Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Conjuncions estel·lars

«Aquest cap de setmana en què coincideixen la Lluna plena i la Nit dels Museus tenim l’oportunitat de viure la claror de forma diferent»

per Cristina Junyent, 21 de maig de 2016 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dissabte, a les 23.14h (hora local), la Terra se situarà entre el Sol i la Lluna: serà el moment del pleniluni. Resseguint el seu camí podrem distingir Mart, Júpiter i Saturn. La conjunció coincideix amb la Nit dels Museus, esdeveniment promogut pel Comitè Internacional dels Museus (ICOM), organització no governamental associada a la Unesco. És la dotzena edició i hi participaran més de quatre mil museus de quaranta països europeus, que obriran les portes de les set de la tarda a la una de la nit.

Els museus de ciència són espais dedicats a promoure emocions i disparar la imaginació en el visitant. Són pensats per a generar estímuls que assegurin no només l’aprenentatge de coneixement científic, sinó que proporcionin també elements metodològics perquè el pensament crític sigui aplicat front noves situacions. No cal tenir un nivell cultural o científic elevat: cadascú fa la visita a la seva mesura. Així que es pot senzillament passejar en família i deixar-se endur per l’atmosfera, o bé endinsar-se en les propostes didàctiques i desenvolupar habilitats que han estat pensades per a satisfer les dimensions cognitiva, afectiva, personal i social.


L’origen dels museus de ciència es troba en els gabinets d’Història Natural dels segles XVI i XVII, que pretenien impressionar els visitants amb objectes de les noves terres descobertes. En ells s’hi trobaven filòsofs, naturalistes i personatges il·lustrats, que tractaven totes les branques del saber. Per tant, els museus ja van néixer amb una doble funció: agrupar patrimoni naturalístic per fer créixer el coneixement i estimular la curiositat per la natura. Van jugar, doncs, un paper important en la construcció de la ciència moderna i en formar la imatge pública de la ciència.

Cap al segle XVIII, els gabinets de curiositats amb intenció enciclopèdica van caure en un cert descrèdit: es criticava que es prioritzessin les delícies dels petits i l’admiració de les senyores, per comptes d’acollir i debatre coneixement. Amb la Il·lustració es van establir les bases del col·leccionisme museològic: especialitzar, organitzar i completar. I, de tenir inicialment un origen privat, els museus de ciència es van transformar en llocs públics de recerca i ensenyament.

L’esforç didàctic dels museus es va potenciar a principis del segle XX, quan al Deutsches Museum de Munic al costat de les peces de col·lecció es van incorporar models i maquetes en moviment que en mostraven en el mecanisme i el funcionament. El 1937, al Palais de la Découverte, es van presentar mòduls que, accionats pels visitants, explicaven fenòmens científics. Els museus deixaven de requerir col·leccions per passar a crear artefactes que exposen conceptes.

Des de la segona meitat del segle XX, els museus de col·leccions segueixen mantenint l’ideari il·lustrat reconstruint, preservant, examinant, analitzant i datant el patrimoni naturalístic. I també el difonen, però la forma d’exposar-lo ha canviat. Busquen explicar l’evolució, la diversitat d’especialitzacions dels éssers vius i les relacions entre les espècies des d’una perspectiva integradora que recull els graus de complexitat en què s'organitza la matèria viva. Diguem-ne que han passat de mostrar objectes a explicar fenòmens. Malgrat els recursos de què disposen. Així que, per tot plegat, us animem a aprofitar la conjunció planetària i visitar museus de ciència.


Si volem conèixer la biografia del planeta on vivim ens podem acostar al Museu Blau, en el fòrum, on hi haurà també altres activitats ad hoc. Si preferim un recorregut botànic amb concert a la claror de la Lluna, podem anar a Montjuïc, al Jardí Botànic. Al peu del Tibidabo, a Cosmocaixa, a banda de les exposicions hi haurà una estesa de telescopis de l’agrupació Aster. Al Vallès, al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa, es podrà fer un recorregut per la història tèxtil, que va marcar el creixement econòmic de principis del segle XX. I, si, per comptes d’anar a la nit preferiu anar-hi de dia, altament recomanable és visitar el Museu de les Matemàtiques, a Cornellà. Hi ha moltes altres opcions a Barcelona i a tota Catalunya.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
22/11/2016

L'èxit evolutiu dels animals

08/11/2016

Els detalls de les superllunes

25/10/2016

La Barcelona de 2050

11/10/2016

Un Nobel que no ha estat

24/09/2016

Les tardors

10/09/2016

Espècies exòtiques

27/08/2016

S'ajorna l'esperança d'eradicar la poliomielitis

13/08/2016

Més ràpid, més alt, més fort

30/07/2016

Un nou avantpassat

16/07/2016

Júpiter i Juno

Participació