Per què calen mestres si amb la xarxa els nens ho saben tot?

Ja estan d´acord el de la CUP que han fet plegar par del escamot de la guardia urbana de BCN, que no més fan que posar denuncies als mossos d´esquadra... i altres, no se pas quan hi haigui ejercit independentista, al veure tomada BCN per terra mar i aire el que faran els de la CUP, ah i ja podeu començar a pujar impostos a tort i a dret, que els comtes no surten per mantindre un ejercit independentista, ah i s´ha de reflexsar a la constitució independentista que volen presentar i votar-la, cosa que ja veurem si com heu dit el catala es l´unic idioma, que passara amb els vots dels castellanoparlans, ja que de moment cap al viatge a Itaca no hi ha ni caball ni ruc ni ase i fins hi tot ni rodes per tirar-ho, ara que molts independentiste tenen coloms al cap, per demanar que no quedi, jo vull una estació de tren al meu poble que tot ens hem de desplaçar amb cotxe, mentres que hi ha pobles que tenen port i aeroport, no sigui que els hi agafi la feixuga perl mitg

Catalunya independent,.. d'aquí x anys l'UE entra més en crisi, d'identitat, de poder real, països que se'n surten, es desmembra, parcial o totalment? Quantes mil·lèsimes de segon tardaríem a rebre l'amistosa visita dels mai prou venerats veïns? Qui ens defensarà?: L'OTAN?, França?,...? No em tingut prou amb més de 500 anys de violència, i assimilació forçada?. No n'aprendrem mai de la nostra història? Si Suïssa és la resposta: exercit format pels ciutadans, entrenats en períodes curts per tenir un sistema que els fa capaços de donar resposta, immediata, (part professional), i en qüestió de molt poques hores tenir l'exercit-milícia popular en posicions tàctiques i executant l'estratègia de contenció i rebuig. Ah, i no ho van inventar ells,... algú recorda que eren els sometents, la coronela a Barcelona,.. el Via fora

1) La violència i la força bruta han resolt la majoria de conflictes dels "homo sàpiens" al llarg de l'història, només cal mirar el TN Vespre de qualsevol dia. Llevat de la 1ªGuerra Mundial, mai no s'ha guanyat un conflicte amb estrategies defensives, cal anar a l'atac si vols guanyar. 2) La millor manera de resoldre els conflictes es amb negociaciació, surt mes barat en vides humanes i diners que una guerra, però no podem anar amb un lliri a la mà pel mon i esperar que els altres siguin tan purs de cor com un infant. Els romans ho tenien clar: si vols pau prepara't per la guerra. 3) Els països de la NATO i la UE no ens reconeixeran si no assumim les nostres responsabilitats. Si l'estat espanyol en el seu conjunt (inclosa Catalunya) aporta 10 a la defensa de la NATO, la suma d'Espanya i una Catalunya independent hauria de sumar 10 (8 i 2 per exemple). 4) Hi ha dos models de política de defensa: A) Exercit reduit totalment profesional integrat en una aliança supranacional (NATO). Es el model de la majoria de països europeus. B) Exercit gran, de lleves obligatories a la majoria d'edat, amb un servei obligatori d'entre 12 i 24 mesos per la tropa i marinería, els oficials i sots-oficials profesionals, mes una estada a la reserva fins els 40 anys, aquesta reserva o somatent s'ha de poder mobilitzar en 48 hores. Es el model de la Confederació Helvetica (Suïssa) i Israel, dos països amb una historia i política exterior ben diferents. En el cas d'Israel, les lleves obligatories també afecten les dones, no només els varons. 5) L'independencia ha de ser a les verdes i les madures. 6) Els catalans tenim aversió a les forces armades perque les que haurien d'haver sigut les nostres (les d'Espanya), molts cops han actuat com forces d'ocupació de Castella, l'ultim episodi va durar de 1936 a 1978. De fet tota l'administració de l'estat espanyol actua com l'administració de Castella, no pas de totes les nacions d'Espanya, però aixó no es motiu per no independitzar-nos, oi?

Panamà, Costa Rica i Haití van suprimir pomposament llurs exèrcits Van fer trampa per quedar bé amb les oenegés progressistes i pacifistes. Sí, trampa. Van fer un canvi de nom, d'uniforme. L'exèrcit respectiu va passar a formar part de la policia, amb armament i tot; amb oficialitat i tot. Van canviar el color caqui de l'uniforme castrense pel blau clar policial. Tot un canvi d'imatge per guardar les formes, per quedar bé.

És un debat fals presidit per dos subterfugis i paranys: la logomàquia i la semàntica. En acabat hem de sentir bajanades com aquesta: “El nom no fa la cosa”. I tant que la fa! Si més no deixa clares les intencions amagades, dissimulades. Tant el Japó com Israel, del seu exèrcit en diuen “forces de defensa”. Són víctimes de la correcció política benpensant, enemics de dir les coses pel seu nom. La claredat sempre ha estat una virtut cardinal, oi? Miquel Soler té més raó que un sant . Tot amb tot, la raó cal expressar-la nítidament, sense exabrutes, documentadament, acadèmicament si molt convé. L'agressivitat gratuïta treu força al raonament més impecable i irrevocable. Se't felicita, Miquel Soler.

Una mentalitat pacifista que Espanya s’afanya a alimentar dia sí dia també. Avui dia, un polític la representa fil per randa, punt per punt: l’Arcadi Oliveres Boadella, cap de Procés Constituent el qual volia aliar-se amb Podemos i Pablo Iglesias no li ha deixat. Oliveres té un ideari tan surrealista que esparvera. Creu que la Catalunya independent encara haurà de pagar molt més que ara pel desenvolupament del tercer món i també pel d’Espanya. Àdhuc l'esquifida Malta en té, d'exèrcit. Negar-se a tenir exèrcit propi és la negació tàcita, implícita, hipòcrita i sibil·lina a la independència de Catalunya.

Ara podem encentar el de Suècia.

Crec, és la meva opinió, que cal cenyir-se al tema proposat per l'articulista Josep Sort: voldria una Catalunya independent tenir un exèrcit, caldria tenir-lo, podria tenir-lo, li deixarien tenir-lo? Més que detalls tècnics importa el parer de la gent.

I si el poble català no volgués tenir exèrcit, com dona la impressió que és la opinió majoritària?

