Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Els escenaris post-CUP

«El previsible fracàs del pacte Junts pel Sí-CUP obre la porta a situacions canviants i incerteses a la política catalana»

per Francesc Puigpelat    , 9 de juny de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El previsible fracàs del pacte Junts pel Sí-CUP obre la porta a situacions canviants i incerteses a la política catalana. Ara tenim un govern feble, en minoria, que no podrà aguantar gaire temps amb només 62 diputats. Els canvis serà inevitables, per tant, en el mig termini, i començarà un nou període que podríem anomenar "post-CUP" o, potser, "postprocés". Crec que hi ha tres escenaris possibles.

Primer escenari. El procés continua i s'accelera. Davant el fet indiscutible que és impossible governar en minoria una comunitat autònoma, Puigdemont i Junqueras podrien oblidar l'estranya promesa dels 18 mesos, prémer l'accelerador i dur el país del DUI en els propers mesos. Seria una aposta amb possibilitats d'èxit, però arriscada. No obstant això, és una opció molt poc probable. En primer lloc, perquè qui sap si els deu diputats de la CUP votarien "no" amb alguna excusa extreta d'algun evangeli marxista-leninista. En segon lloc, perquè ni Junqueras ni Puigdemont no semblen gaire convençuts que la independència sigui factible.


Segon escenari. El procés en hibernació. Puigdemont i Junqueras decidirien que prossegueixi el procés, encara que en un estat d'hibernació. És a dir, un govern Junts del Sí amb la mateixa prioritat que es va establir al setembre: la independència. El govern podria sobreviure amb l'ajuda de Catalunya Sí Que És Pot o del PSC, tot esperant millors temps i més bones perspectives a les enquestes.

Tercer escenari. Del "postprocés" al nou Tripartit. Junqueras també pot tenir la temptació de liquidar el procés (que, per cert, va ser un invent de CiU, no d'ERC) i entrar en una nova fase política, que es caracteritzaria pel retorn a l'oposició dreta-esquerra. Així, Junqueras provocaria eleccions anticipades, per guanyar-les i convertir-se en president de la Generalitat amb el suport de Catalunya Si Que És Pot, i qui sap si de la CUP o el PSC. El programa del govern seria autonomista, l'excusa el "referèndum pactat" (?) i la cohesió estaria basada en una batalla molt dura contra el llop ferotge Mariano Rajoy, que segurament serà reelegit a les eleccions espanyoles.

Crec que el tercer escenari és, de llarg, el més probable. Això vol dir que estem a punt de tornar al 2003, però amb Oriol Junqueras en el lloc de Pasqual Maragall. Títol de la pel·lícula: "El dia de la marmota, o com caminar i caminar per sempre arribar al mateix lloc."

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
09/02/2017

Al procés li cal Trump

26/01/2017

No ha servit de res

12/01/2017

El nacionalisme espanyol i el referèndum

29/12/2016

Catalunya Nord, França i la immaduresa

15/12/2016

La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

01/12/2016

El (futur) èxit del PSOE a Catalunya

17/11/2016

L'establishment, Trump i la CUP

03/11/2016

Rufián i el guerracivilisme espanyol

20/10/2016

L'encerta Rajoy amb el «ya se cansarán»?

06/10/2016

El mite del 48% i els toros

Participació