Conjuncions estel·lars

«Aquest cap de setmana en què coincideixen la Lluna plena i la Nit dels Museus tenim l’oportunitat de viure la claror de forma diferent»

| 21/05/2016 a les 00:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/05/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dissabte, a les 23.14h (hora local), la Terra se situarà entre el Sol i la Lluna: serà el moment del pleniluni. Resseguint el seu camí podrem distingir Mart, Júpiter i Saturn. La conjunció coincideix amb la Nit dels Museus, esdeveniment promogut pel Comitè Internacional dels Museus (ICOM), organització no governamental associada a la Unesco. És la dotzena edició i hi participaran més de quatre mil museus de quaranta països europeus, que obriran les portes de les set de la tarda a la una de la nit.

Els museus de ciència són espais dedicats a promoure emocions i disparar la imaginació en el visitant. Són pensats per a generar estímuls que assegurin no només l’aprenentatge de coneixement científic, sinó que proporcionin també elements metodològics perquè el pensament crític sigui aplicat front noves situacions. No cal tenir un nivell cultural o científic elevat: cadascú fa la visita a la seva mesura. Així que es pot senzillament passejar en família i deixar-se endur per l’atmosfera, o bé endinsar-se en les propostes didàctiques i desenvolupar habilitats que han estat pensades per a satisfer les dimensions cognitiva, afectiva, personal i social.


L’origen dels museus de ciència es troba en els gabinets d’Història Natural dels segles XVI i XVII, que pretenien impressionar els visitants amb objectes de les noves terres descobertes. En ells s’hi trobaven filòsofs, naturalistes i personatges il·lustrats, que tractaven totes les branques del saber. Per tant, els museus ja van néixer amb una doble funció: agrupar patrimoni naturalístic per fer créixer el coneixement i estimular la curiositat per la natura. Van jugar, doncs, un paper important en la construcció de la ciència moderna i en formar la imatge pública de la ciència.

Cap al segle XVIII, els gabinets de curiositats amb intenció enciclopèdica van caure en un cert descrèdit: es criticava que es prioritzessin les delícies dels petits i l’admiració de les senyores, per comptes d’acollir i debatre coneixement. Amb la Il·lustració es van establir les bases del col·leccionisme museològic: especialitzar, organitzar i completar. I, de tenir inicialment un origen privat, els museus de ciència es van transformar en llocs públics de recerca i ensenyament.

L’esforç didàctic dels museus es va potenciar a principis del segle XX, quan al Deutsches Museum de Munic al costat de les peces de col·lecció es van incorporar models i maquetes en moviment que en mostraven en el mecanisme i el funcionament. El 1937, al Palais de la Découverte, es van presentar mòduls que, accionats pels visitants, explicaven fenòmens científics. Els museus deixaven de requerir col·leccions per passar a crear artefactes que exposen conceptes.

Des de la segona meitat del segle XX, els museus de col·leccions segueixen mantenint l’ideari il·lustrat reconstruint, preservant, examinant, analitzant i datant el patrimoni naturalístic. I també el difonen, però la forma d’exposar-lo ha canviat. Busquen explicar l’evolució, la diversitat d’especialitzacions dels éssers vius i les relacions entre les espècies des d’una perspectiva integradora que recull els graus de complexitat en què s'organitza la matèria viva. Diguem-ne que han passat de mostrar objectes a explicar fenòmens. Malgrat els recursos de què disposen. Així que, per tot plegat, us animem a aprofitar la conjunció planetària i visitar museus de ciència.

Si volem conèixer la biografia del planeta on vivim ens podem acostar al Museu Blau, en el fòrum, on hi haurà també altres activitats ad hoc. Si preferim un recorregut botànic amb concert a la claror de la Lluna, podem anar a Montjuïc, al Jardí Botànic. Al peu del Tibidabo, a Cosmocaixa, a banda de les exposicions hi haurà una estesa de telescopis de l’agrupació Aster. Al Vallès, al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa, es podrà fer un recorregut per la història tèxtil, que va marcar el creixement econòmic de principis del segle XX. I, si, per comptes d’anar a la nit preferiu anar-hi de dia, altament recomanable és visitar el Museu de les Matemàtiques, a Cornellà. Hi ha moltes altres opcions a Barcelona i a tota Catalunya.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
Neus Munté, en un moment de l'entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
La candidata del PDECat a les primàries de Barcelona assenyala que la fórmula podria passar per un candidat independent si suposa un "plus", però recela de la proposta de Jordi Graupera | Admet que JxCat i el partit "no estan d'acord amb tot", però indica que caldrà avançar cap a un escenari de col·laboració estable
01/01/1970
El ministeri d'Exteriors celebra que cap govern reconegués la República catalana, però admet que ara l'objectiu és aconseguir evitar els suports al sobiranisme de mitjans de comunicació
01/01/1970
Cita el secretari de Presidència de la Generalitat Joaquim Nin i al director de Comunicació de la Generalitat Jaume Clotet pel dia 2 de maig
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos