Els límits de la traducció

«Investigadors de centres de recerca de Barcelona han donat resposta a una qüestió que feia dècades intrigava a la comunitat científica»

| 07/05/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 07/05/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’orquestra del nostre organisme fa servir diversos llenguatges, com si els diferents grups d’intèrprets parlessin idiomes diferents. D’una banda, les instruccions per a fer els organismes estan escrites en el llenguatge genètic. D’una altra, la informació per a executar les ordres, en el de les proteïnes. Això vol dir que cal un diccionari que relacioni els dos llenguatges i un intèrpret que faci la traducció. Ara s’ha trobat la raó per la qual aquest diccionari no tradueix més paraules: perquè el traductor no en distingeix més. Com és això? Anem a pams.

El color dels nostres ulls, el to de la nostra pell, bona part del nostre metabolisme i tantíssima altra informació està escrita en els gens. Podríem dir que els gens són "frases" escrites en "paraules" de tres "lletres", i que les lletres són preses d’un alfabet que, en total, té quatre "lletres" diferents (ACGT). Totes aquestes "frases" (gens) són arxivades dins les nostres cèl·lules en una enorme molècula molt efectiva per a l’emmagatzematge.

Els nostres músculs que s’estiren i s’arronsen, les instruccions nervioses, endocrines, reguladores i tantíssimes altres funcions tenen lloc perquè intervenen les molècules "executives". Són les proteïnes; molt més versàtils, lleugeres i diverses que les que emmagatzemen la informació. Podríem comparar el llenguatge de les proteïnes a "frases" en japonès, on els "ideogrames" serien els aminoàcids.

Tots els éssers vius compartim el mateix diccionari i intèrpret que tradueix la informació genètica (les "frases" escrites en "paraules" de tres "lletres") en proteïnes (el llenguatge dels "ideogrames"). El diccionari és el codi genètic i l’intèrpret, l’ARN (l‘àcid ribonucleic). Segons la «paraula» de tres «lletres» que llegeix l’intèrpret (ARN de transferència) col·loca un aminoàcid (ideograma) o un altre. I així, aminoàcid a aminoàcid, es farà una proteïna o una altra, seguint un mecanisme de traducció establert fa uns tres mil milions d’anys.

Ara bé, el nombre d’"ideogrames"» que trobem al diccionari és només de vint. I això és estrany, perquè n’hi podria haver fins a seixanta-quatre: amb un alfabet de quatre lletres diferents podríem formar seixanta-quatre paraules de tres lletres [ja que en cada un dels espais per a lletra podríem posar-ne cada una de les quatre, i quatre al cub (4x4x4) és 64]. Aleshores, perquè només codifica per vint aminoàcids si en realitat en fem servir més? Aquesta pregunta se la feien els biòlegs moleculars fa molt de temps i la resposta l’han trobada els investigadors a Barcelona.

La limitació ve donada per l’espai on té lloc la traducció. Aquest espai imposa que el traductor, la molècula d’ARN de transferència, tingui forma d’escaire (d’"ela"). I aquesta forma accepta molt poc marge de variació. Com en cas dels ideogrames, que només poden tenir un número determinat de formes diferents. Si hi hagués més variació, la diferència seria escassa i el traductor podria no reconèixer-la. Es generaria confusió, cosa que provocaria errors en la fidelitat de la traducció. I els errors en segons quines molècules, imaginem-nos les de la respiració, per exemple, serien catastròfics, farien individus inviables, sense futur.

Ens aniria molt bé que els ARN de transferència poguessin codificar per més de vint aminoàcids, ja que, en realitat, en necessitem més. [Val a dir que els vint aminoàcids que es descodifiquen pel codi genètic són els més comuns a les proteïnes.] Aquests altres aminoàcids els hem d’aconseguir per vies bioquímiques més complexes, no són desxifrats del codi. Però aquesta ja és tota una altra història.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Agraïment
Marisa Andreu, 07/05/2016 a les 22:46
+7
-0
Primer de tot: un gran agraïment a tots els científics que amb la seva feina silenciosa, ens regalen respostes interessantíssimes sobre les grans preguntes de l’ humanitat.

I gràcies, especialment a la Cristina Junyent per la seva explicació descrita amb simbolismes que la fan mes agradable i clarificadora.
Gràcies!
Anònim, 08/05/2016 a les 14:37
+1
-0
Molt ben explicat. I molt ben trobada la solució al problema, no cal dir.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
Neus Munté, en un moment de l'entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
La candidata del PDECat a les primàries de Barcelona assenyala que la fórmula podria passar per un candidat independent si suposa un "plus", però recela de la proposta de Jordi Graupera | Admet que JxCat i el partit "no estan d'acord amb tot", però indica que caldrà avançar cap a un escenari de col·laboració estable
01/01/1970
El ministeri d'Exteriors celebra que cap govern reconegués la República catalana, però admet que ara l'objectiu és aconseguir evitar els suports al sobiranisme de mitjans de comunicació
01/01/1970
Cita el secretari de Presidència de la Generalitat Joaquim Nin i al director de Comunicació de la Generalitat Jaume Clotet pel dia 2 de maig
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos