Conjuncions estel·lars

«Aquest cap de setmana en què coincideixen la Lluna plena i la Nit dels Museus tenim l’oportunitat de viure la claror de forma diferent»

| 21/05/2016 a les 00:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/05/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dissabte, a les 23.14h (hora local), la Terra se situarà entre el Sol i la Lluna: serà el moment del pleniluni. Resseguint el seu camí podrem distingir Mart, Júpiter i Saturn. La conjunció coincideix amb la Nit dels Museus, esdeveniment promogut pel Comitè Internacional dels Museus (ICOM), organització no governamental associada a la Unesco. És la dotzena edició i hi participaran més de quatre mil museus de quaranta països europeus, que obriran les portes de les set de la tarda a la una de la nit.

Els museus de ciència són espais dedicats a promoure emocions i disparar la imaginació en el visitant. Són pensats per a generar estímuls que assegurin no només l’aprenentatge de coneixement científic, sinó que proporcionin també elements metodològics perquè el pensament crític sigui aplicat front noves situacions. No cal tenir un nivell cultural o científic elevat: cadascú fa la visita a la seva mesura. Així que es pot senzillament passejar en família i deixar-se endur per l’atmosfera, o bé endinsar-se en les propostes didàctiques i desenvolupar habilitats que han estat pensades per a satisfer les dimensions cognitiva, afectiva, personal i social.

L’origen dels museus de ciència es troba en els gabinets d’Història Natural dels segles XVI i XVII, que pretenien impressionar els visitants amb objectes de les noves terres descobertes. En ells s’hi trobaven filòsofs, naturalistes i personatges il·lustrats, que tractaven totes les branques del saber. Per tant, els museus ja van néixer amb una doble funció: agrupar patrimoni naturalístic per fer créixer el coneixement i estimular la curiositat per la natura. Van jugar, doncs, un paper important en la construcció de la ciència moderna i en formar la imatge pública de la ciència.

Cap al segle XVIII, els gabinets de curiositats amb intenció enciclopèdica van caure en un cert descrèdit: es criticava que es prioritzessin les delícies dels petits i l’admiració de les senyores, per comptes d’acollir i debatre coneixement. Amb la Il·lustració es van establir les bases del col·leccionisme museològic: especialitzar, organitzar i completar. I, de tenir inicialment un origen privat, els museus de ciència es van transformar en llocs públics de recerca i ensenyament.

L’esforç didàctic dels museus es va potenciar a principis del segle XX, quan al Deutsches Museum de Munic al costat de les peces de col·lecció es van incorporar models i maquetes en moviment que en mostraven en el mecanisme i el funcionament. El 1937, al Palais de la Découverte, es van presentar mòduls que, accionats pels visitants, explicaven fenòmens científics. Els museus deixaven de requerir col·leccions per passar a crear artefactes que exposen conceptes.

Des de la segona meitat del segle XX, els museus de col·leccions segueixen mantenint l’ideari il·lustrat reconstruint, preservant, examinant, analitzant i datant el patrimoni naturalístic. I també el difonen, però la forma d’exposar-lo ha canviat. Busquen explicar l’evolució, la diversitat d’especialitzacions dels éssers vius i les relacions entre les espècies des d’una perspectiva integradora que recull els graus de complexitat en què s'organitza la matèria viva. Diguem-ne que han passat de mostrar objectes a explicar fenòmens. Malgrat els recursos de què disposen. Així que, per tot plegat, us animem a aprofitar la conjunció planetària i visitar museus de ciència.

Si volem conèixer la biografia del planeta on vivim ens podem acostar al Museu Blau, en el fòrum, on hi haurà també altres activitats ad hoc. Si preferim un recorregut botànic amb concert a la claror de la Lluna, podem anar a Montjuïc, al Jardí Botànic. Al peu del Tibidabo, a Cosmocaixa, a banda de les exposicions hi haurà una estesa de telescopis de l’agrupació Aster. Al Vallès, al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa, es podrà fer un recorregut per la història tèxtil, que va marcar el creixement econòmic de principis del segle XX. I, si, per comptes d’anar a la nit preferiu anar-hi de dia, altament recomanable és visitar el Museu de les Matemàtiques, a Cornellà. Hi ha moltes altres opcions a Barcelona i a tota Catalunya.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez