d'aquí, començar a generar les confiances necessàries per dur-lo a terme sense comptar amb l'Estat si es que aquest continua bloquejant-ho.

El referèndum té condicions sine qua non. Un referèndum ha de ser acordat. Sí, ha de ser-ho. És a dir, hi ha unes condicions prèvies que s'han de donar per celebrar-ho, i que inclouen, com a mínim, dues parts discrepants i representades democràticament, voluntat d'ambdues de resolució mitjançant les urnes, una negociació sobre el referèndum, unes condicions acordades i l'acceptació tant del mètode com del resultat pels representants de les parts en litigi.

El referèndum, per tant, atorga poder de vet a totes les parts. Els impulsors d'aquest referèndum han de pressuposar el caràcter democràtic de tot el sobiranisme i l'interès dels implicats en solucionar el conflicte mitjançant una votació a la qual estan cridats tots els catalans i només els catalans. Sense aquests antecedents, premisses i condicions, el referèndum no té sentit. Mentre aquestes premisses no es compleixin, la feina dels impulsors és treballar perquè es compleixin.

El referèndum ha de ser un referèndum. Tant convocat per la Generalitat com convocat pel nou govern espanyol, el referèndum ha de ser vinculant, ha de ser clar, ha de ser amb una pregunta clara i ha de ser sobre la independència. Hi ha d'haver un compromís explícit per part de totes les forces participants en acceptar el resultat del referèndum al dia següent de produir-se, acatant i donant suport a les conseqüències que es derivin del seu resultat, sense perjudici que cada força pugui, d'ara endavant, continuar donant suport el que desitgi. Per tant el referèndum ha de tenir conseqüències clares, acordades i explícites quan hi hagi un resultat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Arturo Puente
Comptem-ho per anys. Vaig néixer fa 27 a la frontera, la de Bascònia amb les terres castellanes, que en té mil. 23 anys després vaig arribar a Barcelona. Formo part de la Fundació Periodisme Plural des d'en fa dos, col·laboro amb eldiario.es, Gara, Diagonal i un altre seguit de projectes que no em paguen prou perquè posi aquí el seu nom. Aquí m'han demanat que escrigui la meva opinió, que suposo que és com el que faig a Twitter (@apuente) però una mica més llarg i sense fotos de gatets.
11/02/2018

L'independentisme després de la DUI

21/01/2018

La tarifació social de l'escola bressol val una legislatura

07/01/2018

L'anti-sobiranisme no és cap suflé

24/12/2017

Un nou independentisme urbà

10/12/2017

Carreró belga per a la justícia espanyola

26/11/2017

La nova asimetria inflexible d'Espanya

12/11/2017

El primer error de càlcul d'Iceta

29/10/2017

21 de desembre: eleccions legítimes

15/10/2017

Mentides pietoses sobre l'etapa que ve

01/10/2017

Violència contra Catalunya

Participació