Els límits de la traducció

«Investigadors de centres de recerca de Barcelona han donat resposta a una qüestió que feia dècades intrigava a la comunitat científica»

| 07/05/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 07/05/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’orquestra del nostre organisme fa servir diversos llenguatges, com si els diferents grups d’intèrprets parlessin idiomes diferents. D’una banda, les instruccions per a fer els organismes estan escrites en el llenguatge genètic. D’una altra, la informació per a executar les ordres, en el de les proteïnes. Això vol dir que cal un diccionari que relacioni els dos llenguatges i un intèrpret que faci la traducció. Ara s’ha trobat la raó per la qual aquest diccionari no tradueix més paraules: perquè el traductor no en distingeix més. Com és això? Anem a pams.

El color dels nostres ulls, el to de la nostra pell, bona part del nostre metabolisme i tantíssima altra informació està escrita en els gens. Podríem dir que els gens són "frases" escrites en "paraules" de tres "lletres", i que les lletres són preses d’un alfabet que, en total, té quatre "lletres" diferents (ACGT). Totes aquestes "frases" (gens) són arxivades dins les nostres cèl·lules en una enorme molècula molt efectiva per a l’emmagatzematge.
Els nostres músculs que s’estiren i s’arronsen, les instruccions nervioses, endocrines, reguladores i tantíssimes altres funcions tenen lloc perquè intervenen les molècules "executives". Són les proteïnes; molt més versàtils, lleugeres i diverses que les que emmagatzemen la informació. Podríem comparar el llenguatge de les proteïnes a "frases" en japonès, on els "ideogrames" serien els aminoàcids.

Tots els éssers vius compartim el mateix diccionari i intèrpret que tradueix la informació genètica (les "frases" escrites en "paraules" de tres "lletres") en proteïnes (el llenguatge dels "ideogrames"). El diccionari és el codi genètic i l’intèrpret, l’ARN (l‘àcid ribonucleic). Segons la «paraula» de tres «lletres» que llegeix l’intèrpret (ARN de transferència) col·loca un aminoàcid (ideograma) o un altre. I així, aminoàcid a aminoàcid, es farà una proteïna o una altra, seguint un mecanisme de traducció establert fa uns tres mil milions d’anys.

Ara bé, el nombre d’"ideogrames"» que trobem al diccionari és només de vint. I això és estrany, perquè n’hi podria haver fins a seixanta-quatre: amb un alfabet de quatre lletres diferents podríem formar seixanta-quatre paraules de tres lletres [ja que en cada un dels espais per a lletra podríem posar-ne cada una de les quatre, i quatre al cub (4x4x4) és 64]. Aleshores, perquè només codifica per vint aminoàcids si en realitat en fem servir més? Aquesta pregunta se la feien els biòlegs moleculars fa molt de temps i la resposta l’han trobada els investigadors a Barcelona.

La limitació ve donada per l’espai on té lloc la traducció. Aquest espai imposa que el traductor, la molècula d’ARN de transferència, tingui forma d’escaire (d’"ela"). I aquesta forma accepta molt poc marge de variació. Com en cas dels ideogrames, que només poden tenir un número determinat de formes diferents. Si hi hagués més variació, la diferència seria escassa i el traductor podria no reconèixer-la. Es generaria confusió, cosa que provocaria errors en la fidelitat de la traducció. I els errors en segons quines molècules, imaginem-nos les de la respiració, per exemple, serien catastròfics, farien individus inviables, sense futur.

Ens aniria molt bé que els ARN de transferència poguessin codificar per més de vint aminoàcids, ja que, en realitat, en necessitem més. [Val a dir que els vint aminoàcids que es descodifiquen pel codi genètic són els més comuns a les proteïnes.] Aquests altres aminoàcids els hem d’aconseguir per vies bioquímiques més complexes, no són desxifrats del codi. Però aquesta ja és tota una altra història.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Agraïment
Marisa Andreu, 07/05/2016 a les 22:46
+7
-0
Primer de tot: un gran agraïment a tots els científics que amb la seva feina silenciosa, ens regalen respostes interessantíssimes sobre les grans preguntes de l’ humanitat.

I gràcies, especialment a la Cristina Junyent per la seva explicació descrita amb simbolismes que la fan mes agradable i clarificadora.
Gràcies!
Anònim, 08/05/2016 a les 14:37
+1
-0
Molt ben explicat. I molt ben trobada la solució al problema, no cal dir.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez