Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El silenci del Barça

«El club fa temps que ha renunciat a ser la força capdavantera dels valors amb els quals s'omple la boca»

per Esteve Plantada, 21 de maig de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El govern espanyol prohibeix una bandera que no es pot prohibir. Mentre això passa, el fet fa la volta al món, Catalunya es remou i Barcelona rebutja la repressió. Mentre això passa i veiem la caspa d'un estat prefeixista, hi ha gent que es posa les mans al cap, per pura decència. Mentre això passa, també, una part dels mitjans espanyols tenen una sobredosi d'anestèsia que els deixa en estat catatònic. Parlen sovint de "repúbliques bananeres", però amb les accions democràticament prehistòriques de casa només responen amb un silenci absolut. Finalment, però, sembla que la prohibició quedarà anul·lada.

El més curiós del cas és que, mentre tot això va passant, el Barça... espera. Reacciona tard i tèbiament a l'assumpte, no fos cas. "No es pot barrejar esport amb política", afirma el nou mantra de la correcció. L'evidència diu que no tots els socis del Barça són independentistes i que el club no hauria de ser-ho. Com també és evident que una bona part d'aquesta massa social sí que ho és, i que, com a tal, mereix que el club els defensi. Històricament, el Barça sempre s'ha significat per ser al costat de la llibertat i ara, més que mai, caldria que s'hagués mobilitzat amb accions més ràpides i, sobretot, més contundents.

 
El Barça, però, no les ha fet. El club fa un comunicat institucional i espera a veure què passa, qui reacciona, com i amb quina contundència. El Barça fa temps que ha renunciat a ser la força capdavantera dels valors amb els quals s'omple la boca. Un club que no pren decisions si aquestes requereixen coratge. El Barça ja no juga aquesta lliga moral, hi ha renunciat. Mesell, adormit i poruc, el seu recent "tantsemenfotisme" polític i les ganes de quedar bé amb qui colpeja les llibertats l'han convertit un espectre d'allò que hauria de ser.
 
Si el Barça tingués la dignitat d'aquell club que va veure el camp de Les Corts tancat per xiular la Marxa Reial, si continués sent el símbol que desafia el poder central, si conservés l'esperit d'un president afusellat per les tropes franquistes, si tingués un bri de la il·lusió que té el poble català, amb la prohibició de les estelades s'hagués negat a jugar el partit. Però no: el Barça espera en silenci, vestit de bon nuñista, calladet com toca, condescendent amb l'autoritat i amb la mercantilització d'un sentiment. Ensenyant-nos que hi ha silencis que són més vergonyants que les misèries que els provoquen.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Esteve Plantada
Cap de Cultura de NacióDigital
Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diferents diaris i mitjans de comunicació. Col·labora en mitjans com El Temps, La Xarxa o el programa Àrtic de Betevé. A Twitter: @eplantada
26/07/2018

Casado i el pitjor del PP

16/07/2018

Els presos reclamen més que gestos

09/07/2018

El diàleg només és el mitjà

05/07/2018

Setge al feixisme

28/06/2018

Els volem a casa

25/06/2018

Dialogar des de la renúncia?

20/06/2018

Què tenim per negociar?

14/06/2018

La negociació comença amb l'alliberament

07/06/2018

Decideixi's, senyor Sánchez

30/05/2018

La ferida que no tanca

Participació