Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Alguns fets, l'endemà de l'endemà

«Amb una mica més de serenor, fem una ullada a l'estat de les coses després del no de la CUP als pressupostos»

per Germà Capdevila , 10 de juny de 2016 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fet: el procés és més feble després d'aquest episodi. És innegable que el bloc independentista del 72 diputats era una il·lusió provocada per l'anhel de llibertat dels catalans que el 27S van votar JxS i CUP. Hi ha 72 diputats independentistes, però no en són un bloc ni s'hi aproximen. Molts catalans que s'havien apuntat a l'independentisme perquè era el cavall guanyador, miren amb decepció un espectacle parlamentari lamentable.

Fet: la CUP ha defraudat una part dels seus votants. Una part de la gent que el 27S va votar la CUP no ho va fer per coincidència ideològica sinó de forma instrumental, perquè els veia com els garants de la bona marxa del procés. Eren els guardians de les essències davant una suposada tebior convergent. Hom no sap si aquesta part dels votants de la CUP equivalen a 1, 2 o 3 del 10 diputats cupaires, però existeixen.


Fet: JxS i la CUP no saben negociar. Quan es tracta de qüestions transcendents, els diputats independentistes no són capaços de negociar satisfactòriament i arribar a acords. Fracassen en la funció primigènia per la qual han estat escollits (parlamentar).

Fet: no hi ha res més a negociar entre JxS i la CUP. Un dels errors més greus de JxS és creure que les regles del joc de la política es podien aplicar a la CUP. Un partit que entra al Parlament i no accepta que els seus diputats precisament ho són perquè els seus representats els hi deleguen la potestat de negociar i aprovar lleis en nom seu, no pot entrar en el joc parlamentari. D'ara en endavant, JxS ha de tramitar les lleis del procés (prèvia moció de confiança) i sotmetre-les al ple sense passar per cap negociació prèvia –s'ha demostrat que és inútil– amb la CUP, que les votarà si el seu sistema anti-representatiu les aprova.


Fet: la pròrroga és perjudicial per al país. No és pas la fi del món, perquè no serem el primer ni l'últim país del món amb pròrroga pressupostària, però és un fet de la realitat que els pressupostos presentats eren millors que els anteriors. Això no ho pot discutir cap diputat cupaire. Segur que no eren els que voldrien, però durant la tramitació haurien pogut introduir totes les millores que la força dels seus 10 parlamentaris haurien permès.

Fet: la CUP té tics de la vella política. Més enllà del contrasentit que representa triar parlamentaris que es veuen privats de les funcions dels diputats (representació delegada dels votants), la CUP presenta una tendència preocupant a mostrar els pitjors vicis de la vella política. Fer rodes de premsa sense preguntes, intentar matar el missatger, i sobretot, especialment, imposar la disciplina de vot en el grup parlamentari, en són bons exemples. Per què una formació com la CUP no permet que cada diputat voti d'acord amb la seva consciència? Per què si hi ha una clara divisió en almenys dos blocs, no es deixa que cada diputat voti d'acord amb la visió de la seva família política dins de la CUP? És més coherent i democràtic imposar la disciplina de vot al millor estil PP-PSOE?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
15/12/2019

La lupa sobre Escòcia

08/12/2019

Un còctel complicat

01/12/2019

I tanmateix, diàleg

24/11/2019

«Tu quoque», PSC?

17/11/2019

El diàleg: dins o fora de la llei?

10/11/2019

Més independentisme

03/11/2019

De què serveix votar el 10-N?

27/10/2019

La protesta, motor del canvi

20/10/2019

Catalunya és el problema

14/10/2019

Confirmat: és un escarment

Participació