Més humans, el present de la humanitat

«La biònica estreny l'escletxa entre discapacitat i habilitat, entre limitació i possibilitat. Explora la intersecció entre biologia i disseny; fusiona biomedicina i enginyeria»

| 04/06/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/06/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La delicada història d'Helen Keller, qui per una malaltia patida als dinou mesos va quedar cega i sorda, i que amb el seu esperit de superació, memòria i capacitat de concentració va arribar a ser conferenciant i escriptora, avui seria del tot diferent. Tindria accés a la biònica.

La biònica integra la mecànica adherida al cos i implantada dins el cos. El líder mundial en biònica és el nord-americà Hugh Herr, investigador de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Herr ha desenvolupat les primeres pròtesis que aconsegueixen emular la locomoció humana, per la qual cosa ha estat guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica.


Una de les condicions que va eliminar Herr és que les cames haguessin de ser antropomòrfiques, va fer prevaldre la funció sobre la forma. I va experimentar sobre ell mateix la superació d'una discapacitat deguda a un accident de muntanya. Amb les seves cames biòniques té tres tipus d'interacció: mecànica, que uneix les cames al cos; dinàmica, que les mou com si fossin de carn i os, i elèctrica, que les comunica amb el sistema nerviós. Si no fos que es presenta a les conferències en pantalons curts, lluint cames, ningú no se n'adonaria.

Les extremitats biòniques s'uneixen a les biològiques a través d'una pell sintètica equipada amb sensors electrònics subcutanis, que fan variar la rigidesa segons la biomecànica del teixit subjacent. Per aconseguir-ho, primer van fer un motllo del membre biològic, del qual es van mesurar la forma i l'elasticitat. Amb aquesta informació es va fer el model biònic flexible que li permet de caminar amb una bona maniobrabilitat.

El moviment s'ha aconseguit després d'analitzar com es mouen els ossos i els músculs, i com es relacionen durant la deambulació amb l'eix de l'organisme, la columna vertebral. En saber els angles que es dibuixen entre les diferents parts del cos i amb el terra es van modular la rigidesa necessària en el moment en què el peu toca a terra i la potència òptima amb què s'ha d'aixecar de nou per impulsar la persona.

La comunicació de les extremitats amb el sistema nerviós es fa a través d'elèctrodes al monyó que mesuren l'impuls que el cervell dóna als músculs. Els petits moviments que es generen són captats pels sensors dels robots que té a cada turmell que, en mil·lisegons, mouen les extremitats biòniques amb un desplaçament que s'adequa al terreny i a la velocitat, i són capaces de girar l'angle del turmell en canviar de direcció.

La biònica (contracció dels termes: «bio» i «electrònica») permet a persones tetraplègiques moure els dits per agafar una forquilla, gràcies a un dispositiu electrònic sota la pell. A persones que han perdut la visió, veure les formes dels arbres amb l'ajuda d'una petita càmera que es comunica amb el seu nervi òptic. A les que han perdut l'oïda, comprendre el que se'ls diu perquè se'ls implanten micròfons que transformen el so en senyals recognoscibles pel nervi auditiu. Segons Herr, caldria generalitzar l'accés a la biònica a les moltes i diverses persones del món que la necessiten. Com un dret humà més.

