Tornem-hi

«És una pena que en aquestes eleccions no hi concorri la CUP. Seria molt interessant veure quina resposta electoral rebria a la forma com s'ha comportat en els últims mesos al Parlament»

per Jordi Guardiola , 10 de juny de 2016 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En el mateix moment en que s'ha publicat aquest article acaba d'iniciar-se formalment la campanya per les eleccions generals del 26-J. Són uns comicis que s'encaren com una segona volta dels del desembre passat, però que no ho són. Contràriament al que passa en els processos a dues voltes, aquí no s'ha eliminat cap formació en funció dels resultats obtinguts en l'anterior convocatòria i, per tant, el mapa polític corre el risc de tornar a quedar bastant igual que aleshores. Hi haurà moviments, segur. Però difícilment seran canvis prou substancials com perquè hi hagi un clar guanyador. De nou, caldrà que s'obrin negociacions amb tres o més interlocutors per votar un president i aquesta vegada ja no serà tolerable que no s'entenguin.

L'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) feta pública ahir dóna algunes claus de quin pot ser l'escenari després de Sant Joan. Torna a guanyar el PP, amb una mica menys de suport i -i aquesta seria la gran notícia- el PSOE perdria la segona posició en favor de Podem i les seves confluències, cosa que crec que aplana el camí cap a un tripartit PP-PSOE-C's per evitar que Pablo Iglesias i els seus arribin a tocar poder o se'ls acudís convocar un referèndum a Catalunya. Una altra cosa em sorprendria molt.


A Lleida, l'enquesta reprodueix el mateix resultat que fa sis mesos. Rajoy només passarà per Catalunya per venir a fer campanya a Lleida, però sembla que això no li permetrà recuperar l'escó per a José Ignacio Llorens. I Pedro Sánchez -que tampoc no voltarà gaire pel Principat més enllà de la capital del Segrià i L'Hospitalet- tampoc no aconseguirà fer millorar el resultat de Mònica Lafuente, que repetiria la mateixa representació. Antoni Postius, Xavier Eritja i Jaume Moya també coservarien una cadira cadascun per a CDC, ERC i En Comú Podem.

Les eleccions tindran, com sempre, múltiples lectures, però en el cas de Catalunya també s'hauran de mirar en clau de la salut del procés. Aquí el titular torna a ser que els comuns tornaran a guanyar i que ho faran més còmodament que al 20-D, tot i que la suma dels independentistes -ERC i CDC- continuaria per davant per poquet. En qualsevol cas, els partits defensors de l'statu quo, els contraris al dret a decidir, queden molt afeblits.

Però atenció.

Caldrà fer una anàlisi fina, mirant el nombre de vots que guanyaran o perdran uns i altres. Segurament, on més s'haurà de posar la lupa serà a Convergència. En ple procés de tancament de la barraca per obrir el nou partit que Artur Mas vol que rellevi l'antiga marca és quan es presenten per primera vegada sols a unes eleccions, i sembla que serà per deixar-se algun escó i força vots pel camí. Com si volguessin clavar-se una nata que reforci encara més la necessitat de fer el reset.


A més, es donarà el cas inèdit que als ajuntaments i diputacions tindran representants que es van presentar sota la marca Convergència i Unió (CiU), al Parlament, amb Junts pel Sí (JxS) i al Congrés, després d'anar-hi com a Democràcia i Llibertat (DIL) de la mà de Demòcrates, els escindits d'Unió, s'hi presenten ara en solitari com a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ara que ja han decidit enterrar el partit de Jordi Pujol. És a dir, que ben aviat els diputats que aconsegueixin els convergents al Congrés seran un estrany anacronisme.

En qualsevol cas, el que és una pena és que a aquestes eleccions no hi concorri la CUP. Seria molt interessant veure quina resposta electoral rebria a la forma com s'ha comportat en els últims mesos al Parlament i, especialment, després de contribuir a tombar els pressupostos del Govern. Jo tinc la impressió que en unes eleccions catalanes no tornaran a repetir els resultats del setembre, inflats per molt votant tradicional d'ERC que no va voler votar JxS perquè hi havia Artur Mas.

Així doncs, amb una Convergència baixant i buscant el seu nou espai, i amb una CUP que potser ja no cau tant simpàtica com abans, Oriol Junqueras podria emergir com el gran triomfador dins el sector independentista, tot i que això no li asseguraria pas guanyar unes hipotètiques eleccions si fracassés la moció de confiança que presentarà Carles Puigdemont. Tot i que convergents i cupaires no se suportin, són els principals interessats en que la legislatura no s'acabi, almenys de moment. I en això, i gairebé només en això, és en el que s'aguanta el malaguanyat procés.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Guardiola
Jordi Guardiola Florensa (Lleida, 1973) és periodista. Ha treballat a la redacció d'informatius de la cadena Ser a Barcelona, i ha estat subdirector de Segre Ràdio, emissora on havia fet la major part de la seva carrera des de 1994 com a responsable de l'àrea d'esports i de les transmissions dels partits de la UE Lleida. També ha treballat al diari Segre, a Lleida TV i a Ona FM. Ha publicat la novel·la Sense partit (2011) i és codirector del documental històric El braç de les fúries (2007).

Twitter: @JordiGuardiolaF
15/07/2016

Pokémons a la llauna

01/07/2016

Escocesos i catalans

26/06/2016

Perdi o guanyi

17/06/2016

George Clooney i el referèndum

10/06/2016

Tornem-hi

03/06/2016

Periodistes violents

20/05/2016

Prohibir per estimular

13/05/2016

El bou, no vol o no pot?

06/05/2016

Bomba desactivada... suposo

22/04/2016

Les cometes i les punyetes

Participació