Tortosa: dignitat o «eficàcia» franquista

«Que l'artefacte inaugurat pel dictador formi part del paisatge sociopolític de la Tortosa democràtica és una victòria pòstuma del franquisme»

per Dídac Boza, 25 de maig de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Nuestro régimen tiene bien probada su eficacia". Tortosa. 21 de juny de 1966. Les paraules del dictador Francisco Franco, llançades des del marge dret de l'Ebre, ressonaven a oïdes d'una multitud de fidelitat perfectament previsible. Aquell era un gran acte oficial davant d'un artefacte escultòric que s'alçava monstruosament sobre l'aigua del riu. Les cicatrius físiques i morals que havia deixat a Tortosa una guerra amb 86 atacs aeris entre 1937 i 1938 i milers de bombes incendiàries eren més que evidents. Però el franquisme dels anys 60 necessitava un nou passeig triomfal per reafirmar-se, un quart de segle després. Aquell monument era la nova marca de la victòria sobre la pell de Tortosa, el record d'un triomf que -com el mateix Franco recordava en el discurs inaugural- es va aconseguir sobre vinyes i olivarers de les terres de l'Ebre regades amb sang.

L'hemeroteca no deixa espai al dubte sobre el missatge que el franquisme volia deixar al cor de Tortosa. "Este es, señor, el monumento que hemos levantado a Vos, a vuestro Ejercito, a vuestra obra, a sus raíces y a su promoción actual y futura". És un fragment del discurs que, en el mateix acte inaugural de 1966, pronuciava el governador civil de Tarragona, Rafael Fernández Martínez. Les paraules aduladores d'aquell falangista han posat sobre la pista a un altre ajuntament de les comarques tarragonines, el del Vendrell, sobre les restes del franquisme que encara queden per desmuntar. El gobernador es referia a Franco com a "alcalde horonario y perpetuo de todos y cada uno de los municipios de la provincia de Tarragona". La relectura d'aquella arenga ha portat l'alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, a regirar els arxius fins a trobar el nomenament honorífic i proposar la seva revocació en el proper ple municipal.


També Tortosa es deslliurarà aviat del deshonor que suposa tenir simbòlicament Franco com a batlle a perpetuïtat. Però a la capital del Baix Ebre, com passa a altres poblacions del sud de Catalunya que van ser escenari de la fase final i més tràgica de la guerra, el rendiment de comptes amb el passat sembla matèria més complexa. L'historiador Antoni Gavaldà, professor de la Universitat Rovira i Virgili ha investigat el possible origen d'aquest fet diferencial i creu haver-ne trobat un indici. Allà on la guerra va ser més llarga i virulenta, arribant -com en el cas de Tortosa- a l'evacuació i destrucció quasi total, va quedar una societat més permeable al nou ordre imposat pel franquisme a partir de 1939. Gavaldà es fixa en el fet que el grau de penetració de Falange Española entre la població de les comarques de l'Ebre, tot just acabada la guerra civil, arriba al 70 per cent. Un indicador notablement superior al de la resta de la demarcació de Tarragona, i més encara de la resta de Catalunya.

Ha passat mig segle i aquella marca de ferro segueix imposant la seva autoritat simbòlica a la ciutat de l'Ebre. Dissabte vinent, la ciutadania de Tortosa decidirà en una consulta impulsada per l'Ajuntament què fer amb el monument franquista. L'alcalde, Ferran Bel, de Convergència Democràtica, ha anunciat que ell i altres cinc dels 8 regidors del seu grup votaran a favor de "mantenir-lo, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau", tal com diu l'enunciat de la pregunta oficial. El fet és que l'alcalde i la meitat dels regidors de govern votaran igual que el Partit Popular. Ja ho van fer el 2010 i el 2015 (aquell cop també amb els ultres de Plataforma per Catalunya) en els intents anteriors de remoure la piràmide franquista. Ja explicarà l'alcalde Bel com es pot reinterpretar "el águila que sostiene en sus alas el Víctor del Caudillo de la Cruzada", segons la descripció oficial de l'època. Que l'artefacte inaugurat pel dictador sembli haver-se integrat en el paisatge sociopolític de la Tortosa democràtica i que encara avui, en ple segle XXI, la ciutat es pregunti com ha de gestionar la seva memòria col·lectiva, és una altra victòria pòstuma del franquisme. "Eficàcia" del règim, que diria aquell.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Dídac Boza
Periodista de La Xarxa. Abans he treballat a la Cadena SER, TVE, Ràdio 4, l'Ajuntament de Barcelona, Onda Cero i la Cadena 13. Després de tres dècades en aquest ofici, segueixo buscant respostes en el que passa cada dia.
29/01/2018

Dignitat democràtica sí, eficàcia, també

18/12/2017

El 21-D necessita respostes noves

21/11/2017

La veritat, després del 21-D

10/10/2017

El camí intel·ligent cap a la República

23/09/2017

Podrà sostenir Colau la incòmoda companyia del PSC?

29/08/2017

La independència creïble

01/08/2017

Últims dies de propaganda

18/07/2017

Saltar el mur de la intimidació

06/06/2017

​Males companyies com Germà Gordó

09/05/2017

Expropiació de Jordi Pujol

Participació