En Miquel Soler no ha d'encabritar-se tant ni insultar a un que pel que diu al seu article, d'experiències viscudes, suposem que ho va veure i viure així. Que el tractin de mentider ja fa pensar que la veracitat del que l'insulta no deu ser del cent per cent i lo de curt doncs igual o més. I deixem lo de "fer-se la pixa un lio" frase que per si sola retrata al qui la diu. En Miquel Soler, si és el seu nom, demostra poca educació i menys modos posant-se així. Quant un s'enfurisma és perquè nota que no té la raó o que no en té tanta com creia, perquè sinó per a què? Dit això, tots dos tenen raó. Pel que veig un parla de la Suïssa d'abans i del que se sabia en cercles ciutadans no especialitzats, cosa que te força valor perquè les impressions també compten i són importants, ja els clàssics deien que no sols s'ha de ser sinó aparentar-ho. És veritat i una realitat incontestable, que cap mal humor ni cap desqualificació gratuïta poden canviar, que durant molts anys es va posar a Suïssa com a exemple de pais pacífic i pacifista de veritat. El Miquel no es deu haver mirat els molts exemples que deia aquest o un altre comentari, per la qual cosa val la pena repetir-lo aquí: Conferències de Pau a Ginebra, Convencions de Ginebra, Creu Roja, Moviment Olímpic - que el baró de Coubertin mateix veia com una alternativa a les guerres, moltes d'elles ben poca-soltes per cert, i pensava que es respectaria per tothom la pau olímpica - les iniciatives de pau, les missions diplomàtiques, les mediacions. També es cita Suècia: cap a l'any 1967 van plantejar-se seriosament la resistència no-armada i no-violenta a una possible invasió, cosa que es va arribar a discutir, encara que quedés en no-res. Suposo que es pot trobar en les hemeroteques o bé a Internet. L'altre, que deu ser una persona jove, de tot això no en sap res i parla de la Suïssa que l'any 1997 va signar una associació amb l'OTAN i l'any 2002 va entrar a l'ONU. Com que el 2001 hi va haver el gran sotrac dels atemptats de l'11 de setembre, moltes coses han canviat en el món i les generacions joves desconeixen èpoques més felices que l'actual, amb tantes guerres i tant terrorisme, amb tanta conflictivitat i violència. Per que es faci una idea: no ho he vist, però gent més gran sí, als anys 1950s, o sinó poc abans, encara en molts casos es podia entrar als avions a acomiadar-se d'algun passatger o almenys fins a la pista, que era oberta, o a la mateixa porta, cosa que ara ens sembla inverossímil, increïble. Però això no autoritza a pensar que sempre ha sigut com ara ni a insultar dient-li "mentider" a qui ho cita. No som els primers, ni els únics i esperem que no siguem els últims en viure en un món determinat, amb les seves peculiaritats. En Miquel Soler, que ha escrit molts comentaris sobre el tema, cita tota l'estona fons especialitzades, l'ambaixada i tot això, que està molt bé. Segur que té la raó ara. Però en lloc de ser tan prepotent valdria més que fos més comprensiu i repassés més els arguments dels altres, mirant d'entendre'ls. Quan una persona diu coses assenyades junt amb altres afirmacions que el sorprenen tant que sembla que el treuen de les seves caselles, valdria més mirar si és veritat i com pot ser, que potser aprendrem alguna cosa nova que no sabiem i no ens quedarem en el que ja no sabem. Fins i tot si al final descobrim que era errònia, però no sense examinar-ho i pensar-ho abans bé i a fons, no sense voler-ne saber res com sembla que fa. Perquè podem tenir molta informació , acurada, exhaustiva, amb tota mena d'informes, sobre el president Obama, posem per cas a títol d'exemple, però sempre pot ser útil saber ni que sigui de passada el parer d'algú que l'ha vist personalment i li ha donat la mà, una impressió personal i directa té la seva importància. I l'experiència és un grau. Per acabar: el mateix Obama que ha sortit per casualitat n'és un exemple de tot el dit. Un pot dir que és Premi Nobel de la Pau i l'altre pot dir que és un militarista acreditat i comprovat. I tots dos tenen raó. No val a dir "ni Premi Nobel de la Pau ni nassos, mentider, que no en saps res de la seva política". Val més mantenir el diàleg en els termes intel·lectuals, que són la manera intel·ligent d'enfocar els assumptes. Per tant, fem-ho així.

Jo estic començant a al·lucinar amb tu. Una de dos: o ets més curt que una sabata vella o ets un descarat mentider. Dius que hi has estat i que tens molta relació i bla, bla, bla i tot seguit soltes un "no hi havia servei militar" més fals que un duro sevillà i et quedes tant ample. Això sí, després t'en fas "la picha un lio" i dfius que sí que fein la mili però que en realitat no i ja no saps com sortir-te'n de l'embolic en que t'has ficat. Per més que intentis aplicar el principi goebbelià de que "una mentida repetida mil vegades es converteix en realitat" ni te'n surts ni te'n sortiràs. Suïssa té exèrcit i el té des de fa segles. A més és un servei militar obligatori i els ciutadans són reservistes durant molts anys i conserven l'uniforme i la seva arma individual a casa. Per no perdre més el temps et passo uns enllaços oficials del govern suís, a veure si t'enteres d'una vegada. http://www.embajadadesuiza.org/pages/politica/fuerzas-armadas.php#.VyvObnp269w http://www.vtg.admin.ch/internet/vtg/fr/home/militaerdienst.html http://www.vtg.admin.ch/internet/vtg/fr/home.html Per cert, jo sí que he estat a Suïssa (dubto molt que tu hi hagis estat, malgrat el que afirmes), però a/ jo vaig pel Món amb els ulls oberts, b/ jo m'informo abans d'opinar sobre un tema, c/ jo no menteixo. Tot el contrari que tu. És clar que jo signo amb el meu nom i tu amb un còmode "Anònim" per a no donar la cara.

