Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Va fer bé Mas?

«Perquè el problema no són ni Mas ni Puigdemont. El problema, per a la CUP, és exactament Convergència. I no només Convergència, sinó també Esquerra Republicana»

per Vicent Sanchis , 6 de juny de 2016 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A aquestes alçades del serial i arran de la nova brega entre Junts pel Sí la CUP en l’aprovació dels pressupostos, la pregunta es fa amargament insuportable: Va fer bé Artur Mas quan va interpretar la dansa del cranc i es va decidir a fer un pas “al costat”? Al costat s’ha quedat Mas i davant hi ha Carles Puigdemont, una cara nova considerada per tothom molt més “amable”, un gest cordial i una mà a l’estesa a la CUP, que ha donat el mateix resultat. Perquè el problema no són ni Mas ni Puigdemont. El problema, per a la CUP, és exactament Convergència. I no només Convergència, sinó també Esquerra Republicana. Aquests dies Oriol Junqueras s’ha quedat amb un pas de nas després d’haver repetit, una vegada una altra, que era optimista respecte als resultats del diàleg amb l’esquerra anticapitalista en l’aprovació dels pressupostos. Els pressupostos són “capitalisme”?

La CUP ha jugat net i clar des del primer moment. Les seves “renúncies” mai han estat sinceres ni senceres. Quan van acceptar el tràngol de fer dimitir dos dels seus diputats a canvi de la renúncia d’Artur Mas ja es va veure que tot allò no era més que un sainet per deixar les coses on eren abans. La incomoditat de la CUP en aquests mesos curts que portem de “desconnexió” ha estat palpable i agra. Els seus conflictes interns i les bregues que han acompanyat cada nova “cessió” a Junts pel Sí han servit per a constatar, una vegada i una altra, que la legislatura declaradament més curta es convertiria en la més llarga de suportar.


La intenció inicial de Convergència i Esquerra era que el reforçament de les estructures d’estat i la intenció “social” dels pressupostos eixamplarien la base independentista. N’estan segurs? Les dites estructures d’estat han quedat com una broma pels xocs contra l’Estat, els curtcircuits del Constitucional i la manca de recursos. Tot això les ha fetes inconsistents i invisibles. Pel que fa a l’“eixamplament” de la base independentista, només cal esperar als resultats de les eleccions del 26 de juny. Encara que les consideracions que acompanyen una votació estatal, siguin unes altres, que el vot busca una altra “utilitat” política, el retrocés de les dues forces independentistes que s’hi presenten i l’auge de Podem et alii comencen a prendre volada en totes les enquestes.

Preocupen la CUP aquestes constatacions, els efectes en l’independentisme d’aquest darrer serial? Pel que sembla, bastant poc. L’esquerra dita rupturista i anticapitalista té unes altres prioritats. Si demà hi hagués eleccions al Parlament i, en comptes de deu diputats, en traguessin cinc, continuarien pensant que tenen raó. Que tenen la raó. I que la majoria social els l’acabarà donant. Si no és en aquesta vida, serà en una altra. La CUP té fe en grans estratègies ideològiques i no sembla gens preocupada per les tàctiques i la logística. Només cal fer una ullada a l’actuació del seu grup municipal a l’Ajuntament de Barcelona per constatar-ho.

Va fer bé Artur Mas quan va renunciar a la presidència i a convocar noves eleccions? Les ucronies només serveixen com a guió de ciència-ficció. Però, en tot cas, aquell gest i l’acord amb la CUP que se’n va derivar poden acabar sent contraproduents per a unes intencions que arrosseguen massa contradiccions.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa quasi quatre dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui, aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme a Blanquerna i col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet també televisió quan l'han deixat –referència explícita a Sandro Rosell- i ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster i Carles Rahola. Aspira a viure una miqueta més per guanyar-ne algun altre...
29/01/2017

Un problema de temps

22/01/2017

La traca

15/01/2017

Quant treball destruït?

08/01/2017

​La pasqua militar

01/01/2017

Permetrà Rajoy el referèndum?

25/12/2016

Evitar frustracions

18/12/2016

Els funcionaris, els mossos, la gent

11/12/2016

Només es mou una part

04/12/2016

República andalusa

27/11/2016

Per què «comandante» i no dictador?

Participació