El Segre de negre

«A Lleida tenim de tot encara que ens continuïn titllant des de la capital amb l’abominable expressió autors locals. Com si els llibres d’aquí només es poguessin llegir entre Almacelles i la Panadella»

per Ferran Montardit, 1 de juny de 2016 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A vegades sento tertúlies o llegeixo entrevistes a ferms amants de la literatura que consideren que algú que no llegeix novel·la ni poesia és com una espècie de “mal lector”. Un humil servidor, com és un d’aquests anomenats “mal lectors” creu que ser lector no implica haver de llegir obligatòriament relats de ficció.

Mai m’he dedicat a contar quants llibres dec comprar durant l’any -i això que sempre surt la dada en estadístiques com si ens anés la vida en això- potser set o potser deu, no crec que en siguin més. Però no per això he de ser un “mal lector”, no acostumo a comprar novel·les i mai no he comprat res de poesia, però sí que tinc una bona recopilació de llibres de ciència, política o història. A part dels llibres, durant l’any llegeixo amb tota la fruïció que convé les publicacions de la Societat Catalana de Matemàtiques, de la Federación Española de Sociedades de Profesores de Matemáticas i les de la Federació d’Ensenyants de Matemàtiques de Catalunya… i així anar fent.


De lletra per a la lectura no me’n falta pas. Penso que ni comprar un gavadal de llibres és sinònim de llegir fora mesura -sempre es poden quedar al prestatge del menjador tot i que als menjadors moderns ja no hi ha prestatges per a llibres- ni comprar-ne pocs és sinònim de no llegir ni gota.
 
Però mirin, vés per on, que hi ha una sèrie de novel·les a les quals m’hi he enganxat i que me les empasso de seguida. És aquesta novel·la de polis i cacos -tal i com ho dèiem quan érem petits- que té la ciutat de Lleida, les comarques de Ponent i personatges propers com a protagonistes i que sembla que ara s’ha posat una mica de moda.
 

La primera que em va impactar pel tema de la proximitat
fou «L’abominable crim de l’Alsina Graells» del Pep Coll. Un llibre de ja fa anys amb molta intriga i en el qual m’hi sentia retratat, no pas pel fet que jo vagi pel món cometent crims, sinó perquè era un assidu del bus de la línia Lleida-Barcelona de l’Alsina Graells en la meua època universitària. Ara fa un parell d’anys es va publicar la primera història de «La sergent Anna Grimm» de la Montse Sanjuan, amb una espècie de CSI a la lleidatana. El fet que les escenes siguin llocs coneguts -els Camps Elisis, la Seu Vella, el Museu de Lleida- fa que t’identifiquis més amb el desenvolupament de la història, com si ho veiessis des de dins gairebé, fins i tot vaig intentar conèixer quina és la cafeteria on dina la sergent o en quin gimnàs va a fer les seues sessions de natació.

En el «Mala lluna» del David Marín, en el qual la trama succeeix entre la Noguera i el Segrià, no només identifiques les fabuloses descripcions dels coneguts paisatges del Montsec, sinó que empatitzes completament amb el sergent Rull i la resta de personatges ja que l’autor els fa xerrar en nord-occidental. En el «Puta pasta» de l’Emili Bayo hi apareix el Marc Tramús, personatge principal nascut a Lleida que ens explica les seues estades al Big Ben de Mollerussa entre moltes altres històries on pots sentir-t’hi identificat.

I també de l’any passat és el «Misteri del Bressol buit» de la Montse Sanjuan on l’Anna Grimm continua amb les seues històries i on el primer fiambre apareix justament darrere de casa meua i un altre a l’aparcament del Camp d’Esports… amb aquests escenaris com volen que no m’enganxi? I n’hi ha d’altres que ja tinc a casa pendents de lectura: «L’assassí que llegia Vidal Vidal» del Miquel Àngel Estradé i el «Quaderns» de la Ramona Solé. A més properament el Rafa Melero presentarà «Ful» amb la Seu Vella a la portada i un pistoler amb pinta de mala handí .
 
Per tot això els recomano aquest festival de novel·la negra a la lleidatana que s’ha muntat per aquest cap de setmana. Hi seran el David Marin, el Rafa Melero, l’Emili Bayo, el Francesc Pané, la Montse Sanjuan, la Ramona Solé i el Miquel Àngel Estradé entre altres autors de Ponent, i el mestre Andreu Martín. En definitiva, que a Lleida tenim de tot encara que ens continuïn titllant des de la capital amb l’abominable expressió autors locals. Com si els llibres d’aquí només es poguessin llegir entre Almacelles i la Panadella i com si els autors d’allà no fossin locals també.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Ferran Montardit
Nascut a Lleida el desembre de 1975. De petit vaig ser criat entre pagesos de la partida de Vallcalent i carrinclons del barri de Sant Llorenç, i això de gran s'ha notat. Llicenciat en Matemàtiques ara em dedico a l'ensenyament. Aplequista, col·leccionista musical i abonat del Lleida Esportiu. Interessat per tota la cultura de Ponent m'he dedicat a estudiar el patrimoni lingüístic i he escrit els llibres "Lo Nou Diccionari Lleidatà-Català" i "Lo Lleidatà és fàcil. Txarra'l sisquere.

Twitter: @FerranMontardit

Bloc: lo-lleidata.blogspot.com.es  
20/07/2016

El bon tracte humà del Santa Maria

06/07/2016

La justícia és un catxondeo

15/06/2016

Per la boca s’escalfa el forn

01/06/2016

El Segre de negre

19/05/2016

Maig festós, posa la filosa a redós

11/05/2016

Benvolgut Albert

20/04/2016

Blau al firmament

06/04/2016

Alcalá de Henares

16/03/2016

Cases de discos

02/03/2016

Avui parlem del temps

Participació