No barregis naps amb cols. Pensar que un país crea un exèrcit per a declarar la guerra als seus veïns és com pensar que crear un cos de bombers és per a provocar incendis, o que crear un cos policial és per a provocar delictes. Els estats independents han d'assumir una funció que és la defensa. Essencialment consisteix en defensar la independència del país, la seva integritat territorial, el seu sistema polític, el seu territori, el seu espai aeri, les aigües territorials... d'agressions armades a gran escala. I aquesta funció s'exerceix amb cossos armats de caràcter militar. És a dir: amb exèrcits.

Algú em pot dir si la UE i l'OTAN acceptaran tenir un forat de seguretat al Mediterrani occidental? Doncs això. No és que calgui exèrcit o no; és que no tenim alternativa.

Pel que veig dels comentaris, hi ha països que diuen no tenir exèrcit, quan en tenen, com Japó, insisteixen, però això deu voler dir que probablement també hi ha països que diuen tenir exèrcit, quan no en tenen, no el tenen operatiu o el tenen simbòlic o són països molt petits, o no l'han usat mai en cap guerra. Per exemple Suècia més encara que Suïssa. Tot i que Suïssa ha tingut pau exterior des del final de les guerres napoleòniques el 1815 quan el Congrés de Viena va dictaminar que seria neutral a perpetuïtat, si no estic mal informat va tenir una petita guerra civil interna, molt lleu i breu, el 1847, poc abans de que el 1848 adoptés ja definitivament la seva manera de fer actual. Bé, la ciutat suïssa de Schaffhausen va ser bombardejada pels nord-americans el 1944 o 1945, uns diuen que per error i altres que com advertència per tal que no donés refugi als nazis, però Suïssa es va limitar a protestar diplomàticament (d'altra banda, què podria haver fet, malgrat el seu exèrcit?) i a tancar totes les seves fronteres. En canvi Suècia, que té un exèrcit convencional i força potent no ha participat mai en cap guerra exterior ni interior des de 1814, després de l'arribada al tron, escollit com a rei, d'un francès, occità per més senyes, que havia estat general de Napoleó, el conegut Jean Baptiste Bernadotte, iniciador de la dinastia sueca actual, que va impulsar una política d'estricta neutralitat, pau i no intervenció militar. Tant és així que quan Noruega es va separar de Suècia el 1905 ho va poder fer d'una manera lliure, pacífica i quasi amistosa. Tant Suècia com Suïssa han restat neutrals en les dues guerres mundials i no han participat en cap altre conflicte: el seu principi és resoldre els problemes de forma diplomàtica i pacífica, estant a bones amb tots els països el món (mentre es deixin, és clar), amb les dues parts d'un conflicte bèl·lic, etc. Amb figures els suecs com Alfred Nobel, Raoul Wallenberg, Folke Bernadotte, Dag Hammarskjold... alguns dels quals van arribar a ser màrtirs per la pau. Els qui destaquen tant que Suïssa té exèrcit, que no s'oblidin que el té (o el tenia, segons alguns comentaristes) per no usar-lo i que ha destacat en tota mena d'iniciatives de pau com la Creu Roja, la convenció de Ginebra, els Jocs Olímpics, moltes conferències de pau i fins va ser seu de la Societat de Nacions entre 1920 i 1946 i ha tingut i encara avui té oficines de l'ONU tot i no ser-ne membre fins fa molt poc. Com Suècia amb els Premis Nobel, entre ells el de la Pau un dels més importants, i amb molta activitat diplomàtica, missions de pau, acollida i refugi de fugitius, intercanvi de presoners i moltes mediacions exteriors. Perquè no podriem mirar d'emirallar-nos en Suècia i Suïssa?.