Fa pocs mesos hi va haver una exposició al CCCB intitulada «+HUMANS» en la que una cinquantena d'artistes exploraven els possibles camins del futur de la nostra espècie basant-se en propostes pioneres de recerca. En la primera de les quatre parts, Capacitats augmentades, la realitat era més present: tractava justament de la biònica i dels cíborg. El terme popularitzat per la ciència-ficció, contracció de "cybernetic organism", fa referència a la hibridació humà-màquina. Els cyborg han entrat de ple en el món real. Dissabte a mig dia, per la cruïlla dels carrers Pintor Fortuny i Xuclà, va passar una noia ben orgullosa mostrant les seves cames biòniques. A pas lleuger, xerrant amb un amic. Si no t'hi fixaves, tot i que no se n'amagava gens, ni te n'adonaves. Aquesta és la prova de l'èxit.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Un article molt interessant
Joan Torres, 06/06/2016 a les 10:01
+1
-0
Haig de reconèixer que era un tema que desconeixia per complet. M'han semblat molt interessants aquestes reflexions, gràcies a les quals ens acosta a una realitat que per sort comença a tenir major visibilitat a la nostra societat.
Avantatges de la ciència i la tecnologia actuals
A.A.C. , 08/06/2016 a les 04:29
+0
-0
Les pròtesis estan bé i com més bones, eficaces i ben adaptades millor. Casos com el que cita l'article o com el de l'atleta Oscar Pistorius, ara en desgràcia i a la presó per l'homicidi poc clar de la seva promesa Reeva Steenkamp, que guanyava fins i tot curses internacionals d'alt nivell amb elles. Els complements biònics o d'alta tecnologia ajuden molt a la superació personal i a viure una vida normal.

Però no hem d'oblidar tampoc els casos de la superació de greus handicaps físics sense ajuts externs i només per l'esforç i la força de voluntat, com en els casos de l'afroamericana Wilma Rudolph (1940 - 1994) la noia paralítica d'una cama per poliomilietis quan era nena, de família molt nombrosa i pobre, que es va exercitar tant que va ser la gran campiona de curses de velocitat d'atletisme als Jocs Olímpics de Roma del 1960 on va ser coneguda com la "gasela negra".
O el que ja cita breument l'article de la famosa Helen Keller (1880 - 1968) que a l'any de néixer va quedar cega, sorda i muda per una malaltia i que gràcies als esforços de la seva instructora Anne Sullivan i seus va arribar no sols a comunicar-se pel tacte i fer vida relativament normal, sinó que va poder, gràcies a l'escriptura Braille i a mestres molt bons i dedicats, fer estudis universitaris, doctorar-se i ser una gran autora i destacada intel·lectual, que donava conferències, escrivia llibres, etc... i això tot i que tota la vida només es va poder comunicar amb els seus ajudants pel tacte.
És cert que avui potser li podrien implantar uns dispositius visuals, auditius i fonadors, aquests últims com en el cas del destacadíssim científic Stephen Hawking (n. 1942) que com se sap va en cadira de rodes amb dispositius electrònics perquè pateix una variant de l'ELA que l'ha afectat progressivament fins a deixar-lo quasi completament paralitzat, ara es comunica pel parpadeig de l'ull. Quan li van detectar la malaltia a primers dels anys 60s li van donar pocs anys de vida, però en canvi per la seva gran força de voluntat i potser també per la seva gran activitat mental, ha perllongat profitosament la seva vida fins ara, que ja té 74 anys, sense minvar gens en la seva llucidesa i producció científica de primera línia mundial.

El tema del cyborg ja és una altre cosa i potser convindria deixar-lo per la ciència-ficció.
Els ciborgs del futur
Marisa Andreu, 18/06/2016 a les 00:33
+0
-0
Trobo interessants tots els articles de la Cristina junyent, però aquest en especial em desperta un gran interès. La biònica aplicada als aparells que ajuden a superar una minusvalidesa o a incrementar les capacitats humanes (potser també dels animals) em fa pensar en un futur alliberador i esperançador.
Em pregunto si existiran nanoxips que ajudin en les malalties mentals.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
Neus Munté, en un moment de l'entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
La candidata del PDECat a les primàries de Barcelona assenyala que la fórmula podria passar per un candidat independent si suposa un "plus", però recela de la proposta de Jordi Graupera | Admet que JxCat i el partit "no estan d'acord amb tot", però indica que caldrà avançar cap a un escenari de col·laboració estable
01/01/1970
El ministeri d'Exteriors celebra que cap govern reconegués la República catalana, però admet que ara l'objectiu és aconseguir evitar els suports al sobiranisme de mitjans de comunicació
01/01/1970
Cita el secretari de Presidència de la Generalitat Joaquim Nin i al director de Comunicació de la Generalitat Jaume Clotet pel dia 2 de maig
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos