La poesia en els fenòmens naturals

«Conèixer els mecanismes que regulen els fenòmens naturals, lluny de destruir la poesia, la exalça; ja que revela aspectes sorprenents que de cap altra manera podríem apreciar o imaginar»

| 23/04/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/04/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La humanitat es defineix pel llenguatge i la civilització, per l’escriptura. El llenguatge sorgeix espontàniament del nostre cervell, mentre que l’escriptura és un producte deliberat del nostre intel·lecte. La organització del cervell humà i la configuració anatòmica de la nostra larinx ens permeten de parlar. Pel llenguatge aprenem, intercanviem informació i compartim estàndards de coneixement; el llenguatge fa néixer la cultura. El polze oposat de la nostra mà va permetre que s’originés l’escriptura. I l’escriptura va transformar un procés temporal com és la parla en una estructura gràfica: es va crear la memòria externa, el registre històric i la transmissió de coneixement molt més enllà de la oralitat, del temps i de l’espai. Va comportar un canvi tan revolucionari com ho van ser la domesticació del foc o l’agricultura. I va ser la base de les societats urbanes del Vell Món.

Les llengües que parlem tenen un ancestre comú, tan antic que difícilment s’hi pot seguir la traça. L’escriptura, per contra, sembla que ha tingut com a mínim tres orígens autònoms a diverses parts del món; cada un d’ells amb una codificació i una normativa diferents. El més antic va ser probablement el sistema d’escriptura cuneïforme dels sumeris, a la Mesopotàmia d’entorn el 3.300 aC. S’estima que aleshores només escrivia entorn un u per cent i poc més de la població, mentre que entorn un dos per cent eren capaços de llegir: els qui tenien alguna professió relacionada amb la documentació. Les primeres tauletes eren contractes de compravenda (ja se sap: "comptes clars, amistats llargues"); però també hi havia oracions i altres devocions, com ara la pregària d’una dona que demanava a la deessa local que fes el que pogués perquè el fill que duia en el ventre s’assemblés el màxim possible al seu marit.


De la cultura grega, hereva de la mesopotàmica, es van originar les escriptures europees i vam incorporar el pensament crític. A la Història Natural, i amb voluntat de recopilació enciclopèdica, Aristòtil va incloure l’espècie humana com a grup zoològic dels éssers vius, fet que va representar un canvi radical en la percepció pròpia com a integrants de la gran cadena de la vida. Es va corroborar segles més tard amb L’origen de les espècies mitjançant la selecció natural de Charles Darwin, escrita amb voluntat divulgadora per a una societat ja molt més lectora. És possible que la primera idea no fos dels grecs, però a la Grècia del segle VI aC i posteriors hi va haver un desenvolupament intel·lectual enorme. Què va permetre aquest fenomen? A les illes gregues s’hi aturaven vaixells de comerciants de diverses civilitzacions. Es fa fàcil d’imaginar un escenari en què persones de diferents procedències poguessin parlar de qüestions divines i humanes. Potser com a tot arreu, però el que va fer diferents els grecs és que, en sentir parlar amb una fe absoluta de molts déus diferents i de tanta veritat única, van rebaixar un xic el poder sobrenatural, cosa que va generar un entorn favorable per a cercar la causa naturals dels fenòmens terrestres.

Segons Keats, Newton "va destruir tota la poesia de l’arc de sant Martí reduint-lo als colors prismàtics", tot criticant la inclusió de Newton en una galeria de rostres immortals durant un sopar, i potser sota efluvis espirituosos. Només duia un xic més enllà l’estereotip que la ciència és un empenyorament humà fred, precís, fàctic, en contrast amb la calidesa, impressionista i imaginativa de la poesia. Ben lluny. És obvi que conèixer la natura prismàtica no redueix la bellesa irisada, sinó que hi afegeix un valor més a la meravella del món. Per a reconèixer tot aquest bagatge, no oblidem de pensar en els llibres que parlen de ciència. Bon Sant Jordi!

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
01/01/1970
La formació sosté que "és inacceptable en una democràcia"
Un milicià posa amb la seva arma als afores de Sidi Ifni, any 1958 | EFE/ Museu Etnològic
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
Es compleixen 60 anys del conflicte d'Ifni entre Espanya i el Marroc, i els soldats morts romanen enterrats a les Canàries, lluny de casa
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»