Deu haver canviat o han canviat les paraules com tot últimament. He estat a Suïssa diverses vegades des de fa més de 40 anys i conec bé el que feien aleshores: no hi havia servei militar, els joves suïssos feien un petit entrenament al principi i després una trobada d'unes setmanes o uns dies cada any per fer una revisió i uns petits exercicis, amb les armes a casa la resta de l'any. Com el sometent català o, exagerant, com els caçadors. Tots els homes adults eren armats, però la diferència no era tanta amb la situació actual dels Estats Units, tot i que institucionalitzada. Potser ha canviat, però igual com un comentari diu que el Japó no té exèrcit, però té unes forces d'autodefensa. No el té oficialment, diu. Igual Suïssa té la neutralitat perpètua des de 1815. Aquests que tan ràpid afirmen que un altre no en sap res, que em diguin quantes vegades han estat a Suïssa i per quan temps i ho comparem; a part que hi vaig tenir un parent treballant allà molts anys, tinc un amic ja gran que hi ha residit bona part de la seva vida i altres coneixences. Al meu temps, quan vaig fer una mili força llarga, soliem dir quina sort tenen a Suïssa, que no l'han de fer. Perquè llavors la feien molt curta i simbòlica i tenies moltes oportunitats per escaparse de fer-ho tots aquells que no era el seu, s'ho plantejaven com un servei popular, igual que si fos un cos popular de bombers, vigilants o guàrdies. Els professionals, que si n'hi havia, eren molt pocs i ben entrenats i pagats, sobretot per a fer d'experts i instructors. Amb la possibilitat no tan remota per nosaltres d'haver d'anar a una guerra (Ifni, Sàhara...) mentre els suïssos sabien que no. Però els temes veritablement important són uns altres que no aquest detall anecdòtic. Un exèrcit per a què? Quina possible guerra, quins invasors i des d'on? Amb quin armament, modern i a l'última, caríssim? Entrarem en la producció i tràfic d'armes i mines, tan lucrativa? No hi haurà de nou perill de cops d'Estat? Té sentit tenir exèrcit un país petit com Catalunya? Perquè no podem ser com Andorra? No s'acabaran mai al món les guerres malgrat que l'armament nuclear i altres armes de destrucció massiva les haurien d'haver fet pràcticament impossibles des de 1945? És bo plantejar-s'ho.

"Suïssa no té exèrcit i viu en la nostra mateixa regió del món i època." A veure, com t'ho puc explicar per a que ho entenguis. Resulta que Suïssa no només SÍ que té exèrcit sino que, a més, és un dels més grans d'Europa. Té servei militar obligatori i, en acabar, els ciutadans passen a la reserva activa durant molts anys. Guarden l'uniforme i l'arma individual a casa seva i cada any fan exercicis i maniobres. Què tal si abans de dir bajanades us informessiu una mica?

Quan no es té ni idea d'un tema no es pot opinar. Aquest és el teu cas. Per exemple, l'OTAN és una aliança militar. Els seus membres posen els seus exèrcits a disposició de dita aliança. Sense exèrcit propi no es pot ser membre. La seva força ve de la suma dels exèrcits dels països membres. Et contradius a tu mateix al posar-ho com a exemple. I el súmmun del ridícul és això de "Val més un perfil baix, cossos policials, duaners i com a molt d'autodefensa. Potser que ens fixessim en el cas de Suïssa." on demostres no tenir n.p.i. de res. Suïssa té un dels exèrcits més grans d'Europa! Respecte a Islàndia, informa't una mica. Té un servei de defensa antiaèria, un servei de guardacostes (armats militarment, no són patrulleres policials) i un cos terrestre (ICRU), que participa no només en maniobres de l'OTAN sinó en "missions de pau", per exemple a l'Afganistan. Podries posar l'exemple del Japó, que oficialment no té exèrcit (té les Forces d'Autodefensa del Japó). Riuriem una estona més!

