Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Més humans, el present de la humanitat

«La biònica estreny l'escletxa entre discapacitat i habilitat, entre limitació i possibilitat. Explora la intersecció entre biologia i disseny; fusiona biomedicina i enginyeria»

per Cristina Junyent, 4 de juny de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La delicada història d'Helen Keller, qui per una malaltia patida als dinou mesos va quedar cega i sorda, i que amb el seu esperit de superació, memòria i capacitat de concentració va arribar a ser conferenciant i escriptora, avui seria del tot diferent. Tindria accés a la biònica.

La biònica integra la mecànica adherida al cos i implantada dins el cos. El líder mundial en biònica és el nord-americà Hugh Herr, investigador de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Herr ha desenvolupat les primeres pròtesis que aconsegueixen emular la locomoció humana, per la qual cosa ha estat guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica.


Una de les condicions que va eliminar Herr és que les cames haguessin de ser antropomòrfiques, va fer prevaldre la funció sobre la forma. I va experimentar sobre ell mateix la superació d'una discapacitat deguda a un accident de muntanya. Amb les seves cames biòniques té tres tipus d'interacció: mecànica, que uneix les cames al cos; dinàmica, que les mou com si fossin de carn i os, i elèctrica, que les comunica amb el sistema nerviós. Si no fos que es presenta a les conferències en pantalons curts, lluint cames, ningú no se n'adonaria.

Les extremitats biòniques s'uneixen a les biològiques a través d'una pell sintètica equipada amb sensors electrònics subcutanis, que fan variar la rigidesa segons la biomecànica del teixit subjacent. Per aconseguir-ho, primer van fer un motllo del membre biològic, del qual es van mesurar la forma i l'elasticitat. Amb aquesta informació es va fer el model biònic flexible que li permet de caminar amb una bona maniobrabilitat.

El moviment s'ha aconseguit després d'analitzar com es mouen els ossos i els músculs, i com es relacionen durant la deambulació amb l'eix de l'organisme, la columna vertebral. En saber els angles que es dibuixen entre les diferents parts del cos i amb el terra es van modular la rigidesa necessària en el moment en què el peu toca a terra i la potència òptima amb què s'ha d'aixecar de nou per impulsar la persona.

La comunicació de les extremitats amb el sistema nerviós es fa a través d'elèctrodes al monyó que mesuren l'impuls que el cervell dóna als músculs. Els petits moviments que es generen són captats pels sensors dels robots que té a cada turmell que, en mil·lisegons, mouen les extremitats biòniques amb un desplaçament que s'adequa al terreny i a la velocitat, i són capaces de girar l'angle del turmell en canviar de direcció.


La biònica (contracció dels termes: «bio» i «electrònica») permet a persones tetraplègiques moure els dits per agafar una forquilla, gràcies a un dispositiu electrònic sota la pell. A persones que han perdut la visió, veure les formes dels arbres amb l'ajuda d'una petita càmera que es comunica amb el seu nervi òptic. A les que han perdut l'oïda, comprendre el que se'ls diu perquè se'ls implanten micròfons que transformen el so en senyals recognoscibles pel nervi auditiu. Segons Herr, caldria generalitzar l'accés a la biònica a les moltes i diverses persones del món que la necessiten. Com un dret humà més.

Fa pocs mesos hi va haver una exposició al CCCB intitulada «+HUMANS» en la que una cinquantena d'artistes exploraven els possibles camins del futur de la nostra espècie basant-se en propostes pioneres de recerca. En la primera de les quatre parts, Capacitats augmentades, la realitat era més present: tractava justament de la biònica i dels cíborg. El terme popularitzat per la ciència-ficció, contracció de "cybernetic organism", fa referència a la hibridació humà-màquina. Els cyborg han entrat de ple en el món real. Dissabte a mig dia, per la cruïlla dels carrers Pintor Fortuny i Xuclà, va passar una noia ben orgullosa mostrant les seves cames biòniques. A pas lleuger, xerrant amb un amic. Si no t'hi fixaves, tot i que no se n'amagava gens, ni te n'adonaves. Aquesta és la prova de l'èxit.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
22/11/2016

L'èxit evolutiu dels animals

08/11/2016

Els detalls de les superllunes

25/10/2016

La Barcelona de 2050

11/10/2016

Un Nobel que no ha estat

24/09/2016

Les tardors

10/09/2016

Espècies exòtiques

27/08/2016

S'ajorna l'esperança d'eradicar la poliomielitis

13/08/2016

Més ràpid, més alt, més fort

30/07/2016

Un nou avantpassat

16/07/2016

Júpiter i Juno

Participació