33 casos innovadors per desfer tòpics

«A dia d'avui, afirmar que les universitats no són a prop de la societat i no col·laboren suficientment amb el teixit econòmic, social i cultural és faltar a la veritat»

per Josep M. Vilalta , 12 de juny de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un tòpic recurrent, que segur que heu escoltat algun cop, manifesta que les universitats són institucions massa tancades en elles mateixes. Que són poc permeables a la societat i a les seves necessitats i demandes. O que la col·laboració entre universitats i empreses al nostre país és més aviat escassa i feble. Aquestes afirmacions, que podien ser en part certes unes dècades enrere, ara en bona part no ho són.

A dia d'avui, afirmar que les universitats no són a prop de la societat i no col·laboren suficientment amb el teixit econòmic, social i cultural és faltar a la veritat. Vol dir això que hem arribat a l'estadi desitjat? Per descomptat que no. Però en el context actual i en l'àmbit català, les universitats són, cada cop més, institucions obertes, permeables, poroses amb la societat a la qual es deuen, i properes als diferents agents socials, econòmics i culturals. Com sabem, les universitats cobreixen tres missions principals: la formació, la recerca científica, i la transferència de coneixements i el compromís amb la societat i el territori. En totes elles s'hi han anat incorporant mecanismes i vies de col·laboració amb d'altres agents. Per exemple, en el disseny i elaboració de plans d'estudi, en la seva avaluació periòdica, en la formació aplicada a les empreses mitjançant pràctiques professionals o en el treball estret amb col·legis professionals i d'altres institucions. En l'àmbit de la recerca trobarem una munió d'exemples de cooperació amb d'altres organismes: agències de finançament i d'avaluació, organismes europeus i internacionals, administracions i institucions públiques on la recerca universitària és un actiu rellevant per a l'anàlisi i disseny de polítiques. I, per descomptat, l'anomenada tercera missió que constitueix, de facto, l'espai permanent de treball i col·laboració amb el teixit econòmic, social i cultural del territori.


Un cop més vull remarcar que aquestes afirmacions no pretenen generar un cofoisme no desitjable. Hi ha marges de millora evidents. Algunes inèrcies històriques no ho han fet fàcil en ocasions. O la pròpia estructura organitzativa de les institucions pot haver encarcarat en algun aspecte o àmbit una orientació que, de per si, ha de ser dinàmica i oberta. Com més permeables i atentes al seu entorn siguin les universitats, més valor afegit podran aportar a la societat i a l'economia del coneixement. Respectant la seva autonomia i el treball científic i rigorós, però permeables a la societat.

Un bon exemple del que diem és l'anomenat Atles de la innovació a Catalunya, que en la seva segona edició es presenta el proper dimecres a Barcelona. L'Atles de la innovació analitza experiències concretes del nostre país en la col·laboració entre empreses o institucions i les universitats. N'intenta explicar el perquè, el com, les dificultats i els desllorigadors. Mira de descriure casos perquè inspirin a una major i més intensa col·laboració. I són bons exemples en àrees tant diverses com la biotecnologia i la salut, les tecnologies de la informació i les comunicacions, la veterinària i l'agroalimentació, els materials, la química, l'arqueologia, la gestió cultural, etc. En aquesta edició es presentaran divuit nous casos, que se sumen als quinze que ja es van analitzar l'any anterior. Trenta-tres casos que fan aflorar un atles realment creatiu i innovador del país.


Però a més de l'Atles de la innovació podríem fer esment d'altres iniciatives o projectes que posen de relleu que les universitats catalanes treballen amb i per a la societat: projectes de cooperació social amb el tercer sector, en l'àmbit sanitari, en l'àmbit educatiu. Iniciatives de suport a institucions públiques i polítiques. Línies de recerca que alimenten diverses polítiques públiques: transports i infraestructures, medi ambient, polítiques d'immigració, polítiques culturals, entre moltes d'altres.

Superem els tòpics recurrents i valorem adequadament els actius positius que aporten a la societat les nostres universitats. Ho deia fa uns anys Ángel Gabilondo quan era ministre d'educació del Govern central: el futur de Catalunya serà el que siguin les seves universitats. Crec que tenia raó.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep M. Vilalta
Nascut a Barcelona el 1965, és un apassionat del món de les polítiques públiques des de ben jove. Professionalment en l’àmbit de l’educació, la política universitària i la gestió de la recerca, on ha exercit diverses responsabilitats a les universitats, a la Generalitat de Catalunya i també col·laborant amb organismes internacionals i d’altres països. Llibres, capítols de llibres i articles sobre aquests temes, alguns dels quals podeu trobar a www.jmvilalta.com. Col·labora habitualment als diaris Ara i La Vanguardia. Defensor de la democràcia i l’estat del benestar, segons ell les millors expressions de la nostra civilització que ara tenim en perill. Treballa sense descans i mira de generar complicitats arreu perquè l’educació, les universitats i la recerca siguin pilars del nou país. A Twitter: @JosepMVilalta.
24/07/2016

Menys soroll, més polítiques

10/07/2016

Un Estat col·lapsat

26/06/2016

Euskadi treballa en el bon camí

12/06/2016

33 casos innovadors per desfer tòpics

29/05/2016

Un dèficit polític que ens hauria de preocupar

15/05/2016

Diplomàcia cultural i acadèmica

29/04/2016

Volem països diferents (?)

17/04/2016

800 milions de persones

03/04/2016

Sense infància ni joventut no hi ha futur

21/03/2016

L’Agenda mundial (i catalana?) 2030

Participació