Fuerzas armadas de Suiza Las Fuerzas Armadas Suizas se componen del ejército y la Fuerza Aérea Suiza. Como Suiza es un país sin salida al mar, no cuenta con una marina de guerra, pero en los lagos limítrofes el ejército hace uso de botes armados. La peculiaridad del Ejército Suizo es el sistema de milicia. Los soldados profesionales constituyen sólo el 5% del personal militar. El resto son ciudadanos alistados de entre 20 y 34 años. Los ciudadanos suizos tienen prohibido servir en tropas extranjeras, con la excepción de la Guardia Suiza en el Vaticano. La estructura de la milicia suiza estipula que los soldados deben mantener en casa su propio equipo, incluyendo la famosa navaja del ejército suizo y sus armas personales. Algunas organizaciones y partidos políticos encuentran esta práctica como controvertida y peligrosa. A la edad de 19 años, el servicio militar es obligatorio para todos los ciudadanos varones; las mujeres pueden servir voluntariamente Cerca de las dos terceras partes de los jóvenes suizos son declarados aptos para el servicio; mientras que los descartados deben pagar un impuesto especial en su lugar. Anualmente, cerca de 20.000 personas son entrenadas para el combate en un curso de 18 a 21 semanas. La reforma "Ejército XXI" fue adoptada por voto popular en 2009, y reemplazó al antiguo modelo "Ejército 95", reduciendo el número de efectivos de 400.000 a 200.000. De éstos, 120.000 son soldados activos y 80.000 reservistas. http://www.embajadadesuiza.org/pages/politica/fuerzas-armadas.php#.VyosdOTsG48

del seu cap. Per això no necessitem ni més pàtria, ni més exèrcit ni més paranoicos. Salut.

Com el voldriem aquest exèrcit i per a què? Amb drons, avions invisibles al radar, míssils intel·ligents, robots autònoms, armes d'última generació? Doncs preparem la cartera ben plena i preparem-nos per a problemes diplomàtics, polítics, econòmics i potser militars. O amb reclutes i fusells? Volem tornar al servei militar obligatori? D'altra banda, que volem entrar en la importació i exportació d'armes i mines, que diuen que és un gran negoci? Per combatre el terrorisme com diuen alguns comentaris les forces policials especialitzades són més útils que l'exèrcit convencional a no ser que volguem combatre'ls en les seves bases d'origen. Que volem enviar efectius catalans a lluitar a l'estranger, al Pròxim Orient i altres focus? El que sí que es podria fer, potser, és recuperar el tradicional somatent, suprimit l'any 1978.

Suïssa no té exèrcit i viu en la nostra mateixa regió del món i època. I no li va gens malament.

Islàndia tot i no tenir exèrcit va sostenir i guanyar un parell o tres de "guerres del bacallà" amb el Regne Unit, per la progressiva ampliació de les seves aigües territorials, que afectaven les tradicionals zones de pesca britànica. La més important, amb incidents greus, va ser cap el 1972 i Islàndia va imposar les seves tesis. Sense exèrcit, només amb guardacostes duaneres, és a dir policia. Que aquesta sí que és i seguirà essent necessària. No sols existeixen armes nuclears, també n'hi ha de químiques, radioactives, bacteriològiques i biològiques, les anomenades armes de destrucció massiva. Que és que també n'hauríem de tenir, per si de cas? Oi que no? Avui dia un país es defensa principalment amb la diplomàcia i amb les aliances, com l'OTAN. Quan hi ha superpoders al món, Estats Units, Rússia, Xina, la Unió Europea, Índia...un exèrcit nacional no té res a fer si el deixen sol. Més aviat és el voler crèixer en poder militar el que crea problemes, com ara mateix els hi passa a Corea del Nord i a l'Iran. Val més un perfil baix, cossos policials, duaners i com a molt d'autodefensa. Potser que ens fixessim en el cas de Suïssa.

