El Sant Jordi de Ciudadanos i PP

«PP i Ciudadanos són al·lèrgics a l’Onze de Setembre, per raons lògiques. Saben que ells són els col·laboracionistes actuals de l’intent de destruir per sempre la nació catalana»

per Víctor Alexandre, 30 d'abril de 2016 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Encara és d’hora perquè hi hagi dades oficials exactes sobre el volum econòmic, quant a llibres, de la diada de Sant Jordi d’enguany, però si utilitzem les de l’any passat com a referent podem parlar d’una facturació de vint milions d’euros i de més d’un milió i mig d’exemplars venuts. És impressionant. S’entén que provoqui una sana enveja en totes les persones d’altres països que ens visiten aquest dia. Catalunya, tanmateix, hauria d’envejar que molts d’aquests països, tot i no tenir cap diada com la nostra, facturin i llegeixin molts més llibres que nosaltres al llarg de l’any. Però aquesta és una altra qüestió, una qüestió que caldrà abordar a fons en una Catalunya Estat. Si ens centrem exclusivament en la diada de Sant Jordi, és obvi que fa que es freguin els ulls els qui la veuen per primer cop. Realment impressiona arribar a un país i veure tothom carregat de llibres i de roses pel carrer. Tenim, per tant, una diada que enlluerna pel seu caràcter cívic, i un dels seus valors consisteix en què no és una data festiva. És una data feinera –llevat que caigui en cap de setmana– que els catalans vivim festivament.

Ja fa anys que la ultradreta nacionalista espanyola, representada pel Partit Popular i Ciudadanos, somnia que Sant Jordi substitueixi l’Onze de Setembre i es converteixi en la Diada Nacional de Catalunya. Bé, ells no diuen "Diada Nacional", ja que l’única "nación" dels ultranacionalistes-no-nacionalistes és una altra i es diu Espanya. Ciudadanos, fins i tot, ha promès que “cuando gobierne Cataluña –somniar és de franc– hará del dia de Sant Jordi la Diada de todos los catalanes”. El PP, per la seva banda, diu que Sant Jordi ens agermana amb Espanya, perquè el 23 d’abril és també el dia de Castella i Lleó. És a dir, que, a parer seu, Sant Jordi ens espanyolitza. Està bé, oi? I com és que, per aquesta mateixa ridícula raó, Sant Jordi no catalanitza Espanya? Ves per on, allò que no diu el PP és que són diversos els països que tenen Sant Jordi com a patró. Anglaterra, per exemple. Significa això que Sant Jordi anglesitza els catalans? O potser som els catalans els qui catalanitzem els anglesos? I què en fem dels portuguesos, i dels búlgars, i dels etíops, i dels georgians...?


PP i Ciudadanos són al·lèrgics a l’Onze de Setembre, per raons lògiques. Saben que ells són els col·laboracionistes actuals de l’intent, ara fa tres segles, de destruir per sempre la nació catalana. Ser botifler en aquella època resultava molt vistós, sobretot quan Felip V, creient creient-se vencedor, repartia honors. Però ara que prenen consciència que no van guanyar, la realitat se’ls fa insuportable. S’entén, doncs, que blasmin la Diada Nacional dient que “està polititzada”. Són gent que considera que la política només la fan els qui no pensen com ells. No s’adonen que el sol fet de voler substituir l’Onze de Setembre per Sant Jordi ja és política. Política nacionalista espanyola. La pregunta és: quina diada nacional, sigui del país que sigui, no és política? No són polítics el 12 d’octubre, dia de la Hispanidad, i el 6 de desembre, dia de la Constitución? Que potser són diades de "tots els espanyols", aquestes? Sí, segur? I què en fem dels qui no s’identifiquen ni amb les dates ni amb el gentilici d’espanyols? Ah, sí, és clar: a tots aquests, Espanya els posa una querella criminal. I criminal ve de crim, naturalment. Preguntar si hom vol ser lliure o captiu és un crim, i posar les urnes per saber-ne la resposta també.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Víctor Alexandre
És escriptor i periodista i treballa en assaig, conte, novel·la i dramatúrgia. En dramatúrgia ha estrenat: Èric i l’Exèrcit del Fènix, Teatre Borràs de Barcelona (2007); Trifulkes de la Katalana Tribu, Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (2012); Onze.Nou.CATorze (1714), Born i Festival Grec (2013-2014); i Taula rodona, o la joia de ser catalans (coautor amb Pere Calders), Casal de Cultura de Valldoreix (2013). En conte i novel·la ha publicat: El somriure de Burt Lancaster, Set dones i un home sol (Premi Mercè Rodoreda), Una història immoral i Cor de brau. I en assaig: Jo no sóc espanyol, Despullant Espanya, Despullats (amb Joel Joan), Senyor President, El cas Carod, La paraula contra el mur (Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? i Nosaltres, els catalans. Els seus darrers llibres són La independència explicada al meu fill (2014) i les obres teatrals La joia de ser catalans (2015) i Abans que pugi el teló (2016).

A Twitter: @valex_cat.
21/12/2016

Les declaracions de Mercè Conesa

23/11/2016

Apallissar demòcrates, delicte impune a l'estat espanyol

26/10/2016

El nacionalisme espanyol d'Àngel Ros

18/09/2016

La Fiscalia espanyola contra la llibertat d'expressió

19/08/2016

Feixisme i homofòbia, una parella enamorada

23/07/2016

L'augment de la catalanofòbia

25/06/2016

Petit recull de sentències espanyolistes frustrades

28/05/2016

Per a Batet, el GAL no era terrorisme

30/04/2016

El Sant Jordi de Ciudadanos i PP

02/04/2016

El franquisme i el seu monument de Tortosa

Participació