Fora de joc

«És tanta la seva arrogància, tenen tan arrelada la visió casernària de l'estat i el sentit de propietat del territori que no s'adonen de la seva capacitat de fer el ridícul»

per Teresa Casals , 22 de maig de 2016 a les 00:06 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El govern espanyol en funcions del PP ha tornat a caure en el fora de joc en les seves relacions amb Catalunya. Aquesta vegada la delegada del govern a Madrid, digna filla del seu pare, va decidir que, a la final de la Copa del Rei, els socis del Barça no podrien entrar al camp del Calderón amb l'estelada. La delegada assumia tota la responsabilitat de la decisió presa, però diligents i empàtics, membres del seu govern en funcions, van córrer a donar suport a la seva decisió. Deien que l'estelada creava divisió i podria provocar aldarulls entre les afeccions del Barça i del Sevilla.

Es pensaven que ens farien un gol i estaven en flagrant fora de joc. En relació amb Catalunya sempre estan fora de joc. És tanta la seva arrogància, tenen tan arrelada la visió casernària de l'estat i el sentit de propietat del territori que no s'adonen de la seva capacitat de fer el ridícul. I estan molt acostumats a tenir arbitratges a favor, però aquesta vegada s'han entrebancat amb un jutge que ha dictaminat a favor de la raó, del sentit comú i de la llibertat d'expressió, que és una part essencial d'un estat de dret i la màxima expressió de la democràcia.


No els agrada que el món vegi milers d'estelades al vent perquè saben perfectament que és la reivindicació d'un poble que vol ser lliure, d'un poble que vol ser respectat i no tractat com un súbdit. Un poble cansat de rebre agressions constants per part d'un estat que no entén les diferències i que, com l'escorpí del conte prefereix ofegar-se que passar el riu a les esquenes de l'amic que l' ajuda a desplaçar-se a través de l'aigua. L'instint és més fort que la raó. I per això li clava el fibló sabent que serà la fi dels dos. Molt primari tot plegat.

Senyora delegada, gràcies. Ha convertit un espectacle esportiu en una plataforma per explicar, una vegada més, al món que Catalunya democràticament, pacíficament ha decidit que vol un estat que defensi els interessos dels seus ciutadans, que treballi al seu favor, no un estat que dediqui el temps, els recursos i els esforços humans, que paguem entre tots, a perseguir estelades, xiulets i cossos diplomàtics per impedir que els representants catalans puguin fer la feina per a la qual van ser votats.


Potser hauria estat bé preguntar-se, senyora delegada, el perquè de la reivindicació catalana. Per què dos milions de catalans no se senten representats pel govern que vostè representa i en nom del qual actua?. Repassi la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, llegeixi a fons la Llei Wert, una llei desastrosa des de tot els punts de vista feta amb l'objectiu «d'españolizar a los niños catalanes», revisi el nostre finançament volgudament insuficient, la nostra manca d'infraestructures... Cada bandera que vegi onejar li diu, els diu, ben clarament: Prou! Per dignitat, per la nostra gent, volem ser lliures!. Ara ja no cal que s'ho pregunti. Ha fet tard.  

Des de Catalunya, tots aquells que no ens desplaçarem a Madrid, els qui no estarem al camp estarem ben atents. Al joc, evidentment, però també a tot el que es vagi esdevenint. Cada senyera al vent serà el símbol de la voluntat de tot un poble de no claudicarà. Gràcies, altra vegada, senyora delegada.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Teresa Casals
Mestra, llicenciada en Filologia Catalana (UB) i postgrau en Formació del Professorat (UB). Ha participat com a formadora i coordinadora en els Programes de Formació de  Mestres de Primària i Secundària; ha coordinat els Serveis Lingüístics Universitaris i ha participat en Programes de Formació en Llengua Catalana amb la distinció i  el suport de la Unió Europea. Activista per la Llengua.
03/10/2016

Confiança i unitat

05/09/2016

S'atrapa abans un mentider que un coix

20/06/2016

Espanya té un problema

22/05/2016

Fora de joc

11/04/2016

Arguments i no consignes

14/03/2016

Plantejament, nus i desenllaç

08/02/2016

Ni amb tu ni sense tu

04/01/2016

De futur, n'hi ha

07/12/2015

Mesells per sempre?

26/10/2015

Sota l'ombra de la sospita

Participació