Pel món del futur, com el volem: amb exèrcits i guerres o sense exèrcits ni guerres? Quin és l'ideal? A mi m'agrada el que va fer el nostre compatriota Figueres Ferrer a Costa Rica. Com els Batlle a Uruguai, que no van suprimir l'exèrcit però van crear una societat molt pacífica en una regió del món que havia vist no molt temps enrera guerres tan terribles com la de la Triple Aliança del Paraguai, on va morir el 90 % de la població masculina paraguaiana. Costa Rica no ha restablert l'exèrcit, malgrat la inestabilitat de la regió, i n'estan molt orgullosos. Se'ls hi ha dit la Suïssa d'Amèrica igual que a l'Uruguai. La seva situació és millor que la dels seus veïns a la zona i que la de la majoria dels països d'Amèrica. Panamà que se sàpiga no va abolir l'exèrcit per un imperatiu dels Estats Units, que no ha obligat a fer a cap país (ni a l'Iraq, tot i que va llicenciar l'exèrcit de Saddam, de seguida en van fer un altre) i que segurament ni tan sols els interessa. Va ser perquè al mateix Panamà van quedar tan desenganyats de la inoperància d'un exèrcit, el seu, davant la invasió americana del 1989 que van decidir que era inservible i que no havien de gastar molts diners en mantenir-lo. Si un pais gran decideix envair-ne un de petit, l'exèrcit d'aquest no fa cap paper més que el testimonial, per tant la independència i soberania d'un país no es qüestió de que tingui exèrcit sinó del joc d'aliances mundial. Un que sí que sembla que va ser induït a fer-ho va ser Haiti, més motiu encara: si un dels grans et diu que et desarmis, ho has de fer. A més, se'ns ha oblidat que existeix l'armament nuclear, les bombes atòmiques, d'hidrogen i de neutrons i que les posseeixen Estats Units, Rússia, Gran Bretanya, França, Xina, la Índia, Pakistan, Corea del Nord i segurament Israel? Què pot fer un exèrcit convencional contra això? O és que també hauríem de tenir armament nuclear malgrat el Tractat de No Proliferació?

3500 efectius d'elit com a força de xoc. I les instal.lacions adequades pel seu entrenament i aquerterament. Armes automàtiques M4 i Glock, Anticarros Javelin i missils terra-aire Stinger. Carros de combat Ahbrams M1 (40 unitats) Unitats d'aerotransport V22 Osprey (20 unitats). Vehicles blindats de transport (180 unitats pel transport de tropes). 2 fragates (una a Barcelona i una a Tarragona). Unitats antiaèries estratègicament situades.

Molt d'acord, Josep, cal ser responsable i no defugir o traspassar els nostres deures a d'altres, que bé s'ho cobrarien d'altres maneres. Això que no tindrem exèrcit en una Catalunya independent està al nivell de ximpleria, o espanyolisme encobert perque no té altra explicació, de demanar l'abstenció dels independentistes perque així el món veurà l'índex d'abstenció!!!

decía el niño en la película. Je, je. Este hombre ve enemigos por todos lados, incluso habla de paranoia (la de los demás, no la suya). Sin duda, de todos los "opinadores" que pululan por este panfleto este es mi favorito. No te preocupes José Sort, nuestro ejército te protegerá de todos los peligros y no olvides que formamos parte de la OTAN y un puñado de organismos más. En España estas a salvo.

En definitiva: no hi ha països sense exèrcit llevat d'una dotzena de microestats... que no en tenen perquè no el poden mantenir.

Oficialment el Japó no té exèrcit, però els pacifistes sempre "s'obliden" de posar-ho com a exemple. Potser perquè les Forces d'Autodefensa Japoneses tenen tot el que té un exèrcit excepte el nom: regiments, brigades, divisions, tancs, blindats, artilleria , helicòpters armats, avions de transport, caçabombarders, fragates, destructors, portaavions, submarins... I no és un exèrcit, oficialment.

Oficialment Islàndia no té exèrcit. Però té un cos de defensa antiaèria, servei de guardacostes (armats) i un cos terrestre (ICRU. Icelandic Crisis Response Unit) que no només participa en maniobres de l'OTAN sino en "operacions de Pau" a llocs com l'Afganistan. I és un microestat.

