Un dèficit polític que ens hauria de preocupar

«No hi ha democràcia amb majúscules sense retre comptes de l’acció de govern, sigui al nivell que sigui»

| 29/05/2016 a les 00:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/05/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ens deia, tot just fa un parell de mesos, que els espanyols consideraven la corrupció com el segon gran problema del país. De fet, la preocupació per la corrupció i el frau creixia vuit punts respecte l’enquesta del mes anterior (del 39,2% al 47%). Aquesta apreciació dels ciutadans té per descomptat fonaments sòlids basats en fets concrets: ja quasi no passa dia que assistim a nous casos de presumptes fraus, corrupteles, tractes de favor, que van engreixant processos judicials molts d’ells vinculats a polítics i a partits.

Aquest és, doncs, sens dubte, un greu problema polític a Espanya, que comporta el creixent descrèdit de l’aparell polític del país (principalment els partits) i la desconfiança en les institucions públiques. Juntament amb el dur impacte de la crisi econòmica i social del darrers anys, ha generat una mena de còctel explosiu del que encara no sabem tot el seu abast: desafecció política, nous moviments socials antisistema, judicialització de la vida político-pública, aparició de populismes i sorgiment de nous corrents polítics, etc. I, des de l’àmbit públic i polític, aquest context ha comportat, entre d’altres, dos fenòmens: d’una banda, un major control procedimental i comptable en el funcionament de les institucions públiques (que aspira en ocasions a un híper control quasi obsessiu!); d’una altra banda, en la reclamació (plenament necessària al meu entendre) d’aprofundir en els mecanismes de participació ciutadana en els afers públics i en el sistema de presa de decisió política.          

Tot i reconeixent la gravetat de tot el que acabo d’exposar, aquest context ens desvia enormement de posar l’atenció adequada a un dels dèficits més greus del nostre sistema politico-públic. Es tracta de la manca de tradició en l’avaluació de les polítiques públiques. Del seguiment rigorós dels impactes i resultats d’una acció de govern. La que sigui. La d’un govern central, autonòmic o local. La de qualsevol administració o institució pública. Del fet de poder avaluar, amb dades i informació contrastada, del grau d’aplicació i d’efectivitat de, posem per cas, un programa electoral o la seva concreció en un pla de govern. D’avaluar els seus costos, els seus resultats, la seva adequació a les necessitats i demandes socials. De conèixer la opinió dels ciutadans o dels usuaris de determinat servei o iniciativa pública.

L’avaluació és una component clau de la responsabilitat pròpia de la política democràtica. No hi ha democràcia amb majúscules sense retre comptes de l’acció de govern, sigui al nivell que sigui. La nostra cultura política, encara fràgil, no és capaç de fer de l’avaluació de l’obra de govern un autèntic examen democràtic i d’anàlisi de l’eficàcia i eficiència de la inversió pública. L’avaluació aporta evidències, coneixement, dades, anàlisi cost-benefici, anàlisi cost-efectivitat.  I, per descomptat, tot aquest coneixement i informació són aspectes clau a l’hora de millorar polítiques, reformular projectes, reassignar recursos.

Alhora, tot aquest coneixement permet fer més transparent l’activitat de les institucions i administracions públiques. Facilita el retiment de comptes democràtic dels electes i càrrecs públics davant la societat. Més enllà del debat ideològic necessari, en un sistema democràtic de qualitat requerim instruments sòlids d’avaluació de l’activitat política i pública de les nostres institucions.

Val a dir també que en els darrers decennis s’ha avançat en alguns àmbits i en algunes polítiques que s’avaluen periòdicament. Però al mateix temps la consciència social, la cultura política i la pràctica habitual de les institucions a ser avaluades és encara feble i escassa. En determinades ocasions s’han fet estudis exhaustius i exemplars sobre l’avaluació de polítiques públiques, però han estat aïllats o intermitents.

A Catalunya disposem d’algunes experiències interessants i sobretot d’una institució que té justament aquesta missió. Es tracta de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (IVÀLUA), consorci públic integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, el Consell Interuniversitari de Catalunya i el Consell de Treball Econòmic i Social. IVÀLUA ha fet una feina sovint poc visible però plenament professional i necessària. L’Institut té com a missió promoure l’avaluació de polítiques públiques i de programes del tercer sector a Catalunya, per millorar-ne l’efectivitat, l’eficiència i la transparència envers la ciutadania. Des de l’any 2008, ha avaluat programes i projectes públics amb rigor, mirant d’aportar evidències per a la millora de la presa de decisions en l’esfera pública i del tercer sector. Però la seva capacitat és limitada i caldria reforçar-la adequadament. Així mateix, el país també disposa d’altres agències i instituts de caire sectorial i de grups de recerca universitaris en l’àmbit de les polítiques públiques, però un cop més d’un abast limitat.

Si volem construir una democràcia de qualitat, si pretenem ser una ciutadania informada que participi activament en els afers polítics i públics, requerim sistemes robustos d’avaluació de l’activitat política i de les diverses polítiques públiques. Dit d’una altra manera, sense aquesta cultura política ni sense aquests instruments sòlids i rigorosos d’avaluació i de retiment de comptes, estarem massa sovint en la intempèrie de la política ficció, dels missatges buits del màrqueting polític i de la ineficiència del sistema polític i públic

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

NO ES TRACTA QUE EVALUI UNA INSTITUCIO DE LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES
Anònim, 29/05/2016 a les 00:55
+3
-0
sinó els ciutadans. I no tenen educació per fer-ho. El que cal és solventar aquesta ignorancia
Avaluar
Avia, 29/05/2016 a les 08:55
+1
-0
Els periodistes teniu un camp per correr important sobretot en la informació (que vol dir educacio) en explicar presupostos, per exemple, o al informar de les actuacions dels politics.......que representa un pacte, que representen els aldarulls de Gracia qui paga, perque no hi és la guardia urbana?.....
L'IVÀLUA
Anònim, 29/05/2016 a les 12:09
+2
-0
si és un consorci de les administracions SEMPRE escombrarà a favor de casa!
NO FIABLE!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep M. Vilalta
Nascut a Barcelona el 1965, és un apassionat del món de les polítiques públiques des de ben jove. Professionalment en l’àmbit de l’educació, la política universitària i la gestió de la recerca, on ha exercit diverses responsabilitats a les universitats, a la Generalitat de Catalunya i també col·laborant amb organismes internacionals i d’altres països. Llibres, capítols de llibres i articles sobre aquests temes, alguns dels quals podeu trobar a www.jmvilalta.com. Col·labora habitualment als diaris Ara i La Vanguardia. Defensor de la democràcia i l’estat del benestar, segons ell les millors expressions de la nostra civilització que ara tenim en perill. Treballa sense descans i mira de generar complicitats arreu perquè l’educació, les universitats i la recerca siguin pilars del nou país. A Twitter: @JosepMVilalta.
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
Un cercavila pel centre de la ciutat i l'espectacle pluridisciplinari 'Pas' donen el tret de sortida a un programa de més de 130 activitats
Jorge Fernández Díaz, en una imatge d'arxiu | EP
01/01/1970
El que va ser el titular del ministeri d'Interior es troba a la UCI en empitjorar el seu estat de salut
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme