Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Cinc raons per votar «no» al pacte Barcelona en Comú-PSC

«Totes les àrees importants per sota de la primera tinència d'alcaldia queden en mans de PSC i ICV, és a dir, en mans de qui han estat durant 32 anys dels últims 37 anys»

per Arturo Puente, 16 de maig de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després de mesos de negociació, aquest divendres es va presentar el pacte entre Ada Colau i Jaume Collboni per mitjà del qual el govern de Barcelona passarà a ser una coalició entre Barcelona en Comú i el PSC. Se n'ha parlat molt de com d'oportú és aquest pacte pel que el PSC simbolitza i sobre si Colau no hagués fet millor mirant cap a ERC per reforçar el seu govern. Però el debat genèric sobre el fet que el PSC entri al govern està tapant una cosa que no és en absolut menor: els detalls de l'acord i el nou cartipàs que en sorgirà.

Deixant de banda consideracions generals sobre un pacte de govern BComú-PSC, després de llegir-lo crec que el que es va presentar divendres és un mal pacte per als primers. Sobretot, és un pacte que mata l'esperit de canvi que es va imposar el 24 de maig passat. Entre aquest dimarts i dijous les bases de tots dos partits s'han de posicionar sobre el contingut del pacte. Exposo a continuació cinc raons per les quals, si fos afiliat de Barcelona en Comú, jo hi votaria en contra.


1. Dóna al PSC un ampli control econòmic. Mitjançant el pacte del 13 de maig, Barcelona en Comú compartirà el timó econòmic de l'Ajuntament amb el PSC. Aquest és a parer meu un error principal, d'arrel, d'enfocament de les negociacions. El problema no és que el PSC entri al govern de Barcelona, ​​sinó que ho faci directament a través de l'àrea econòmica i controlant empreses públiques i organismes autònoms. Si alguna cosa haurien d'haver après les esquerres durant aquesta crisi és que les àrees i institucions econòmiques, especialment les públiques, són claus per a realitzar polítiques transformadores. Tenir la clau de l'economia hauria de ser una línia vermella per a Barcelona en Comú en una negociació amb un partit que ha governat durant dècades i que ha perdut la confiança dels barcelonins.

Segons el text de l'acord, BComú cedeix al PSC la Fira, el Mobile, Barcelona Serveis Municipals –la major empresa de l'Ajuntament-, el Consorci de Turisme i Mercabarna, entre d'altres. A més, el PSC serà l'interlocutor amb la Generalitat i l'Estat. Pisarello manté Hisenda, Ocupació i la important àrea pressupostària, que controla la inversió. Comparteixen Barcelona Activa, amb Collboni com a vicepresident. En resum, el PSC controlarà bona part de les principals institucions econòmiques públiques de Barcelona.

2. Sobrerrepresenta al PSC. Alguns hem criticat, en el cas del Govern, el repartiment 60%-40% entre CDC i ERC, calculant –de forma impossible de demostrar- que en unes eleccions en què es presentessin per separat l'avantatge dels convergents sobre els republicans no seria d'un 20%. En el cas de BComú i el PSC passa al revés: sabem quin percentatge té cada formació a la suma dels dos a les eleccions –73% BComú, 27% PSC- però hem de fer estimacions sobre quanta porció de govern es queden cadascun segons el pacte.

Anant al document, el nou cartipàs contempla cinc tinències d'alcaldia, dos per a ICV, dos per a la gent de Colau i una per al PSC. Encara que a la del PSC queda bastant tros de pastís corresponent a l'àrea econòmica, com explicava en l'anterior punt. No és només que Collboni hagi de tenir les principals institucions de promoció econòmica, és que tindrà una tercera tinència d'alcaldia que, de facto, és la segona àrea a escala de gestió. També Cultura. En un càlcul que només pot ser estimat, el PSC sembla quedar-se no només amb bastant més del 27% que li correspondria en l'àmbit quantitatiu, sinó amb una de les porcions més sucoses qualitativament.


3. Canvi en el sentit de les polítiques. Un assumpte important, del qual no se'n va parlar ni en el document públic de pacte ni a la roda de premsa conjunta, és el destí de les mesures preses fins ara per l'equip de govern. No sabem si es continuarà amb la moratòria hotelera, ni si es pensa continuar en la mateixa línia respecte a la política d'habitatge públic, tampoc si la gestió pública de l'aigua continua sent un objectiu per a aquest govern.

Malgrat que no s'han detallat aquests aspectes, no és desgavellat pensar que l'entrada del PSC canviarà el sentit d'aquestes polítiques i l'ordre de prioritats en què, amb dificultats, s'havia avançat durant el darrer any. Això suposaria un canvi de relat de l'equip de govern, que ja no en tindrà prou dient que la institució té límits per explicar una rebaixa d'ambicions.

4. Collboni està imputat. La de l'imputat -ara "investigat" - és una figura processal pensada precisament per protegir la persona imputada. Però en els últims anys, amb l'esclat generalitzat de casos de corrupció política, amb freqüència els partits han reclamat la dimissió dels imputats i la seva no inclusió en llistes. Hi ha una bona raó darrere d'això: en un judici, un té dret a no declarar contra si mateix, és a dir, pot mentir, al contrari que un testimoni. I aquesta facultat, la de mentir, és poc compatible amb la de tenir un càrrec polític.

Aquest és el cas de Collboni, imputat per tràfic d'influències en una de les múltiples peces del cas Mercuri. El PSC i el seu entorn, i també alguns juristes coneixedors del cas, consideren que hi ha moltes probabilitats que Collboni acabi deixant d'estar imputat. Malgrat això encara que així fos, col·locar a un imputat com a número tres de l'Ajuntament crea un precedent perillosíssim per a l'administració Colau, en rebaixar dràsticament la barrera de la permissivitat respecte a la corrupció.

Després que un imputat hagi entrat al govern a un dels més alts llocs, Colau no podrà reclamar la dimissió a cap altra persona davant d'una imputació, i només li valdran condemnes per fer-la fora sense caure en el greuge comparatiu. Barcelona en Comú hauria d'haver reclamat que Collboni s'apartés o no subscriure aquest pacte fins que la seva situació processal canviés.

5. El nucli de Colau queda minoritzat en un govern tradicional PSC-ICV. Amb la lectura del document del preacord, una de les coses que més criden l'atenció és la reducció del pes del nucli de Colau en l'organigrama de l'Ajuntament, en benefici d'ICV, que gairebé no perd res. De fet, totes les àrees importants per sota de la primera tinència de Pisarello queden en mans de PSC i ICV, és a dir, en mans de qui han estat durant 32 anys dels últims 37 anys. Mentrestant, el factor de revulsiu "ciutadanista" que representa l'antiga plataforma de Guanyem queda relegat a ser la nova justificació d'un govern de tota la vida.

Si abans deia que el tros més sucós era el del PSC, sembla també que tota la palla s'ha quedat al terç de Guanyem. És cert, i no poc important, que Pisarello manté el control de l'aixeta dels diners i algunes àrees claus de la gestió, de la mà d'Eloi Badia. Però també ho és que la resta d'àrees dels seus tenen més a veure amb la imatge del projecte polític que amb la sala de màquines. I a més, els de Colau són els que tenen més "marrons", com la Guàrdia Urbana –que, de manera temerària, segueix penjant directament de Colau- o els districtes més complicats.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arturo Puente
Comptem-ho per anys. Vaig néixer fa 27 a la frontera, la de Bascònia amb les terres castellanes, que en té mil. 23 anys després vaig arribar a Barcelona. Formo part de la Fundació Periodisme Plural des d'en fa dos, col·laboro amb eldiario.es, Gara, Diagonal i un altre seguit de projectes que no em paguen prou perquè posi aquí el seu nom. Aquí m'han demanat que escrigui la meva opinió, que suposo que és com el que faig a Twitter (@apuente) però una mica més llarg i sense fotos de gatets.
11/02/2018

L'independentisme després de la DUI

21/01/2018

La tarifació social de l'escola bressol val una legislatura

07/01/2018

L'anti-sobiranisme no és cap suflé

24/12/2017

Un nou independentisme urbà

10/12/2017

Carreró belga per a la justícia espanyola

26/11/2017

La nova asimetria inflexible d'Espanya

12/11/2017

El primer error de càlcul d'Iceta

29/10/2017

21 de desembre: eleccions legítimes

15/10/2017

Mentides pietoses sobre l'etapa que ve

01/10/2017

Violència contra Catalunya

Participació