Després de la invasió nordamericana dels anys 80' l'exèrcit panameny va ser suprimit... per imposició dels EUA, no per voluntat pròpia. Recordem que el conflicte d'aleshores no venia del sistema polític panameny, sinó del fet que el dictador Noriega no volia renovar la cessió dels terrenys que ocupa el canal de panamà als EUA. La funció de defensa l'exerceixen unes organitzacions de caràcter militar, el SENAFRONT (Servicio Nacional de Fronteras) i el SENAN (Servicio Aeronaval). Estan organitzades, armades, entrenades i uniformades militarment. Disposen de fusells d'assalt. ametralladores, vehicles blindats armats, morters, avions d'atac a terra, vaixells armats... Són un exèrcit disminuït, però exèrcit.

El president Figueras va arribar al poder després de donar un cop d'estat amb un exèrcit particular, finançat de la seva butxaca. A la seva constitució suprimeix l'exèrcit regular... en temps de pau. En cas de conflicte bèl·lic es podria reinstaurar. La funció de defensa l'exerceixen unitats policials armades, organitzades i uniformades militarment. No es va posar gaire en dubte el sistema... fins que no va ser posat a prova. A rel d'un conflicte fronterer amb Nicaragua es va considerar la possibilitat de reinstaurar l'exèrcit. Finalment el govern va acordar millorar els recursos de la Fuerza Pública destinats a la funció de defensa.

Molt bona! L'encertes plenament! Ja seria hora de que alguns es deixin de somiar truites i toquin de peus a terra. Començant pels polítics. és clar que, això de l'exèrcit català sí o no és com "la prova del cotó" de les intencions independentistes dels polítics. Si de debò ens porten cap a un estat independent, caldrà assumir la funció de defensa. i això s fas amb un exèrcit propi. però si el seu objectiu veritable no és la independència, sinó alguna altra cosa (una espanya federal, una autonomia ampliada...) aleshores... per a que`preparar-se per a assumir una funció que no tindrem mai? Dit d'una altra manera: quan un polític diu que no ens cal exèrcit és perquè no creu que serem independents. O no és el seu objectiu que siguem independents.

Josep Figueres Ferrer, president de Costa Rica d'origen català i que parlava en català amb molts dels seus ministres que també ho eren, va fer una revolució el 1948 al seu país i va abolir l'exèrcit, fet que es va fer constar explícitament en la Constitució de 1949: Costa Rica, un país neutral i pacífic, sense forces armades. L'aposta de Figueres Ferrer semblava un absurd, poc després de la Segona Guerra Mundial i a l'inici de la Guerra Freda. Molts van pensar que era una utopia impensable, que Costa Rica seria envaïda o que les bandes de delinqüents la dominarien o catàstrofes pitjors, com ingerències dels grans blocs. Però res d'això va succeïr. Totes les previsions negatives i els mals auguris van resultar falsos. El país va mantenir la seva independència, la democràcia més avançada d'Amèrica Llatina, el pacifisme, el progrés econòmic, la neutralitat. Fins ara mateix, malgrat la guerra civil sandinista al seu veï Nicaragua o els cartells de la droga a les no llunyanes Colòmbia i Mèxic. Fins fa poc Costa Rica tenia un dels índexs de delictes més baixos d'Amèrica i si ha augmentat una mica últimament ha estat per la ràpida i forta immigració de països veïns cap a algunes ciutats d'aquest país pròsper i ric. Figueres Ferrer va deixar dit com a motiu de la supressió de les Forces Armades: "En el futur no hi ha d'haver guerres i per tant tampoc exèrcit; policia sí, perquè l'ésser humà no és perfecte". Bé, el seu veï Panamà va imitar la iniciativa, després de la invasió nord-americana de 1989 va suprimir l'exèrcit l'any 1990, amb tant bons resultats que ho va posar a la Constitució el 1994. Actualment hi ha uns quants països sense exèrcit a tot el món, ja sigui per que en poden prescindir o perquè tenen convenis amb altres països, com Islàndia amb Estats Units, per a la seva defensa.