Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


La que ens espera

«En algun moment entre ara i el final del procés –sigui quin sigui- la CUP s’ha de dividir en dos. Altrament perdem vots i suports i pau»

per Patrícia Gabancho, 11 de juny de 2016 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D’acord, ja hem ensopegat. Té raó el president Puigdemont quan insisteix a dir-nos que el procés el fa la gent, no pas els diputats, i que és la gent la que continua endavant. Però no és el mateix continuar amb pressupostos que sense, perquè una de les premisses d’aquesta legislatura era governar una mica, governar bé, fer-li sentir a tothom que no només de procés es viu a Catalunya. Això, aquest governar per la gent, és el que volien dinamitar tots els partits de l’oposició. Votaven contra el procés i contra el govern, tot alhora. La CUP votava el que li surt del parrús, tingui o no a veure amb la realitat; després va la Gabriel i amb aquella veueta dolça diu que no es va voler apujar l’IRPF, ai, ui. Que no ho veieu que és una declaració simbòlica? En algun moment entre ara i el final del procés –sigui quin sigui- la CUP s’ha de dividir en dos. Altrament perdem vots i suports i pau.

Dit això, no és cert que els “divuit mesos” continuïn vigents, perquè no es poden fer les estructures d’estat fins que no hi hagi noves dotacions. Això també és part del vot de l’oposició. La legislatura, si se salva, serà llarga o passaran coses que l’escurçaran de cop, això no ho sabem. Però no és mala cosa que s’allargui, mentre a Espanya posen en marxa la màquina de la seducció. Mani qui mani, s’haurà de fer nou finançament: serà caca i mitja. S’hauran de fer reformes a la carcassa de l’Estat, amb Constitució o sense: una altra insuficiència. I s’haurà de plantejar el referèndum en boca de Podemos: serà un no. Dit d’una altra manera: cal que aquesta legislatura es carregui la tercera via. I llavors recollir des de l’independentisme la decepció dels qui encara creuen que Espanya canviarà –aquest cop sí- i que ens ho donarà tot. Fins i tot l’estació de la Sagrera!


I una última consideració: aquesta descripció inclou els comuns, que se suposa que ens són aliats en alguna configuració estratègica, i als que tothom vol festejar. Els comuns saben que, com més viu estigui l’independentisme, pitjor per ells. Avui pesquen els vots que els indepes no poden recollir. Per això  busquen i atien el desindependentisme, per quedar-se com a amos d’un procés etern i aigualit. Amb aliats d’aquesta mena, no ens fa falta la CUP.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Patrícia Gabancho
Com que va néixer a Buenos Aires, no té problemes per xerrar. Com que viu a Catalunya, sap que Catalunya és el problema. Li agrada opinar des que tenia 5 anys. Per això fa tertúlies, conferències, xerrades, comentaris, sobretaules, simposis, llibres i articles com ara aquest.
09/11/2017

Desordre i ineficàcia

26/10/2017

Que diu que què, president?

12/10/2017

Mai tan difícil

28/09/2017

Trampes i capital

14/09/2017

Incomoditats

31/08/2017

Mentides a dojo

17/08/2017

Barcelona i el «factor ciutat»

03/08/2017

Olímpics jocs

20/07/2017

Qui construeix què

06/07/2017

El que no han dit els tres tenors

Participació