Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Tarradellejar

«No sé què deu passar a altres països, però a Catalunya d'això que fan González i Aznar tot el dia se n'havia dit tarradellejar»

per Manel Lucas, 4 de juny de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dues notícies preelectorals espanyoles les protagonitzaven ahir dos ex. D'una banda, Aznar aprofundia la fossa que fa tant de temps que li cava a Rajoy, i de l'altra Felipe González rebutjava la Grossen Coalitionen. El que opinin polítics que han abandonat la primera línia pot tenir un interès relatiu, però és una mica extravagant que encara mereixin honors de portada. Només s'explica per una aliança tàcita amb els mitjans que els promocionen, uns mitjans que, igual que aquests antics líders, viuen ancorats en el classicisme polític i assumeixen amb moltíssimes dificultats els canvis de l'statu quo.

No sé què deu passar a altres països, però a Catalunya d'això que fan González i Aznar tot el dia se n'havia dit tarradellejar, en record del president Tarradellas, que va acatar amb incomoditat la seva retirada i va anar punxant el seu successor, Jordi Pujol, des de diaris i ràdios. En canvi, el mateix Pujol va tarradellejar poc; és clar que ell, les dificultats a Artur Mas les hi ha posat per una altra via, espatllant la seva pròpia biografia (com va profetitzar al programa El Convidat). És el paper de l'avi rondinaire que troba que tot el que ha passat després d'ell és un desastre.


Per descomptat que tothom té dret a parlar. El problema sorgeix quan es fa massa evident que les opinions dels gerros xinesos no tenen la intenció d'ajudar sinó la de marcar paquet i defensar la pròpia supervivència. I, encara pitjor, quan tenen l'altaveu interessat del mitjà corresponent. L'any 1937, en plena guerra civil, l'expresident del govern Largo Caballero es va dedicar a criticar en públic el seu successor, Juan Negrín. Tots dos eren socialistes. El PSOE va acabar totalment desencaixat i, tot i que no fos a aquelles alçades decisiu, la baralla constant va contribuir en gran manera a afeblir una República a qui, ja d'entrada, no sobraven les forces.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Manel Lucas
Periodista i guionista. Va néixer a Barcelona l’any 1963. Llicenciat en Periodisme i Història. Ha estat molts anys dedicat a la informació política, i ara en fa uns quants que va començar a parodiar-la a programes com Minoria Absoluta o Polònia. Ha treballat a diferents mitjans de comunicació, i ha escrit llibres com ERC: La llarga marxa o Sóc perico, i què!.
12/09/2019

Escola i «self-show» de Truman

29/08/2019

La bomba i la memòria

15/08/2019

L'altre cop que el PSOE va rebutjar la coalició

01/08/2019

Més enllà del PEUAT

18/07/2019

18 de juliol

04/07/2019

Ara, la «superilla» sí

20/06/2019

Puix que governaran, vejam què fan

06/06/2019

Negociar a l'estadi

23/05/2019

​A Barcelona, votar per Barcelona

09/05/2019

Creiem en Europa?

Participació